Europa viu un moment molt difícil. Després d’una pandèmia i dels seus efectes devastadors, va arribar la guerra a Ucraïna. La inflació i l’amenaça de recessió són una xacra per al dia a dia de moltes famílies, que veuen com el preu de l’energia i del menjar es multiplica, mentre s’han de gastar més de la meitat dels seus ingressos a tenir un sostre. Un estat d’incertesa que se suma al moment més crític de l’emergència climàtica: contaminació, sequera, onades de calor, temporals i rècords de temperatura a l’estiu i a l’hivern.
Davant d’aquesta inseguretat, Barcelona és una certesa. És refugi i esperança. Perquè lluny de defugir la responsabilitat davant d’aquesta crisi econòmica, social i climàtica, té un model per viure millor. Un model que ja comença a donar resultats: Barcelona és la gran ciutat amb l’atur més baix d’Espanya, de fet amb la xifra més baixa dels últims 15 anys. També és la ciutat amb més inversió social de l’Estat (235 euros per persona) i acabem d’aprovar el pressupost més alt de la història, amb un pla de xoc social i econòmic de més de 100 milions.
Des de l’arribada de Barcelona en Comú, Barcelona no s’ha aturat. Hem construït més habitatge públic (11.500 pisos) que la Generalitat i la Comunitat de Madrid juntes, i s’ha fet amb una gestió excel·lent: l’Ajuntament té el nivell d’endeutament més baix del segle. Un creixement que ha anat lligat a l’impuls dels barris, amb mesures de xoc (100.000 bons consum per a les famílies) i una aposta clara pel comerç de proximitat: els mercats de Barcelona han augmentat un 15% les vendes respecte de l’any passat i les botigues de barris com Sant Antoni han recuperat els nivells de venda d’abans de la pandèmia.
Tot això ha fet que el nom de Barcelona aparegui sempre al costat d’altres grans capitals com París, Nova York o Londres. Només cal veure els reconeixements obtinguts els últims mesos: Barcelona és la sisena millor ciutat del món segons el prestigiós rànquing World Best’s Cities; ha sigut premiada pel Congrés Internacional de Ciutats Educadores; ha estat nomenada Capital Europea del Bosc; és finalista de la Capital Europea de la Democràcia; i s’ha erigit en un referent per a la transformació verda de les ciutats a tot el món. Barcelona serà capital mundial de l’Arquitectura 2026, l’ONU ha assenyalat el projecte Superilla com un exemple a seguir en la lluita contra el canvi climàtic i ciutats com Berlín, Los Ángeles, Viena o Bogotà ja han adoptat el model Superilla.
Lluny de defugir la responsabilitat davant d’aquesta crisi econòmica, social i climàtica, Barcelona té un model per viure millor
En plena emergència social i climàtica, Barcelona s’ha convertit en un referent internacional perquè ha apostat per una economia verda, del segle XXI, que genera ocupació de qualitat, millora la vida als barris i la salut dels veïns i veïnes. Davant del turisme low cost i la Barcelona aparador, hem posicionat Barcelona com un referent internacional en ciència, recerca i coneixement. Des del 2018, la inversió estrangera ha crescut un 270% i Barcelona s’ha consolidat com una de les 12 principals ciutats tecnocientífiques: la previsió és que abans del 2030 s’hagin creat 45.000 llocs de feina de qualitat lligats a l’economia verda i circular.
La panoràmica és impressionant. Mentre el Supercomputing Center comença la construcció d’un dels ordinadors més potents d’Europa –que servirà per investigar fàrmacs, vacunes, virus i fer investigació climàtica–, una de les empreses de telecomunicacions més grans del món, CISCO, anunciava que instal·laria a Barcelona un nou centre de producció de xips. Paral·lelament, avançava el planejament de l’antiga fàbrica Mercedes-Benz i dels polígons del Besòs –amb l’arribada imminent de l’escola de disseny Elisava, la Universitat de Vic i la Fundació Leitat– i la Ciutadella del Coneixement comença a ser una realitat: acollirà la nova seu del CSIC dedicada a les biociències i el Mercat del Peix es transforma en un complex d’investigació i innovació en ciència climàtica que acollirà més de 1.200 investigadors.
Després d’una pandèmia i de l’estiu més fresc de la resta de les nostres vides, el que s’ha demostrat és que una Barcelona pròspera no és una Barcelona rica. De res serveix tenir un PIB elevat si només beneficia uns quants, les feines són precàries i a la ciutat es viu cada cop pitjor. Una Barcelona pròspera és una Barcelona justa, que inverteix cada euro en el benestar dels seus ciutadans, crea ocupació de qualitat, guanya espai públic verd i protegeix el dret a l’habitatge.
Quan alguns parlen de decadència es refereixen a la necessitat de tenir els lobbies contents i donar barra lliure a promotors i empresaris privats. Però la Barcelona pròspera no és la del turisme de creuer, Airbnb i botigues de luxe, sinó la dels centres de recerca, les fàbriques verdes i el comerç de proximitat. És la que posa per davant l’interès general i aposta per una economia de futur, on la sostenibilitat no és una etiqueta per quedar bé, sinó un motor de transformació verda. Una Barcelona per als seus veïns i veïnes, que sap que només pot avançar si no deixa ningú enrere.
Janet Sanz, tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona
