Segons les dades del Padró municipal de Barcelona del 2023, dels 1.660.435 barcelonins i barcelonines, només 790.170 són nascuts a Barcelona i 116.285 a la resta de Catalunya. Dit en altres paraules, un 52% dels barcelonins i barcelonines són nascuts fora de la ciutat i més d’un 45% fora de Catalunya, la majoria provinents de territoris de la resta de l’Estat, però amb més de 180 països d’origen diferents i que parlen més de 300 llengües diferents. Aquesta anàlisi simple, que es pot concretar molt més si analitzem dades per barris i per grups d’edat, ens permet arribar a una conclusió ben clara: la diversitat és una de les principals característiques, i un dels principals tresors, que tenim a Barcelona.
És en aquest context que la llengua, la nostra principal eina de comunicació, que ens permet des d’expressar els nostres sentiments fins a posar paraules al coneixement científic o a un acte jurídic, per posar tres esferes ben diferents de la nostra vida i de la nostra societat, esdevé un camp en què aquesta pot ser eina de cohesió o bé eina de divisió.
M’explico. Tenim exemples ben propers on les societats es divideixen entre els que parlen una llengua i els que en parlen una altra, fet que acaba provocant, de forma gairebé automàtica, la divisió de la societat per comunitats lingüístiques. Els que parlen un idioma associat a uns valors i els que en parlen un altre associat a uns altres. I, de fet, aquesta associació es fa amb valors contraposats entre si. Esquerra Republicana tenim clar que no volem això, sinó el contrari. El que volem és construir una societat aprofitant tot el potencial excepcional que té la diversitat comentada anteriorment, però amb unes bases comunes que ens permetin tenir cohesió.
I és per això que les darreres dades d’ús de la llengua ens han d’empènyer a prendre decisions clares i contundents a favor del català.
D’acord amb les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018, de la Generalitat de Catalunya, la llengua catalana és entesa pel 93,4% de la població de la ciutat, però només el 78% dels barcelonins i barcelonines la saben parlar i el 53,1% no l’usen mai o poc, i només el 26,5% dels nostres veïns i veïnes la utilitzen com a llengua inicial a les seves converses.
Les dades d’ús de la llengua ens han d’empènyer a prendre decisions clares i contundents a favor del català
I la situació encara és més preocupant pel que fa a les persones joves. Segons les dades de l’Enquesta de Joves. Barcelona 2020, feta per l’Ajuntament de Barcelona, només el 28,4% dels i les joves residents a Barcelona tenen el català com a llengua més habitual (davant el 62,1% que tenen el castellà), xifra que cau fins al 13,9% als barris que són a la llera del Besòs i al voltant de Montjuïc, en alguns del districte d’Horta-Guinardó i als de Ciutat Vella.
Per tant, a banda del biaix d’edat, també existeix un biaix de renda, fet que ens ha de preocupar especialment si assumim la necessitat de construir una comunitat cohesionada.
És ben cert que hi ha bones notícies recents, com el lideratge dels canals infantils de la televisió pública en català o la presència cada cop més gran del català a les plataformes digitals. Tot això ha estat gràcies a l’aposta conjunta del teixit associatiu i d’Esquerra Republicana des de tots aquells nivells en els quals hi ha arribat a influir: des del Govern de la Generalitat fins al Congrés dels Diputats.
Però aquí hi ha un altre espai on és necessari abocar-hi molts més recursos i fer-hi molta més feina. I aquest és el cas de l’Ajuntament de Barcelona.
Esquerra Republicana, a l’Ajuntament de Barcelona, vam impulsar el passat mes de febrer un acord de 68 accions per concretar a la ciutat el Pacte Nacional per la Llengua. Entre aquestes mesures destaquen l’ús del català per part de l’Ajuntament de Barcelona i els seus representants en les seves comunicacions oficials, qüestió clarament incomplerta per l’actual govern municipal i el seu alcalde, Jaume Collboni, però també un conjunt de mesures a nivell d’ús social a l’esport, la cultura, l’àmbit econòmic, en l’acollida de persones nouvingudes, en ciència, salut, joventut… En definitiva, l’acord té un ànim d’exhaustivitat i va ser signat pels 4 grans grups a l’Ajuntament: Esquerra Republicana, Barcelona en Comú, el PSC i Junts per Catalunya.
Ara bé, amb això no n’hi ha prou. Al contingut d’aquest document cal afegir-hi lideratge polític, recursos i calendari. I és per això que hem proposat que l’Ajuntament de Barcelona iguali la despesa per càpita en política lingüística que fa la Generalitat, passant dels 1,8 milions d’euros actuals a 12 milions d’euros anuals, i la creació d’un Comissionat per la Llengua que depengui directament d’alcaldia per liderar i coordinar, amb totes les àrees de l’Ajuntament de Barcelona, aquestes polítiques que ens ajudin a millorar les dades d’ús de la llengua catalana i, en definitiva, a construir una societat cohesionada partint de la seva gran i positiva diversitat.
Jordi Castellana, portaveu adjunt del Grup Municipal d’ERC a Barcelona i regidor metropolità
