Fins ara, la majoria dels camps es cultivaven sense llicència. Foto: Arxiu
“No ens acabem de creure que després de tants anys hagi començat la regularització de Gallecs“. Ho assegura en declaracions a Línia Vallès la presidenta de l’Associació de Veïns de Gallecs de Mollet, Ivana Morera. I és que tal com avançava el diari Som Mollet i ha confirmat aquesta publicació, l’Institut Català del Sòl (Incasòl) ha donat el tret de sortida a aquest procés que ha de regularitzar els terrenys i les cases que hi ha situades a l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, que des del 1980 pertanyen a la Generalitat, però que treballen i gestionen particulars. “Fins ara existia una situació d’alegalitat que ha permès que durant 44 anys hàgim estat conreant uns camps i vivint en unes cases que no eren nostres”, detalla Morera.
Malgrat que al juliol l’Incasòl ja anunciava que faria aquest pas històric, que suposa cedir la gestió de tot l’espai al Consorci del Parc, no ha estat fins ara quan s’ha posat fil a l’agulla a la primera de les tres fases del procés de regularització. Aquesta té a veure amb la cessió de les terres, mentre que la segona i la tercera tenen a veure amb la cessió de les masies amb terrenys i de les cases rurals respectivament.
Primer, les terres
Per posar context a la situació, segons l’Incasòl, només 8 dels 38 agricultors que avui dia conreen a l’espai conserven les llicències municipals per a usos agrícoles que es van donar el 1984. Dit d’una altra manera, el 85% dels terrenys es treballen sense llicència d’explotació, cosa que impedeix als pagesos rebre ajudes per conrear les terres i, a la vegada, dificulta el control de la seva activitat. “Per això, la regulació de les terres agrícoles es fa necessària”, asseguren des de l’Incasòl.
El primer pas per començar la regularització d’aquests terrenys és treure a concurs públic les terres de conreu per, posteriorment, adjudicar-les a diferents pagesos a través de contractes d’arrendament que els permetran treballar els conreus legalment. “Aquest procés preveu valorar als agricultors que han mantingut la llicència municipal inicial i a aquells que han explotat agrícolament els terrenys amb coherència”, detallen des de l’Incasòl. Altres criteris que també es valoraran a l’hora d’adjudicar les terres seran “tenir experiència en agricultura ecològica, ser joves i ser dona agricultora”.
Cal tenir en compte, però, que actualment les terres que es volen adjudicar estan ocupades. Per tant, per poder tirar endavant aquest procés, els pagesos, independentment de tenir llicència o no, han de renunciar prèviament als terrenys que treballen. En concret, el termini que marca l’Incasòl és el 31 de juliol. Abans d’aquesta data la renúncia ha d’estar feta per, després, poder recuperar les terres legalment.
Queixes de la pagesia
Aquesta condició no ha acabat de convèncer a Unió de Pagesos, que denuncia que “pot comportar el tancament de la majoria d’explotacions, moltes prioritàries”. “El sindicat, amb la pagesia de la zona, defensa que davant d’aquesta nova situació cal tenir present la preexistència de conreus plurianuals i el fet que hi ha pagesos que poden haver realitzat inversions importants recentment en maquinària”, detallen. En aquest sentit, també demanen que es valori la feina feta per part de la pagesia, que ha estat l’encarregada de mantenir l’espai. Per tot plegat, recomanen “que no se signi cap renúncia” i exigeixen a l’Incasòl “que garanteixi la continuïtat de les explotacions”.
Davant la polèmica, l’Incasòl ha enviat un missatge de tranquil·litat als pagesos, a qui ha assegurat que “tenen garantida la collita d’aquest any” i també el conreu de cara a l’any que ve, ja que es preveu que la licitació es faci en els pròxims mesos. Una vegada s’acabi tot plegat, es començarà a regularitzar la situació de les masies i cases de la zona.
