El passat mes de juliol, Nacions Unides aprovava una resolució històrica que declarava com a dret humà universal l’accés a un medi ambient net, saludable i sostenible. El conjunt dels estats membres afirmaven que la degradació ambiental és una de les amenaces més urgents per al futur dels éssers humans, especialment per l’impacte en la biodiversitat, l’acceleració que provoca de la crisi climàtica i els efectes sobre la salut de les persones.
Encapçalant la llista de preocupacions ambientals hi ha la contaminació de l’aire. I no n’hi ha per menys: la mateixa ONU afirma que els efectes de la contaminació de l’aire ambiental i domèstic provoquen set milions de morts prematures l’any a tot el món. I també alerta d’una xifra que fa feredat: el 20% de les morts de nadons acabats de néixer a tot el món s’atribueixen a l’exposició a l’aire contaminat.
La contaminació mata. És una afirmació contundent, però certa, que per ara encara no ens obliguen a posar-la visible enlloc, però que convé dir-la i repetir-la. La contaminació atmosfèrica afecta de manera directa el sistema cardiovascular, la cognició i, evidentment, el sistema respiratori. Que la contaminació mata és també el missatge de l’últim monogràfic sobre contaminació i salut publicat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que ens recorda que les morts prematures per contaminació de l’aire s’eleven a més de 3.000 persones l’any a l’àrea de Barcelona.
La contaminació mata arreu del món i a casa nostra. Això vol dir, per exemple, que els dies de més contaminació hi ha més ingressos als hospitals. Estudis que s’han fet a l’àrea metropolitana demostren que amb més contaminació s’atenen més infarts de miocardi, i l’Hospital Sant Joan de Déu ha constatat que els infants més exposats a la contaminació tenen més risc d’acabar a l’UCI quan s’infecten d’un refredat comú.
I és que la contaminació mata, però a qui més afecta és als infants. Els nens i nenes, especialment els nadons, en són el principal grup vulnerable. Segons l’ISGlobal, la meitat de l’asma infantil a Barcelona es deu a la contaminació, i el que respira una mare embarassada té conseqüències en el fetus. És més, si fem una altra comparativa amb el tabac, a l’àrea metropolitana es respira una quantitat de partícules tòxiques equivalent a 1-2 cigarrets al dia. Sí, aquí també s’hi inclouen els nadons, els infants i les persones malaltes.
La sensació ara mateix és que en el debat de la mobilitat a Barcelona hi ha molt soroll per a no res
Anem al gra. Està ben identificat d’on venen les principals partícules de l’aire que afecten la salut (PM2,5, PM10 i NO2): provenen del trànsit rodat, en el cas de l’òxid de nitrogen fins a un 70%. l la causa no és només la combustió del motor, sinó que fins i tot el contacte de les rodes dels vehicles amb la carretera produeix partícules que inhalem.
El canvi en la mobilitat és imperatiu per a la millora de la qualitat de l’aire i per a la justícia social i climàtica. No es pot triar l’aire que es respira. O, més ben dit, no tothom pot triar l’aire que respira. Per això, tenir accés a l’aire net ha de ser un dret humà universal.
I tot i que els nivells de contaminació han anat reduint-se en els últims anys a Barcelona, el nostre accés a l’aire net és actualment un dret vulnerat. Aquest 2022, Barcelona tornarà a superar els llindars permesos de diòxid de nitrogen (NO2) marcats per Europa i quedarà lluny de les recomanacions de l’OMS. La contaminació de l’aire és la principal causa de mort que tenim capacitat d’evitar a Barcelona, però requereix voluntat.
Si respirar aire net és un dret universal, vol dir que porta associats uns deures i unes responsabilitats. Repensar la ciutat significa, en gran manera, assignar deures i responsabilitats en clau de salut. Tenim el deure de transformar el model de mobilitat a través de la responsabilitat col·lectiva, en forma d’aliances entre governs municipals i en forma d’eines i finançament per part d’altres nivells de govern, sense oblidar el canvi cultural que implica per a tothom.
La sensació ara mateix és que en el debat de la mobilitat a Barcelona hi ha molt soroll per a no res. Massa discurs contraposat i poca transformació. Literalment, viure enmig de tant soroll ens perjudica a totes i a tots. I és que un altre dia obrirem el capítol de la contaminació acústica.
Rosa Suriñach, regidora d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona
