Imatge de la celebració de la victòria de la selecció marroquina al partit amb Espanya. Foto: Twitter (@Emb_Marruecos)
Nervis a flor de pell a moltes cases vallesanes. El sorteig ha decidit que el Marroc ha de tirar el primer penal. El jugador marroquí Sabiri es decideix a xutar i fa entrar la pilota per la dreta del porter espanyol, Unai Simón, que es tira a l’esquerra. Espanya està obligada a marcar el primer penal per no quedar-se enrere, però va al pal. I a partir d’aquí, una història que acaba sense cap gol de ‘La Roja’ i amb tres encerts del conjunt marroquí que els fan passar als quarts de final del Mundial de Qatar.
Als carrers de la comarca se senten crits d’alegria, algun petard i clàxons de cotxes que han sortit a celebrar la victòria del Marroc. Un equip amb una rivalitat amb Espanya que va més enllà del futbol i que, amb el seu pas pel campionat i la seva fita històrica d’arribar posteriorment a les semifinals, ha posat sobre la taula la tensió que sempre hi ha hagut entre els dos països. Sobretot per culpa del racisme i de la discriminació. Dues actituds que marroquins que viuen a l’Estat pateixen o han patit en algun moment de la seva vida.
Prejudicis
La Samar Hammoudan és una jove d’origen marroquí que va néixer a Canovelles i que aquest Mundial s’ha bolcat amb la selecció del Marroc. “He nascut i crescut aquí, i tinc la nacionalitat, però sempre he rebut insults, menyspreus i adjectius pejoratius perquè, físicament, no semblo espanyola sinó marroquí”, explica a aquesta publicació. De fet, diu que només se l’ha considerat espanyola en moments comptats i “per conveniència”. Però amb el Mundial, després de molts anys sentint “que no encaixava i que estava oprimida pels prejudicis”, ha vist l’oportunitat de treure’s tota aquesta motxilla de sobre. I és que el bon paper que ha fet la selecció marroquina ha estat el pretext que ha permès a Hammoudan, per primera vegada, sentir-se “orgullosa” dels seus orígens i sentir que qui la representa “és la comunitat marroquina i no l’espanyola”, comenta. Per això, la canovellina reconeix que la fita del Marroc a la competició mundialista “no només és una qüestió de futbol”. “Ha servit per trencar la inferioritat amb què sempre se’ns ha tractat i, a mi personalment, m’ha permès veure que no soc menys que la resta, com sempre m’han fet creure”, explica.
“Els espanyols sempre m’han tractat diferent i m’han fet sentir com un immigrant al meu país”
Incomprensió
En Hakim El Hassan és, com Hammoudan, un altre jove nascut al Vallès Oriental, concretament a Granollers, que ha viscut marcat per ser d’origen marroquí. “Sempre m’he sentit incomprès perquè ni els espanyols em veuen espanyol ni els marroquins em veuen marroquí”, explica a Línia Vallès. “Però, mentre la comunitat marroquina sempre m’ha acollit amb els braços oberts, els espanyols sempre m’han fet sentir diferent de la resta i m’han tractat com un immigrant que els ve a robar la feina i els diners, quan Espanya és el meu país”, afegeix. Per això ha estat animant el Marroc durant tot el Mundial. “És el país pel qual més estima sento i el que millor m’ha tractat”, comenta.
Mirades diferents
En aquest sentit, tant Hammoudan com El Hassan no només han donat suport a la selecció marroquina amb totes les seves forces, sinó que, a més, volien que Espanya “perdés sempre i contra qualsevol equip”, diu la canovellina. Ara bé, també hi ha punts de vista amb mirades una mica diferents, com els testimonis de gent nascuda al Marroc però que viuen al Vallès Oriental des de fa molt de temps.
El president de la Comunitat Islàmica Achoura de Granollers, Mustafa Bousskhane, fa anys que viu a la capital vallesana i ha seguit el Marroc durant tot el Mundial. “De fet, estem molt contents que el nostre equip hagi arribat tan lluny”, comenta. “Però si Espanya hagués arribat fins a les semifinals o fins a la final, també estaríem contents”, afegeix. Una opinió compartida per la Soumia, de Mollet, que diu que Espanya li ha donat “molt” i que al partit entre ‘La Roja’ i el Marroc “tenia el cor dividit”. I és que encara que ells també han viscut experiències discriminatòries, a diferència dels dos joves, “no han crescut racialitzats ni sentit que el seu país no els accepta”, diu el jove El Hassan, que reconeix que l’experiència que explicava l’hi ha generat un cert “rancor i hostilitat” cap a Espanya.
Un conjunt de sentiments i d’emocions que han sortit a la llum al llarg del Mundial que, més enllà de la competició, “ha servit per demostrar que el Marroc és un gran país que es mereix ser tractat igual que els altres i que els marroquins són tan aptes i vàlids com la resta, tant dins del camp com fora d’ell”, conclou Hammoudan.
