De tant en tant, l’eterna Sagrada Família d’Antoni Gaudí acapara l’atenció dels mitjans d’informació. Aquests dies, amb motiu de la il·luminació de les torres dels quatre evangelistes i de l’enèsim anunci de l’ajornament de la finalització de les seves obres, 140 anys després del seu inici, la fotografia que acompanya aquestes línies pren un significat especial.
Hi ha persones que quan passen pel món canvien les nostres vides amb els seus descobriments i les seves creacions; persones que sempre ens han fascinat. I no només pel llegat que ens deixen, que perdura generació rere generació, sinó perquè la seva pròpia existència, la manera de viure la seva professió de manera apassionada, atrau poderosament la nostra atenció, com si poguéssim desxifrar la seva excèntrica genialitat observant el que menjaven, el que llegien o els llocs que freqüentaven.
La fotografia mostra un racó de l’estudi on treballava Gaudí, el seu obrador, als peus de la Sagrada Família, on es veu un llit o més aviat una màrfega doblegada i mig aixecada envoltada de trastos i de maquetes.
Fotografia del llit on Gaudí va passar els darrers anys, dins del seu estudi, als peus de la Sagrada Família. Foto: ‘L’obrador de Gaudí’, de Josep Gómez Serrano, Edicions UPC núm. 4.
Se sap que Gaudí tenia una residència al Park Güell on s’havia traslladat després de viure a l’Eixample barceloní. Inicialment va decidir instal·lar un llit al seu estudi per pernoctar-hi els dies de tempesta, després d’haver patit alguna caiguda arribant al parc de nit i plovent. Havia de ser tota una odissea anar des del carrer de Mallorca fins a la muntanya pelada de Can Coll fa més d’un segle. Una llunyania que, segurament, va descoratjar les classes benestants que estaven destinades a viure en aquella ciutat jardí.
A mesura que passava el temps, la feina al temple l’absorbia tant que el que va començar sent una cosa ocasional va acabar convertint-se en quotidiana durant l’última dècada de la seva vida. Gaudí no sortia del seu estudi pràcticament per a res, lliurat en cos i ànima a la creació de la basílica.
Envoltat de plànols, escultures i maquetes de guix, l’arquitecte s’enllitava cada nit immers en els problemes que comportava la concepció del seu gran projecte vital.
Gaudí no volia col·laboradors al seu estudi més enllà de mitja jornada laboral. Necessitava la resta del dia per resoldre trobades geomètriques, prendre decisions estratègiques o canvis de rumb. També solia visitar els artesans que treballaven la forja o la pedra, o bé convidava tota mena de gent, la majoria indigents, com a models per a les escultures que adornarien els interiors i les façanes del temple.
El llit sol ser el lloc on dormim les nostres inquietuds i els nostres problemes i el lloc on solem aclarir-los
Però arribada la nit, es ficava al seu llit, emportant-s’hi maquetes i altres materials del projecte utilitzant una taula llarga de fusta com a escriptori per esgarrapar els últims minuts de feina al dia.
Podem imaginar-nos els seus aprenents despertant el mestre cada matí, absort en els seus somnis reveladors on concebia espais i albirava llocs impossibles. Vist així, el llit era un element més del seu estudi; un instrument imprescindible per capturar aquelles coses que només es desvetllen en la vigília del son.
El llit també va ser el lloc des d’on l’escriptor francès Georges Perec va construir el seu decàleg d’espècies d’espais, fent un oportú paral·lelisme entre la quartilla on escrivia i el seu propi catre, de proporcions molt semblants.
O el llit de l’hotel L’Alsace de París on Oscar Wilde, coetani de Gaudí, va escriure les últimes frases i que va acabar sent el seu llit de mort, afectat per una terrible meningitis que debilitava la seva salut després de dos anys d’infame condemna a Londres.
El llit sol ser el lloc on dormim les nostres inquietuds i els nostres problemes i el lloc on solem aclarir-los. L’alba, el moment precís per caçar-los en un tros de paper si no els volem oblidar per sempre. Una cosa que Gaudí coneixia, sens dubte, quan se n’anava a dormir amb un llapis a la mà.
Manuel Sánchez-Villanueva Beuter, arquitecte fundador de haz arquitectura i professor de projectes arquitectònics a la UPC
