En el marc de les jornades Som feministes, per recordar que cada dia hauria de ser 8 de març, recentment hem tingut l’oportunitat d’escoltar la Dra. Belinda Hopkins, pionera i referent indiscutible en cultura restaurativa aplicada als centres educatius del Regne Unit. Es tracta d’un enfocament que hauríem d’integrar en altres àmbits de la vida, per a la resolució de conflictes i, especialment, en l’abordatge de les violències masclistes. A la jornada A Santa Coloma fem cultura restaurativa vam compartir experiències del nostre municipi i d’altres ciutats sobre iniciatives locals restauratives molt inspiradores. Per a nosaltres, és el punt de partida d’una experiència municipal que, des d’una mirada i unes pràctiques efectives, vol contribuir a millorar les relacions i a abordar reptes de convivència cabdals des de la prevenció.
Estem en una societat clarament polaritzada que sembla viure en el dogma de l’estàs amb mi o contra mi, molt allunyat de la cultura de pau, cohesió i convivència que tant necessitem en moments com els actuals. La incorporació d’aquesta mirada restaurativa en tots els àmbits de la vida ens pots ajudar a transformar aquest pensament imperant i clarament patriarcal, que és l’arrel en la qual se sustenten i s’encoratgen totes les violències. Parlem d’integrar els valors i principis que defensa la cultura restaurativa en l’abordatge de conflictes i dels grans problemes que encara patim com a societat, perquè això serà cabdal per transformar les persones i les ciutats.
“Res sobre nosaltres sense nosaltres” és la base de la cultura restaurativa, un raonament que comparteixo plenament i que hauríem d’extrapolar a l’abordatge de les violències masclistes. A Santa Coloma tenim molt clar que aquest punt de partida és imprescindible i l’apliquem a molts programes impulsats des de la Ciba. N’és un exemple el projecte Mentores, que consisteix en el fet que dones que han patit violències de gènere donen suport i fan acompanyament a altres dones que estan vivint aquest greu problema. Aquesta iniciativa està plenament integrada en l’abordatge que fem al municipi per a la recuperació integral de les víctimes de violències. Donar-los credibilitat, reconeixement i acompanyar el seu testimoni és el primer pas perquè aquestes dones puguin tornar a viure en llibertat i superar el dolor físic i emocional.
També a través de l’art podem fer cultura restaurativa. A la nostra ciutat encara es pot visitar la mostra Crits, a càrrec de Raquel Aznar, fotògrafa, promotora d’igualtat de gènere i supervivent de les violències masclistes. L’acte de presentació, celebrat el passat 16 de febrer a la Ciba, va comptar amb la presència i el testimoni en primera persona d’algunes dones supervivents i protagonistes de la mostra. Va ser un espai realment empoderador, de resiliència i sororitat, en el qual vam donar veu i total protagonisme a dones fortes i valentes, veritables heroïnes quotidianes.
Donar-los credibilitat, reconeixement i acompanyar el seu testimoni és el primer pas perquè aquestes dones puguin tornar a viure en llibertat
La cultura restaurativa ja s’aplica també a Santa Coloma a l’àmbit educatiu, a diferents centres escolars de la ciutat, per a l’abordatge de conflictes i problemes que afecten la convivència dels infants i adolescents, i també serà clau per fer prevenció i abordatge de violències des de petits.
Llatinoamèrica va ser una de les primeres zones del món on es va començar a parlar de justícia restaurativa, vinculada a la consolidació de processos de pau després de prolongats conflictes armats. Van ser les dones de Colòmbia o del Salvador –països on les violències socials i polítiques estaven tenint un terrible impacte en la població femenina– les que van demanar anar més enllà de la part punitiva i que s’abordés la part de recuperació i empoderament de les víctimes per poder superar l’estrès traumàtic, entre altres conseqüències greus de les violències.
Tenint en compte aquesta filosofia que posa el focus en el necessari suport integral –emocional, legal i professional– a les dones que pateixen o que han patit violències masclistes en alguna de les seves múltiples expressions, des de Santa Coloma vam veure que era necessari ampliar els recursos municipals d’acompanyament i reparació de les persones que han viscut aquestes situacions tan extremes. Ho hem fet a través de la Ciba. Actualment, no només estem acompanyant les víctimes en el procés de posar una denúncia contra el seu agressor –justícia punitiva–, fent atenció legal i psicològica, sinó que estem fent el servei de mentoratge que he mencionat anteriorment i que està impulsat per les mateixes dones supervivents. Qui millor que elles per fer un suport directe com a part imprescindible en el procés de recuperació integral.
Partim de la base que les dones que acaben de patir abusos sexuals, entre altres formes de violències, en una primera fase d’atenció sovint necessiten reconeixement i credibilitat, perquè malauradament pateixen processos de revictimització per part dels entorns, de vegades qüestionant-les o traient importància al que han viscut o, en el pitjor dels casos, intentant silenciar-les o fer-les desistir de denunciar l’agressor o agressors. En aquest sentit, Mentores està demostrant ser un programa imprescindible en l’abordatge i atenció integral dels efectes psicològics, físics i socials d’un problema de primer ordre, que ha de ser una prioritat a l’agenda feminista per a les administracions públiques i per a tota la societat.
Núria Parlon Gil, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet
