Excepcional a l’entitat blaugrana. La seva aposta de retirar-se al Japó li permetrà descobrir una cultura nova, com també està fent Xavi a Qatar. Andrés Iniesta, un jugador únic i irrepetible, abandona el Barça després d’haver-ho meditat molt.
És una decisió presa per ell, sense pressions, i que ens recorda el moment de la marxa de Xavi. En tots dos casos, els protagonistes han optat per deixar el club en moments de plenitud esportiva i al final de temporades exitoses. Iniesta, malgrat la decepció de l’eliminació a la Champions, se n’anirà amb Lliga i Copa recentment conquerides. Un bon epíleg per a una carrera que ara seguirà de la mà del propietari de Rakuten, patrocinador principal del Barça. Iniesta aterra al Vissel Kobe com una autèntica estrella. Però abans de debutar a terres nipones, tindrà l’oportunitat de disputar el quart Mundial de la seva carrera amb tots els honors.
L’acomiadament de l’afició per part del manxec, lluny de com es gestionaven aquests adéus fins no fa massa, ha estat exemplar. I és de justícia reconèixer-li aquest canvi a la directiva actual: almenys ara els jugadors més estimats no surten per la porta de darrera. Iniesta ha gaudit d’un seguit de celebracions en què els culers han pogut homenatjar un dels seus principals símbols. Han estat 22 anys pertanyent al Barça, des que un dia va decidir deixar la seva Fuentealbilla natal. Els seus orígens humils, que feien pensar en una manera de jugar també senzilla i sense artificis, contrasten paradoxalment amb un estil de joc ‘aristocràtic’. El manxec no condueix la pilota, l’acarona. No regateja, sembla que balli al costat dels rivals. La seva classe descomunal amb l’esfèrica als peus li ha valgut el reconeixement de tot el món futbolístic des de fa temps. I això és el més significatiu d’una carrera immaculada, més enllà que hagués pogut merèixer algun guardó individual com la Pilota d’Or. Al final, amb Iniesta succeeix com amb Messi: qui de veritat hi entén, té clar el seu valor i la seva importància en la història del futbol.
I com serà el Barça post-Iniesta? D’entrada es farà estrany, com en el seu dia ho va ser un Barça sense Xavi. És pràcticament impossible reemplaçar ni a l’un ni a l’altre, però bé faria el club de seguir apostant per jugadors com ells sobretot per al mig del camp. Jugadors que prioritzen el toc al físic, que entenen el futbol des del respecte a la pilota i el respecte als contraris. Coutinho, malgrat que té un perfil diferent, sembla l’home cridat a omplir el buit del manxec en un primer moment. Almenys a ocupar el seu espai habitual en el terreny de joc. Però hem de ser conscients que les prestacions d’un i altre són diferents. El brasiler potser té més gol, i això compensa una menor dosi de màgia en el seu joc de la que té el de Fuentealbilla. Però sigui com sigui, el Barça del futur més immediat haurà d’adaptar-se a jugar sense Iniesta. Segur que ho farà, però també és cert que el seu record serà inesborrable. El llegat de ‘Don Andrés’ és molt gran i ha de servir per seguir confiant en aquest tipus de futbolistes, compromesos amb un model que fa anys que el Barça s’ha fet seu. Acaba la seva etapa a Can Barça amb 674 partits vestint la samarreta blaugrana i 32 títols aconseguits. Números que parlen per si sols.
