L’hivernacle de Flors Pons, situat a Santa Susanna. Foto: Jordi Pujolar/ACN
El Maresme és l’epicentre de les roses a Catalunya. En concret, l’últim productor és Flors Pons, ubicat a Santa Susanna, el qual fa 40 anys que es dedica al sector. Precisament els mesos d’abril i maig són de molta feina per a aquesta empresa, que ha d’assortir la població de roses per a Sant Jordi i el dia de la mare.
Tot i que les seves vendes de roses han anat a menys –la previsió d’enguany era vendre’n unes 50.000, un 15% menys que l’any passat–, el negoci continua viu. I malgrat les informacions d’alguns mitjans que apuntaven que aquest era l’últim any que produirien roses, Josep Pons, propietari del negoci, confirma al Línia que aquestes afirmacions no són certes i que seguiran sent, de moment, l’únic productor de roses del país. El que sí que faran, però, és retirar un dels tres hivernacles que tenen.
La rosa catalana, residual
En la diada de Sant Jordi es van vendre més de sis milions de roses a Catalunya, per sota dels set milions previstos pel Gremi de Floristes. D’aquestes, només eren autòctones unes 50.000, que representen un percentatge del total gairebé residual.
D’on provenen, doncs, els milions de roses que es venen per Sant Jordi? La majoria, expliquen des de Flors Pons, venen de Colòmbia i l’Equador, d’on arriba la varietat freedom. El mercat holandès, d’altra banda, ha anat a la baixa per l’encariment dels preus i guanya força un mercat més exòtic com l’africà. De fet, comencen a arribar roses, tot i que molt poques, d’Etiòpia. Amb tot, competir amb aquests països és gairebé impossible per als productors locals, ja que la diferència de costos és important.
Dels més de sis milions de roses venudes per Sant Jordi, només 50.000 eren catalanes
Per tant, el gruix de les roses que s’han comercialitzat per Sant Jordi són d’importació i amb formats més estandarditzats. Un cop embossades, explica Pons, és “difícil” que el consumidor final pugui apreciar les diferències respecte de la rosa autòctona. La d’aquí, diu, té la fulla més bona, però si ens fixem en la poncella no hi ha gaires canvis.
Els efectes del canvi climàtic
Al fet de només tenir un productor de roses a Catalunya s’ha de sumar un altre entrebanc com és el canvi climàtic, que afecta el bon desenvolupament de la planta.
“L’hivern calorós fa que la rosa avanci el seu creixement i la tija quedi més curta del que és habitual”, detalla Pons. El floricultor explica que, a causa de les altes temperatures i de la llum del sol, la planta treu més aviat el capoll i atura el creixement de la tija, quedant roses menys esveltes del que seria desitjable. Fa només dues dècades, recorda, hi havia una vintena de gelades entre els mesos de gener i febrer que afavorien el bon desenvolupament de la planta, que acabava “explotant” a la primavera de forma ràpida i fent una flor de més bellesa. “Aquest any hi ha hagut una gelada, i només una estoneta. És molt poc”, lamenta Pons.
Així, si fa uns anys el gruix de les roses que sortien dels hivernacles tenien unes tiges de fins a 80 centímetres, enguany n’hi ha hagut, com a molt, de 70 i ben poques, prop d’un 5%. El gruix de les roses autòctones són d’entre 40 i 50 centímetres i hi ha hagut part de la producció que no ha pogut sortir a la venda, perquè amb prou feines les tiges arribaven als 20.
Les circumstàncies són adverses, però, tot i ser minoritari, continuarà havent-hi producte autòcton per Sant Jordi. L’últim mohicà del Maresme.
