Més jutjats i penes més dures: Barcelona reclama a la Justícia reformes contra la multireincidència

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha proposat aquest dimarts que el Congrés de Diputats reformi el codi penal perquè les penes per furtar telèfons mòbils siguin més dures. Es considera que comporta molts més perjudicis que la simple substitució de l’aparell, ja que aquest conté molts documents privats o contrasenyes que poden provocar molts problemes a la vida diària d’una persona.

Collboni: “Els multireincidents han de deixar de riure’s de la policia i la justícia”

També proposen que les ocupacions delinqüencials es puguin desallotjar cautelarment per la policia en 48 hores si ho ordena el jutjat. En l’acte de presentació de la proposta hi ha intervingut l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que l’ha aplaudit i ha dit que els multireincidents han de deixar de “riure’s de la policia i la justícia”.

L’acte ha comptat també amb la presència de l’exdegana de l’ICAB i actual tinenta d’alcaldia de Barcelona, Maria Eugènia Gay, les alcaldesses de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i Mataró, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, l’exconsellera de Justícia Lourdes Ciuró, l’exconseller d’Interior Ramon Espadaler, el tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, l’exregidor del PP a Barcelona Alberto Fernández Díaz i el regidor de TriasxBCN Jordi Martí.

El mòbil, molt més que un aparell

En relació a la multireincidència, actualment els furts de menys de 400 euros es consideren delictes lleus, però hi ha nou excepcions. Entre aquestes excepcions hi ha el robatori de cablejat elèctric, de telecomunicacions o infraestructures, articles històrics o artístics o productes o eines agràries. Ara es proposa una desena excepció, que inclouria els dispositius electrònics o tecnològics, en considerar que el mòbil és un element que té més valor que el simple import de l’aparell, ja que inclou molta informació de la víctima. Això faria que el delicte passés de lleu a menys greu, i ja es podria imposar una pena de presó d’un a tres anys i, per tant, imposar també presó preventiva a l’espera de judici i sentència.

També es proposa eliminar el mínim de 400 euros que han de sumar els tres antecedents previs per agreujar el delicte lleu de furt. Aquest incís es va incloure en l’última reforma del Codi Penal, però s’ha comprovat que complica l’aplicació de l’agreujant per reincidència, ja que molts jutjats no posen l’import de l’objecte sostret o els judicis triguen tant que encara no s’han aconseguit els antecedents. Eliminant l’incís, es preveu poder aplicar l’agreujant de reincidència de forma més fàcil, àgil i sovintejada.

Collboni reclama més jutjats

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha dit que aquesta qüestió és una de les que més el preocupa des de fa anys i n’ha parlat amb el govern espanyol i el català, a més de la judicatura i la fiscalia. Tot i admetre que la reforma legal va més enllà de les competències municipals, ha dit que és un tema que preocupa als ciutadans i per això ha volgut parlar “clar”. “És un clam”, ha dit, i no veu bé que els delinqüents multireincidents “se segueixin rient de la policia i la justícia”. En aquest sentit, veu un “despropòsit” que mentre els cossos policials augmenten les plantilles i fan més detencions que mai, alguns acumulin desenes de detencions sense pràcticament cap penalitat. Per això, a banda de les reformes legals, també ha reclamat més jutjats per a la ciutat, com aquest dilluns va fer també la jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferando.

Collboni considera que aquesta reforma també protegeix la ciutadania vulnerable, que és la més afectada per certa delinqüència. “Ens hi va la tranquil·litat de la ciutadania”, ha reblat.

Això, segons el degà de l’ICAB, Jesús María Sánchez, suposaria aplicar el principi de prevenció general i tindria un efecte dissuasiu entre els delinqüents. Els advocats penalistes Emili Zegrí i Jorge Navarro han explicat que la reforma proposada necessita també reforços del sistema judicial, per fer els judicis ràpids amb menys temps que l’actual.

Contra les ocupacions d’habitatges

Pel que fa a l’ocupació delinqüencial d’habitatges, s’ha recordat que s’ha passat de les 2.700 l’any 2010 a tot Espanya, a les 10.600 del 2017 i a les 17.200 del 2021. El primer semestre del 2022 es van produir 10.220 ocupacions il·legals, de les quals 4.341 van ser a Catalunya, la comunitat més afectada.

Per això, es proposa una reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal que consideri els delictes de violació de domicili i usurpació de béns immobles com a delictes de consumació permanent. Això implicaria que el delicte es prolonga en el temps mentre es mantingui l’ocupació i permetria aplicar el principi de delicte flagrant i dictar mesures cautelars com la devolució de l’immoble al legítim propietari.

Així, quan es produeixi l’ocupació il·legal d’un immoble propietat d’un particular, una administració pública o una entitat sense ànim de lucre, el jutge podrà dictar un desallotjament cautelar en 48 hores si ho demana l’afectat. També es podrà acordar aquesta mesura quan el propietari sigui una empresa si suposa un “risc de pèrdua rellevant per als béns jurídics” de la companyia. En els supòsit que l’immoble no estigui sent habitat o no es preveu que sigui habitat just abans d’ocupar-se, es podrà desallotjar igualment si els ocupants causen “problemes veïnals greus de convivència”.

Segons Cristina Vallejo, coordinadora de formació de l’ICAB, actualment els processos de desallotjament triguen uns 20 mesos, cosa que afavoreix les màfies que ocupen pisos per rellogar-los il·legalment. Així, ha recordat que a Itàlia, França o Portugal les ocupacions il·legals s’acaben en 48 hores i les penes per afavorir-les són més altes. Per això, ho ha considerat un fracàs de l’estat de dret.

El degà ha lamentat que hi hagi pisos socials ocupats que impedeixen a famílies vulnerables accedir a aquests habitatges de forma legal.

Les diverses propostes de reforma han estat lliurades per l’ICAB a la Delegació del govern espanyol a Catalunya.

Collboni reclama a l’Estat més jutjats per frenar la multireincidència