La figura de l’alcalde de nit és damunt la taula de Jaume Collboni des del començament d’aquest mandat, després que a la darrera campanya per a les eleccions municipals diverses formacions polítiques ho van incloure en el seu programa. No és una proposta nova. Fa anys que moltes ciutats americanes i europees en tenen. Es tracta d’un responsable per governar l’oci nocturn i que, entre altres funcions, ha de garantir la convivència d’aquesta activitat amb el descans dels veïns.
Malgrat que mediàticament s’hagi encunyat el terme alcalde de nit, del que veritablement es tracta és d’un concepte més ampli: el model de governança de la nit, que no necessàriament s’ha de personalitzar en un regidor o alt funcionari. L’Ajuntament està treballant en com hauria de ser aquesta governança, i ho està fent a través de la futura reforma de l’ordenança de convivència.
En aquest sentit, s’estan analitzant els diferents models ja existents. Hi ha el model anglosaxó, que recau en una persona, com per exemple Nova York, on hi ha la figura del nightlife mayor —traduït, “l’alcalde de la vida nocturna”—, que, a més, és una persona vinculada al sector del lleure de nit. Després hi ha el model francès, on la responsabilitat recau, en realitat, en una oficina, comissió o taula vinculada directament i orgànica al govern municipal.
Tot i que encara és d’hora per saber quin model s’acabarà adoptant a Barcelona, les primeres reflexions semblen orientar-se cap al model francès. I segurament serà el més eficaç i recomanable. El mes passat, va ser a Barcelona la primera alcaldessa de nit de Nova York, Ariel Palitz. Fou la convidada estrella del congrés internacional de l’oci nocturn, on va explicar la seva experiència, que, evidentment, va qualificar de gran èxit. El seu nomenament és gairebé de manual del model anglosaxó. Palitz no formava part del govern de la ciutat, sinó que va ser escollida entre el sector de la nit novaiorquesa, experiència que, segons l’ex nightlife mayor, ha estat molt positiva i ha aconseguit reduir significativament el nombre de queixes dels ciutadans.
La clau de l’èxit serà, en definitiva, poder establir una corresponsabilitat entre les autoritats municipals i el sector de la nit
Malgrat aquest èxit, hi ha dubtes raonables que aquest model funcionés a Barcelona, on en aquests moments les queixes per soroll i brutícia associades a la nit són generalitzades. A més, es dona la incoherència que el soroll no forma part de l’ordenança de convivència, sinó de la de medi ambient. La nova ordenança ho ha de corregir i agrupar també altres normatives disperses, així com preveure igualment un règim sancionador de les infraccions. Per això, és altament recomanable que aquesta oficina per a la governança de la nit estigui integrada dins de l’organigrama del govern municipal.
Gairebé més important que les competències sancionadores és el paper conciliador i mediador que aquesta figura ha de desplegar. Per descomptat que ha de ser important el control del soroll, la brutícia i altres incidències incíviques, però també garantir el desenvolupament amb normalitat de l’oci nocturn. Es tracta d’una activitat econòmica que Barcelona necessita, pels llocs de treball que genera i per l’esbarjo dels ciutadans. Això sí, amb una regulació adequada, com qualsevol altra activitat.
L’oficina i/o la taula que ho gestioni també ha de ser transversal. L’oci nocturn té a veure amb l’economia, però també amb la seguretat, la convivència, el turisme, el transport públic, el medi ambient, la joventut… Ha de ser un òrgan col·legial que tindrà igualment com a missió el desplegament de campanyes per conscienciar els usuaris de la vida nocturna de la necessitat de comportar-se amb respecte a la via pública i altres aspectes, com els riscos del consum de drogues.
Hi ha un centenar de ciutats amb una governança de la nit, sigui a través de la figura d’aquesta mena d’alcalde o d’una oficina que aplega les competències sobre la matèria. A més de Nova York, hi ha també Washington, Londres, Manchester, Amsterdam, Praga i París, entre moltes altres.
La clau de l’èxit serà, en definitiva, poder establir una corresponsabilitat entre les autoritats municipals i el sector de la nit. Ambdues parts hauran d’acordar protocols de col·laboració en tots els fronts que permetin la convivència. S’han d’evitar alhora les molèsties als veïns i la criminalització de la nit.
