Un 10%. Aquest és el percentatge de famílies vallesanes que no poden pagar les factures de la llum o el gas. I la xifra continua creixent dia rere dia. Pateixen el que s’anomena pobresa energètica, una altra de les cares de la desigualtat que s’ha accentuat amb la crisi.
La situació a la comarca és similar a la de la resta del país, on, segons dades de l’Idescat, com a mínim hi ha 385.000 catalans que passen fred a casa. Unes dades que no haurien de sorprendre ningú, si tenim en compte que el 10% de les llars amb menys renda han perdut un 43% del poder adquisitiu des del 2006, mentre que el rebut de l’electricitat ha pujat un 60% i avui ja estem pagant la tercera energia més cara d’Europa.
La situació de la pobresa energètica mostra la seva cara més crua a partir de qüestions aparentment normals que resulten, però, transcendents per comprendre la dimensió del problema. És el cas dels voluntaris dels bancs d’aliments, que molt sovint veuen com els beneficiaris no volen llegums per l’elevat temps de cocció que aquests aliments necessiten, la qual cosa els obliga a utilitzar el gas o l’electricitat.
ACCIONS DELS MUNICIPIS
Davant d’aquest drama, els diferents ajuntaments de la comarca ja han començat a prendre mesures per combatre’l. En el cas de Granollers, entre gener i setembre del 2015 l’Ajuntament va concedir 120 ajuts relacionats amb factures de serveis energètics, equivalents a 22.604 euros. Segons el consistori, aquests ajuts van beneficiar 404 persones, tenint en compte tot el nucli familiar.
En paraules de la regidora granollerina de Serveis Socials, M. del Mar Sánchez, “des de l’Ajuntament es fa tot el possible i més per solucionar els casos relacionats amb la pobresa energètica, un tema al qual dediquem una atenció especial”.
Mollet també és un dels ajuntaments que ha fet costat a les persones que no poden pagar els rebuts energètics. De fet, fonts municipals asseguren que durant el 2015 van ajudar prop de 900 famílies de la ciutat per tal que poguessin mantenir els subministraments bàsics a les seves llars. En total, remarquen, es van atorgar 1.200 bonificacions d’aigua i escombraries, es va mediar per arribar a 65 acords que van evitar talls de subministraments i es van tramitar uns 50 comptadors d’emergència. Pel que fa al subministrament elèctric i de gas, el consistori va atorgar 260 ajudes econòmiques i va mediar amb les subministradores perquè 256 famílies no patissin talls de subministrament.
NO ÉS SUFICIENT
Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) fan una valoració positiva de les accions dels diferents ajuntaments, però recorden que “no acaben amb el problema”. La portaveu de l’APE Catalunya, Maria Campuzano, afirma a Línia Vallès que “pagar la factura als veïns soluciona el problema a les companyies d’energia, no als ciutadans”, i remarca que “s’ha d’aconseguir que siguin les empreses qui les assumeixin”.
Però aquesta mesura no és l’única que s’ha de portar a terme per pal·liar la pobresa energètica. Des de l’APE estan treballant amb la Generalitat per desplegar la llei 24/2015, han fet el protocol que haurien de seguir els ajuntaments en els casos d’emergència i han format més de 1.000 tècnics en aquest sentit.
A més, Campuzano recorda que es fa imprescindible treballar per poder reduir el consum, rehabilitar els edificis antics, fer una auditoria dels costos que suposen els serveis bàsics i començar a plantejar-nos un altre model de gestió de l’energia, perquè “està clar que l’actual no és bo”.
