Foto de família dels síndics metropolitans en la presentació de l’informe sobre els familiars dels presos. Foto: Línia
Quan parlem de la vida a les presons catalanes tendim a analitzar la situació de les persones preses o a esmentar les condicions laborals dels treballadors de les institucions penitenciàries. És molt menys comú analitzar el fenomen des de la perspectiva dels familiars d’aquells homes i dones privats de llibertat.
És per això el que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha realitzat una investigació que, sota el títol de L’atenció a les famílies de persones empresonades, vol assenyalar quina mena d’entrebancs i necessitats tenen aquelles persones que han d’anar a visitar un fill, parella o germà a la presó. La recerca s’ha presentat aquest dimarts a l’antiga presó Model i s’ha fet amb la col·laboració de les sindicatures de Badalona, Cornellà, l’Hospitalet, Rubí, Sabadell, Sant Boi, Santa Coloma, Sant Feliu i Terrassa.
Un problema metropolità
El principal problema que ha assenyalat el síndic de greuges David Bondia és “l’externalització” de les presons de Barcelona cap a la seva metròpoli. Hi ha centres penitenciaris, doncs, que tenen problemes per visitar els seus familiars presos, perquè les presons es troben fora del municipi en el qual viuen. “Parlem de municipi, perquè moltes problemàtiques que assumim des de la sindicatura s’han de pensar en clau metropolitana”, ha dit Bondia. “El problema de les famílies es reprodueix a altres ciutats i per això vam anar de la mà del Fòrum de Síndics”, ha afegit.
La veu d’una familiar
Un dels moments més emotius de la presentació ha estat amb la participació de Gracia Amo, la mare d’un pres que també és integrant de l’Associació de Famílies de Presos de Catalunya.
“Quan tens un familiar a la presó no tens cap persona que t’expliqui que és el que has de fer i aleshores et descontroles”, ha dit Amo. Així mateix, ha explicat que les famílies se senten “molt abandonades” i això pot derivar en “problemes mentals”. “No saps què fer quan el teu fill et truca per dir-te que l’han apallissat i no l’han portat al metge”, ha lamentat.
A més, Amo ha denunciat que hi ha “famílies que no tenen diners per anar a la presó”. “Des de l’associació donem bitllets de metro a les famílies dels presos”, ha afegit.
Una de les familiars de presos ha intervingut a l’acte. Foto: Línia
Les mancances
Després de fer un exhaustiu treball de camp, la Sindicatura de Greuges, en el seu informe, determina que hi ha una vintena de situacions que viuen les famílies de les persones preses i que atempten contra els seus drets. “Hi ha una necessitat molt gran d’ajudar en termes d’informació o acompanyament”, ha resumit Bondia.
Les primeres qüestions que denuncien les famílies de presos fan referència la manca d’informació. Així mateix, hi ha desorientació sobre com funciona el règim de visites i “dificultats de comprensió del llenguatge juridicopenal” que fan servir les institucions relacionades amb les presons.
Per altra banda, la Sindicatura de Greuges afirma que les famílies tenen “desconfiança en els treballadors i les treballadores socials per l’ús que es pugui fer de la informació familiar transmesa en perjudici del pres” i “dificultats burocràtiques per gestionar queixes per incidències penitenciàries o temor a les possibles conseqüències de dur a terme reclamacions”.
La presentació d’aquest dimarts, però, no només volia ser una denúncia al sistema penitenciari, sinó que l’acte s’ha fet en clau constructiu. És per això que Eva G. Chueca, l’adjunta del síndic, ha presentat la proposta de crear d’un nou servei municipal per a famílies de persones empresonades. Aquest servei que la Sindicatura ha anomenat Punt d’Assessorament , Derivació i Acompanyament (PADA) estaria centralitzat a Barcelona, i seria una prova pilot que funcionaria com un espai d’informació, atenció personalitzada o suport psicosocial per a les famílies de les persones preses.
Presons a la regió
Actualment, hi ha quasi 7.800 persones privades de llibertat a Catalunya de les quals el 61% es troba a la regió metropolitana de Barcelona. De fet, a la presó de Brians 2 a Sant Esteve Sesrovires, és on més població presa hi ha, concretament el 17% dels presos.
Del total de persones preses, la gran majoria són homes i en el marc de Catalunya, les dones només són el 6%. A més, el 48% dels presos tenen nacionalitat estrangera.
