Han passat més de set mesos des que vaig accedir per primera vegada a la meva vida al càrrec de regidor. Començar com a càrrec públic genera de forma simultània trobades que t’acompanyen dia rere dia. D’una banda, la immensa alegria de poder dedicar-te a treballar pels teus veïns i veïnes i, d’una altra, la tensió pròpia de saber que la teva feina afecta directament la vida de milers de persones.
L’historiador americà Howard Zinn afirmava que “ser regidor és una oportunitat per portar la justícia social i l’equitat a la vida quotidiana de la gent”. I aquesta convicció és la que ha de moure’ns en les nostres accions. De fet, ser conscient que la teva feina pot contribuir a crear una societat més justa és precisament el que fa que, en moltes ocasions, hagis de mesurar molt bé les decisions que prens, ja que fallar implicaria una cosa tan greu com ser inútil per als teus veïns i veïnes. I parlo d’inutilitat sense por de la duresa que representa el concepte. I és que estic convençut que els debats estèrils i el fet d’intentar treure rèdit polític d’absolutament tot són, entre moltes altres raons, el que ens ha portat a un creixement exponencial de la desconfiança dels veïns i veïnes cap als seus polítics. I aquesta desafecció condueix indefectiblement a un resultat que, desgraciadament, veiem a diferents parts del món.
Quan des d’Europa veiem amb estupor els resultats de les últimes eleccions a l’Argentina hem de comprendre que, en la majoria de les ocasions, els populismes guanyen quan els polítics seriosos els deixen espai. I això és aplicable a molts racons del nostre país. Evidentment, el repte en una ciutat com Badalona és majúscul. La sensació de neguit i desconfiança instal·lada ha donat com a resultat la situació que vivim, però davant d’això no val el lament permanent. És imperatiu entendre la situació de partida i posar-se a treballar en la direcció correcta. I aquesta direcció no és una altra que la de fer tot el que un considera bo per a la ciutat, sense oblidar mai el prisma propi ni la gent a la qual un representa.
En la majoria de les ocasions, els populismes guanyen quan els polítics seriosos els deixen espai
I aquí són especialment rellevants les paraules del líder comunista Antonio Gramsci, que deia que “el líder de l’oposició és la veu dels que no tenen veu. És l’encarregat de defensar els seus drets i de lluitar pels seus interessos”. Però com es defensen els interessos dels que no tenen veu quan tens al davant una majoria absoluta que pot aprovar tot el que consideri? Sent astut i propositiu. Perquè en aquest escenari no val el tot o res. No valen les posicions maximalistes. El que val és ser capaç d’incidir. Ser capaç de condicionar. I hi ha maneres de fer-ho. Nosaltres, per exemple, estem negociant el pressupost municipal amb l’actual govern. I ho estem fent sent propositius. Aportant un prisma del qual un govern de dretes manca, i sent sincers en afirmar que les nostres propostes poden ajudar-los a fer un millor pressupost.
Perquè el govern de la ciutat no ens agrada, però ens agrada la nostra ciutat. I estem convençuts que les propostes que hem presentat són necessàries per millorar la vida dels seus veïns i veïnes. I les hem centrat en els eixos que considerem imprescindibles. Hem fet propostes per crear d’una vegada per sempre un departament d’habitatge que funcioni. No podem restar impassibles davant d’un dels grans problemes de la nostra ciutat. Hem treballat propostes per dimensionar la plantilla que ha d’atendre les dones que pateixen maltractament a la nostra ciutat.
Fins ara, el servei d’atenció a la dona ha estat infradotat, i nosaltres volem revertir aquesta situació. Volem donar la volta, també, als problemes d’accessibilitat que tantes vegades han denunciat les entitats que es dediquen a reclamar millores a la nostra ciutat que sembla que mai arriben. Volem espais per als joves de la nostra ciutat, i en volem a tots els nostres barris, no només en alguns. Volem millores que creiem que poden introduir-se en aquests pressupostos, i pensem que això és precisament fer política útil. Estic convençut que cada petita oportunitat aprofitada és un pas cap a un canvi més gran a la societat. Per això treballo des d’una lògica possibilista. Sabent quina és la meva posició al consistori, però sense oblidar l’ambició de cap a on volem anar. Una Badalona en la qual les oportunitats no depenguin del bressol en el qual naixem. Evidentment, si governéssim nosaltres, en aquests anys intentaríem avançar més de pressa en aquesta direcció, però fins aleshores continuarem fent passos a favor de la nostra ciutat. I a favor de la seva gent.
Fernando Carrera, líder del PSC de Badalona
