Presidides pel portaveu del grup de TriasxBCN, Jordi Martí Galbis, se celebraran fins a 5 sessions. Foto: Pol Solà / ACN
La immensa majoria dels grups municipals a l’Ajuntament de Barcelona han apostat aquest dijous per reformar el Codi Penal per lluitar contra els delinqüents multireincidents, sobretot els que cometen furts i robatoris amb violència o intimidació. Ho han expressat durant la primera sessió de la comissió d’estudi sobre la multireincidència.
El tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ha recordat diverses xifres sobre delinqüència a la ciutat, i tots els grups menys els Comuns, que no s’hi han pronunciat, han estat d’acord en dir que l’última reforma penal sobre la matèria ha estat un “nyap” i un “fracàs”. Per això, pressionaran per reformar de nou la llei penal. Batlle ha afegit que s’han sentit “sols” defensant a Madrid els canvis.
Aquest dijous s’ha celebrat la primera sessió de la comissió que, a petició de Trias per Barcelona, estudiarà els pròxims mesos reformes legals per fer front a la multireincidència delictiva. Presidides pel portaveu del grup de TriasxBCN, Jordi Martí Galbis, se celebraran fins a 5 sessions, i es preveu que es presentin les conclusions abans de l’estiu, amb propostes a posar en marxa per revertir les dades d’inseguretat a la ciutat.
L’aposta de Jordi Martí Galbis
El president de la comissió i regidor de TriasxBCN, Jordi Martí Galbis, ha proposat castigar amb presó els robatoris de telèfons mòbils, que la reincidència es consideri un agreujant i incrementar el nombre de jutjats per fer front a la multireincidència, entre altres mesures.
“La creació de la comissió és el resultat d’un fracàs col·lectiu i, sobretot, de les administracions, perquè no funcionen les eines que tenim per fer-hi front, i hi arribem a conseqüència de dos fracassos: el de les polítiques públiques de prevenció i seguretat, i el de la reforma del Codi Penal que va entrar en vigor l’agost de 2022 i que tenia com a objectiu combatre i castigar la reincidència delictiva, però ha estat una mala modificació”, ha assenyalat el regidor.
Martí ha reclamat que, tot i ser període electoral, cal “consensuar i aplicar modificacions legals, normatives i organitzatives que la societat reclama i arribar a la sessió de conclusions amb el màxim consens possible”. “Des de l’Ajuntament de Barcelona tenim recorregut”, afegia.
Jordi Martí ha reclamat “rigor i tenir una ment oberta per assumir les propostes tècniques que arribin del operadors jurídics i policials que vindran a les properes sessions”. “Hem de fer el màxim esforç per assumir les seves propostes”, ha insistit.
Les xifres parlen
La sessió ha començat amb Batlle presentant un breu document sobre la situació actual de la seguretat a la capital catalana. El 2023 els delictes van pujar un 8,6% respecte al 2022, però van suposar un 7,3% menys que el 2019. Tot i augmentar l’activitat policial, els delictes contra el patrimoni van créixer un 9,5%, i són el 89,5% del total, amb gairebé 188.000. En total hi va haver més de 100.000 furts, el 48% de tots els delictes coneguts, i el 65% es cometen al transport públic o al carrer.
Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han identificat 526 delinqüents multireincidents, dels quals 487 van estar actius durant el 2023. Van acumular 6.169 robatoris o furts. El 72% de les detencions estan relacionades amb robatoris o furts, i el 78% dels detinguts tenen algun antecedent per robatori amb violència o intimidació.
Per tot això, Batlle diu que la feina policial s’està fent bé, i que cal canviar la llei per castigar millor la reincidència i millorar l’organització judicial per tal que els delictes siguin jutjats i condemnats amb més rapidesa, i poder aplicar així els agreujants per reincidència.
Què diuen els altres grups?
Marc Serra, dels comuns, ha dit que cal anar a les causes del problema i que només amb més presó i punitivisme no se solucionarà. Per això, s’ha preguntat si els càstigs més alts funcionen en altres grans ciutats turístiques. També ha demanat més propostes preventives i d’abordatge social per tal de no alimentar el discurs de l’extrema dreta, a qui ha acusat d’actuar amb “falta de rigor, prejudicis i mentides”. Serra també ha demanat més documentació a la comissió per estudiar la situació actual i possibles propostes de futur.
Jordi Corones, d’ERC, ha dit que només canviant el Codi Penal no se solucionarà el problema, però ha admès que la reforma del 2022 va ser un “nyap”. També s’ha mostrat d’acord amb Batlle que el sistema policial funciona, però la falta de jutjats a Barcelona dificulta la condemna dels delictes. Per últim, ha dit que la majoria dels lladres actuen per pobresa i marginalitat, “perquè no té altres o gaires alternatives”.
Juan Milán, del PP, ha dit que Barcelona fa un efecte crida als lladres multireincidents, i s’ha preguntat per què la mateixa llei fa que hi hagi més furts a Barcelona que a Madrid, quan la capital espanyola té més del doble de població que la catalana.
Finalment, Gonzalo de Oro, de Vox, ha criticat el “bonisme” d’alguns discursos, i ha vinculat part de la delinqüència a la immigració. Ha criticat la resta de partits per la regularització massiva extraordinària aprovada al Congrés, vetant alhora certes eines i mesures policials a la Guàrdia Urbana. Per això, ha demanat a la resta de partits que no els “demonitzin” i que no tinguin por d’aplicar mesures a favor dels ciutadans que respecten la llei.
Més jutjats i penes més dures: Barcelona reclama a la Justícia reformes contra la multireincidència
