Barcelona i el seu govern viuen, des de la investidura de Jaume Collboni amb els vots del PSC, Barcelona En Comú i el PP, en una preocupant provisionalitat que evidencia la feblesa i la interinitat d’un alcalde que durant set mesos no ha estat capaç de tirar endavant ni pressupost ni ordenances fiscals.
Barcelona no ha estat governada durant aquest període. Senzillament, ha estat gestionada amb un equip de deu regidors, totalment insuficient, surfejant sobre la inèrcia d’una ciutat que ha estat capaç de suportar el llast de vuit anys de mal govern, fonamentat en el conflicte, la crispació i el sectarisme.
Els resultats de les eleccions municipals obrien la porta a un possible nou escenari de governabilitat. Un nou temps i un nou govern en què el canvi formés part de l’equació. Per ser coherents amb els vots rebuts per la formació guanyadora de les eleccions, Trias per Barcelona, però també perquè la ciutat i el seu Ajuntament necessiten un nou lideratge basat en el diàleg, el consens i l’acord, i sobretot allunyat de la confrontació i dels estils basats en la voluntat de destrucció de l’adversari.
Els últims dies, no obstant això, les declaracions dels responsables del PSC, dels comuns i d’ERC apunten a un acord tripartit. Una fórmula que, si es confirma, suposarà una important decepció per a una bona part de la ciutadania i una oportunitat perduda per capgirar l’herència enverinada dels governs d’Ada Colau en àmbits tan sensibles i transcendentals com la seguretat, la mobilitat, la neteja i l’accés a l’habitatge.
Serem l’alternativa a una Barcelona sucursal governada per una coalició de perdedors
Jaume Collboni ha començat a fixar les bases d’un govern que, si es confirma, difícilment podrà fer el tomb a la ciutat. El preu de la seva eventual estabilitat serà la frustració de les esperances d’una ciutadania que l’última cosa que necessita són les velles i atrotinades receptes que no només no han arreglat els problemes de la ciutat aquests últims vuit anys, sinó que han agreujat els que ja tenia.
L’alcalde corre el risc de governar amb dues crosses que només busquin cadires i quotes de poder. Els comuns sacrificaran Ada Colau si això els garanteix continuar mantenint les seves estructures clientelars. I ERC es conformarà amb exercir l’alcaldia de nit, un caramel enverinat que no servirà per arreglar cap dels conflictes enquistats a la nit barcelonina. Una fórmula de govern que augmentarà els impostos, renunciarà a la necessària exigència que cal mantenir davant el govern de l’Estat, dimitirà de la responsabilitat d’exercir com a capital de Catalunya i fracassarà davant la imperiosa necessitat d’acabar amb la inseguretat galopant que ens colpeja. Un eventual govern tripartit a la capital de Catalunya serà, sobretot, el preu que pretén cobrar-se Salvador Illa a canvi dels vots captius d’ERC al Parlament.
Des de Junts per Catalunya-Trias per Barcelona, si es confirma aquest escenari, no només serem una oposició dura i contundent. Serem l’alternativa a una Barcelona sucursal governada per una coalició de perdedors. Una coalició, no ho oblidem, que haurà estat possible gràcies als vots del PP, el partit de la guerra bruta i de l’Operació Catalunya.
Jordi Martí Galbis, regidor-portaveu del grup municipal Junts per Catalunya-Trias per Barcelona
