Es troba en tràmit parlamentari la Llei de Foment de l’Associacionisme. Segurament s’acabarà aprovant enguany. El seu objectiu és protegir les diferents experiències associatives del nostre país, amb dues condicions: una, que es regeixin per criteris democràtics i, conseqüentment, contribueixin a garantir el funcionament de la nostra democràcia; i dues, que en la seva praxi no hi hagi afany de lucre. I és que, encara que tendim a oblidar-ho, també existeixen les associacions orientades per valors excloents i autoritaris. És un fet que bona part del ressorgiment de l’extrema dreta s’expressa en una diversitat d’organitzacions que, més enllà dels partits que la promouen, prenen la forma de moviments, fundacions i associacions. Tenint en compte que en aquest assumpte, com en altres, ens mouen els valors democràtics, el punt important és que amb aquesta llei tindrem l’oportunitat de reconèixer el paper de l’associacionisme en la vertebració de la societat catalana i la seva contribució política en un sentit ampli, per la capacitat d’influir en l’organització social atenent al bé comú. Aquesta és la qüestió fonamental.
Hi ha moltes menes d’associacions: grans i petites, d’abast nacional i de caràcter local, políticament motivades i orientades a l’acció col·lectiva, proveïdores de béns i serveis, solidàries, promotores del lleure, culturals i educatives, organitzadores de l’esport de base, professionals, de gent jove i de persones grans. Podríem continuar fent la llista llarga. Tota aquesta gran diversitat associativa conflueix en un punt: des de cada posició o eix temàtic que defineix cadascuna de les associacions, a efectes pràctics consoliden relacions socials, forgen poder comunitari, enforteixen la societat civil i participen en l’agenda política. Efectivament, totes les associacions tenen una dimensió política, encara que moltes no ho reconeguin ni pretenguin definir-se en termes polítics.
La densitat associativa d’un país és una condició necessària per a la cohesió social
Posem-ne uns exemples: una entitat esportiva local és un agent actiu en la política municipal d’esports perquè dinamitza l’activitat esportiva des de la base; un conjunt d’associacions i plataformes informals de defensa de l’accés popular a l’habitatge conformen una acció col·lectiva que intercedeix en les polítiques públiques urbanes, sent aquest el seu propòsit; la trama d’esplais i caus constitueix el fonament de l’educació en el lleure d’aquest país, fet decisiu en la promoció de les virtuts cíviques que hem de voler preservar com a societat democràtica; les entitats culturals mantenen tradicions, democratitzen l’accés a la cultura i generen espais de creativitat, sent imprescindibles en l’arquitectura cultural del país, des de cada lloc en què desenvolupen la seva activitat…
Com podem comprovar, no podem confondre el fet associatiu amb les organitzacions polítiques, però el conjunt de la dinàmica associativa, en la mesura que impulsa béns comuns, com ara l’esport popular, el teatre amateur, els esplais o l’organització col·lectiva per assolir fites polítiques, planteja una relació amb el procés polític democràtic que hem d’entendre com aquella dinàmica de participació social que contínuament millora l’organització de la nostra societat.
Davant d’aquest fet, és obligació del govern democràtic protegir les associacions facilitant-los l’existència autònoma i no pretenent intercedir-hi per regular-les o captar-les en algun grau. És, abans que res, una obligació per sentit democràtic, ja que la democràcia floreix gràcies a la capacitat d’autoorganització popular. Ho és, també, perquè la densitat associativa d’un país és una condició necessària per a aquella mena de cohesió social que es defineix per no excloure ningú de la comunitat nacional. I és que les associacions són espais de relacions socials fraternes. La gent comuna que s’organitza, actua i expressa propòsits col·lectius adquireix i preserva àmbits civils d’autonomia a partir dels quals participa en la vida civil. Fent-ho, profunditza en l’articulació d’una democràcia de qualitat, robusta davant les escomeses de l’autoritarisme. En aquest sentit, l’associacionisme és una estructura social republicana: com que la seva simple existència amplia l’horitzó de progrés entre les classes populars, empeny la universalització dels ideals de llibertat i igualtat que són constitutius de la democràcia moderna.
