Ja fa mig any que Jaume Collboni va accedir a l’alcaldia de Barcelona després d’un pacte a tres entre el Partit Popular, Barcelona En Comú i el mateix PSC.
Què hem vist aquest mig any?
Ras i curt, hem vist un Jaume Collboni i un PSC decidits a fer dues coses aprofitant aquests mesos de govern provisional i en solitari: per una banda, aprofundir a descafeïnar encara més el rol transcendental de Barcelona com a capital de Catalunya i, per altra banda, una explícita i contundent acció i, sobretot, escenificació de trencament amb les polítiques progressistes d’aquesta ciutat. A aquestes dues línies de govern dutes a terme d’una forma plenament conscient caldria afegir-hi la manca de capacitat per governar la ciutat de la forma que els veïns i veïnes de Barcelona ens mereixem.
Amb tot just sis mesos, Jaume Collboni s’ha dedicat a refermar el paper de Barcelona com a segona ciutat d’Espanya en lloc de com a capital de Catalunya amb accions com la rebuda per part del Rei d’Espanya, Felip VI, el mateix que va pressionar la SEAT i els representants dels seus treballadors perquè marxés de Catalunya; la visita a l’alcalde de Madrid, del Partit Popular, José Luis Martínez-Almeida, que diu que Pedro Sánchez és amic de Hamàs; o amb la celebració de la sortida de la Vuelta de ciclisme amb caos organitzatiu inclòs. Tot això mentre veiem un alcalde que sempre que pot es passa al castellà obviant la llengua pròpia del nostre país.
Però hem vist moltes més coses preocupants per al present i el futur de la nostra ciutat. Hem vist com el govern del PSC ha iniciat un procés de reversió de pacificacions com la del carrer Pelai, que obre la porta a obrir nous hotels a Ciutat Vella, que posa en dubte mesures com la del 30% de reserva d’habitatge protegit en noves promocions o, com a mostra més clara, que posa en marxa un “Pla Endreça” que sembla molt més una operació de màrqueting destinada a culpabilitzar els col·lectius més vulnerables de tots els mals de neteja, convivència i seguretat de la ciutat que no pas a buscar mesures de fons que permetin gaudir d’una ciutat més neta i saludable.
Mentre n’hi ha que des de la mera gestió del dia a dia provoquen que Barcelona cada cop sigui menys Barcelona, des d’Esquerra Republicana seguim compromesos amb una ciutat amb identitat pròpia
Tot això ha conviscut amb altres actituds sorprenents, com la multitud d’oferiments totalment directes i sense cap mena de pudor per part de Junts per Catalunya, Xavier Trias, i per part de Barcelona En Comú, Ada Colau, per entrar al govern municipal amb l’única condició que l’altre no en formi part. És a dir, cap condició programàtica ni de contingut, sinó simplement de posicionament respecte de l’altre sense tenir en compte què necessiten els veïns i veïnes de Barcelona.
I què hem fet Esquerra Republicana a l’Ajuntament aquest primer mig any de mandat? Doncs hem treballat per, malgrat estar a l’oposició, aplicar el nostre programa electoral, que és el motiu pel qual ens van votar els barcelonins i barcelonines que ens van donar el seu suport el passat 26 de maig.
A tall de resum, hem impulsat un pacte per la llengua catalana amb el suport del 85% dels regidors i regidores de la ciutat, dotat amb 12 milions d’euros anuals i que inclou mesures de foment de la llengua, de garantia del compliment dels drets lingüístics i una aposta per la llengua catalana; mesures per defensar els veïns i veïnes de Ciutat Vella assetjats per mòbing immobiliari, per augmentar la densitat d’habitatge al 22@ després de veure que gairebé la meitat de l’espai destinat a oficines està en desús o per garantir l’aplicació de la regulació dels preus dels lloguers i el dret a l’habitatge; un nou pla d’usos per a Ciutat Vella; la proposta de mesures per omplir els locals comercials buits a peu de carrer i en mercats municipals; la reivindicació del retorn de la Prefectura de la Via Laietana per tornar la identitat a la ciutat de Barcelona; el lideratge de debats essencials per al nostre present i futur com l’ús de les pantalles en la infància i l’adolescència; o la proposta d’un catàleg de mesures per reduir el consum d’aigua a la ciutat i fer-nos més resilients davant la sequera, entre moltes altres coses.
En definitiva, mentre n’hi ha que des de la mera gestió del dia a dia provoquen que Barcelona cada cop sigui menys Barcelona, des d’Esquerra Republicana seguim compromesos amb una ciutat amb identitat pròpia, on es pugui viure bé, moderna i que sigui capaç d’abordar els immensos reptes que tenim al davant, com les desigualtats, el canvi climàtic, la diversitat, l’envelliment de la població o l’accés a un habitatge digne.
Jordi Castellana, portaveu adjunt del Grup Municipal d’ERC a Barcelona i regidor metropolità
