Amb cada nova terminal que es construeix, arriben més creueristes a la ciutat. Aquesta és la principal conclusió i més important que es desprèn de les dades presentades pel Port de Barcelona, les quals mostren que durant tot el 2023 s’han comptabilitzat més de 3,5 milions de creueristes, un 52% més que el 2022. Incomprensiblement, aquestes xifres astronòmiques van en direcció contrària a les declaracions del president del Port de Barcelona i exdiputat d’ERC, Lluís Salvadó, el qual afirmava fa uns mesos que no ens trobàvem en un escenari d’augment de creuers. Sigui per error o per fugir d’estudi, el que és força evident és que encara no hem tocat sostre.
L’evolució dels creueristes a Barcelona és vertiginosa i preocupant. Si observem les dades des del 1998, veurem que el nombre de creueristes ha augmentat gairebé fins als tres milions anuals, amb l’excepció del període de la pandèmia. Aquest augment ha estat impulsat principalment per la inauguració de noves terminals de creuers; grans instal·lacions que permeten desembarcar milers de visitants. Actualment, ja s’han construït sis terminals i l’any vinent es construirà la setena i última. Així doncs, quan les set terminals de creuers estiguin en funcionament complet, es preveu que més de 4,5 milions de creueristes visitin Barcelona cada any.
No sé si cal perdre el temps explicant que l’arribada de milers i centenars de creueristes cada dia a Barcelona és la responsable d’un bon grapat d’impactes socials, ambientals i climàtics, i sempre en detriment de les veïnes. D’una banda, perquè com han demostrat molts estudis, el seu impacte en el comerç és mínim i de mitjana només trepitgen la ciutat cinc hores. I, d’altra banda, perquè els creuers són responsables de l’emissió de grans volums de gasos d’efecte hivernacle i de contaminants atmosfèrics, cosa que agreuja la crisi climàtica i empitjora seriosament la qualitat de l’aire. Tot plegat sense oblidar-nos que són grans consumidors d’aigua.
“L’augment desmesurat de turistes i de creueristes pot ser una contradicció insalvable amb una sequera que sembla no tenir fi”
Fa només uns dies, amb l’anunci d’activació de l’estat d’excepcionalitat per la sequera, el Port de Barcelona va sortir al pas afirmant que volia limitar la provisió d’aigua als creuers. No és una declaració menor. Cada creuer, de mitjana, pot carregar més de mig milió de litres d’aigua potable cada vegada que fa escala al Port de Barcelona. També va ser la patronal, l’Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA), qui va anunciar que no carregaran aigua al Port de Barcelona mentre duri la fase d’emergència per la sequera. Tot i les bones intencions, és important remarcar, com ho va fer el mateix president del Port anteriorment, Lluís Salvadó, que “els ports estan obligats a proporcionar aigua a tots els vaixells que ho sol·licitin”. En altres paraules: en un escenari de restriccions d’aigua per a la població, el Port podria subministrar aigua als creuers que ho demanessin. Caldrà veure si finalment ho faran.
En qualsevol cas, Barcelona i, per extensió, Catalunya es troben davant d’un dilema amb els creuers que, en l’actual aritmètica política, sembla irresoluble. L’augment desmesurat de turistes i de creueristes pot ser una contradicció insalvable amb una sequera que sembla no tenir fi i posa en risc, també, els objectius climàtics i ambientals del Govern de Pere Aragonès. En aquest marc, la sortida de l’atzucac només és possible limitant el nombre de creuers, tal com s’ha fet a Palma o a Dubrovnik.
Més enllà dels errors d’estratègia, la realitat és que no sembla que hi hagi interès per aturar un sector totalment desregulat que busca superar els cinc milions de creueristes que arriben cada any a la ciutat. A hores d’ara, Barcelona ja ha superat la seva capacitat de càrrega ambiental i social, i cal decréixer en nombre de creuers i creueristes. Al cap i a la fi, un estudi recent ha mostrat que fins i tot els mateixos creueristes consideren que Barcelona està massa massificada pel turisme. Tot un despropòsit que algú hauria de ser capaç d’explicar.
Marc Cerdà, ambientòleg, doctor en Ciències del Mar i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic
