“El feminisme és la idea radical que sosté que les dones som persones”. Aquesta frase, pronunciada per l’activista i filòsofa Angela Davis, sembla òbvia, però malauradament està lluny de ser una realitat. La lluita per la igualtat real de drets entre homes i dones continua sent més necessària que mai, tenint en compte els perillosos retrocessos que estem vivint a diferents països del món i als quals hem de fer front començant pel món local, des del municipalisme. Amb la governança i els projectes locals podem impulsar molts canvis necessaris que ens han de portar a construir una societat més igualitària, sostenible, justa i resilient. Perquè aquests avenços van enllaçats, indubtablement, a un benestar i una qualitat de vida més grans per a tota la ciutadania i són motor de canvi en l’àmbit global. Precisament, la ciutat de Santa Coloma de Gramenet serà seu, del 18 al 21 d’octubre, de la VI Cumbre Iberoamericana de Agendas Locales de Género, on tractarem, amb representants de països i municipalitats i entitats de prestigi internacionals, els reptes que tenim per aconseguir ciutats i pobles igualitaris.
És evident que cal fer un canvi de paradigma en el model de les ciutats, començant per la planificació urbanística i dels serveis públics, per posar les persones al centre de les polítiques i tenir al focus que la vida i les cures han d’estar a la base dels plantejaments i de la reformulació dels territoris. Parlem d’un model de ciutat en consonància amb la idea que la gestió de la vida quotidiana no es produeix només a dins dels habitatges, sinó que són, com bé explica l’arquitecta Anna Bofill Levi, “un conjunt d’activitats, comportaments, sensacions i experiències que es produeixen a l’espai públic, a l’espai considerat fins ara masculí”. En aquest sentit, cal avançar cap a un urbanisme inclusiu que tingui en compte totes les persones i realitats. Aquest urbanisme s’ha de basar en tres conceptes que crec que són fonamentals: l’accessibilitat universal –les ciutats sense barreres de cap mena–, la convivència i preservació dels espais verds i el concepte de ciutats plantejades a partir de les experiències de la ciutadania. A Santa Coloma de Gramenet s’han fet diferents processos de consulta i de participació amb els veïns i les veïnes per definir, entre totes i tots, nous projectes urbanístics i de millora de la ciutat amb resultats molt positius. El nou passeig de la Salzereda, el parc de Can Zam i la reformulació dels patis de les escoles públiques –projecte Empatitzem– són exemples d’experiències compartides que hem materialitzat en el disseny final dels espais, tenint present la perspectiva de gènere.
Amb projectes locals podem impulsar molts canvis necessaris que ens han de portar a construir una societat més igualitària
Cal recordar que, històricament, les ciutats han estat dissenyades per i per a l’home, sense tenir en compte les necessitats de les dones, infants, persones grans o ciutadania amb mobilitat reduïda, és a dir, sense escoltar les majories silencioses. Qui ha pensat i ha decidit com han de ser les ciutats han estat majoritàriament els homes, donant resposta, amb projectes urbanístics, a les necessitats d’un món “productiu”, però oblidant-se que les persones que cuiden i les que necessiten cures també es desplacen per les ciutats i comparteixen espai públic. Aquesta concepció ja no encaixa amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 2030, traçats per les Nacions Unides, i amb els quals països i ciutats ens hem alineat per aconseguir trencar amb les desigualtats de les persones, aconseguir territoris pròspers i perllongar la vida del nostre planeta.
Els drets de ciutadania de les dones
Un altre tema que tractarem a la cimera d’aquest mes d’octubre a Santa Coloma és el dret de ciutadania de les dones, que té a veure amb l’accés a l’espai i vida pública en condicions d’igualtat i llibertat. El domini masculí de l’esfera pública i del dret a la ciutat s’ha perpetuat històricament en detriment de la població femenina, relegada o silenciada molt sovint per la imposició de rols. En aquest marc, hi ha un aspecte molt important que té a veure amb el dret a una ciutat segura. Sense una ciutat segura, les dones no tenen llibertat real de fer ús de l’espai públic i de poder desplaçar-se sense por. En aquest àmbit és prioritari l’abordatge que estem fent moltes alcaldesses i alcaldes, tenint en compte que hi ha aspectes vinculats a la via pública, com uns carrers ben enllumenats, un mobiliari públic cuidat i l’impuls del civisme, que des de l’urbanisme incideixen en positiu en la percepció de la seguretat ciutadana.
Tenint en compte que el delicte zero no existeix, és clar que les accions no només poden ser reactives –amb els cossos de seguretat–, sinó que cal aplicar mesures preventives i de suport a l’espai públic que ajudin a la concepció d’una ciutat segura. A Santa Coloma, per exemple, vam posar en marxa el projecte dels serenos i serenes, una de les tasques fonamentals dels quals és l’acompanyament de persones a les seves llars a la nit o de matinada i la detecció d’incidències als carrers –d’enllumenat o de mobiliari–, en contacte, si cal, amb els cossos de seguretat. Un altre projecte és la Xarxa Violeta, de caràcter comunitari, per crear els denominats “espais segurs”. Entitats veïnals, comunitats de propietaris i propietàries, comerços, locals d’oci nocturn i serveis de l’Ajuntament s’han unit per prevenir i actuar, a través d’un protocol molt clar i pautat, i fer front així a situacions de violències masclistes i LGTB-fòbiques.
La ciutat que cuida
El dret de ciutadania de les dones també implica crear espais i equipaments públics on puguin materialitzar els seus projectes professionals i de vida amb plenes garanties. Això vol dir des d’oferir un espai per a l’atenció integral de les dones en cas de patir violència de gènere –a Santa Coloma tenim el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones a La Ciba– fins a ajudar-les a superar bretxes com la digital i d’accés a les professions STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics, de les sigles en anglès).
Alhora, cal preveure espais on les dones puguin participar en la vida pública, i per això cal executar projectes amb la perspectiva de la corresponsabilitat de les cures. En aquest sentit, les ciutats també s’han de fer càrrec de la cura de les persones en les diferents etapes de la vida. Així, fer llars d’infants públiques, habitatges dotacionals amb serveis compartits per a la gent gran o projectes de canguratge són polítiques imprescindibles. Es tracta de la ciutat que cuida i on es posen en marxa polítiques de gestió de l’ús del temps que ajuden a avançar cap a un model sostenible dels territoris, les quals han demostrat que garanteixen el benestar i la qualitat de vida de totes les persones.
Núria Parlon Gil, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet
