Nous temps, nous camins, noves cares. El bàsquet blaugrana, després d’uns anys no gaire reeixits pel que fa a títols i amb un equip desgastat i en clara davallada anímica, afronta ara una renovació necessària per iniciar la temporada amb més garanties de les que ha tingut en els últims temps.
El nou i flamant projecte es gesta a partir d’un canvi cantat en la figura de l’entrenador. Xavi Pascual, després de vuit temporades i amb dotze títols al capdavant de la secció, deixa la seva cadira al grec Bartzokas. La direcció esportiva, amb l’exjugador Rodrigo de la Fuente com a nou i màxim responsable, busca així canviar el rumb d’un equip que havia perdut fiabilitat. Al grec l’avalen el gran paper del seu exequip, el Lokomotiv Kuban, que va eliminar precisament els blaugranes a quarts de final de la passada Eurolliga, i el fet que es tracta d’un tècnic relativament jove però amb experiència al més alt nivell -va conquerir la màxima competició continental amb l’Olympiakos al 2013-.
El nou projecte comandat per l’entrenador hel·lè s’estrena amb els noms propis i estel·lars de Claver i Rice. El primer és un ala-pivot valencià que es retroba amb Bartzokas després de coincidir amb ell en l’esmentat Kuban rús i que ja posseeix un currículum remarcable a nivell europeu. El segon és un base nord-americà d’aquells que donen espectacle. Té 29 anys i una dilatada trajectòria a Europa (especialment al Maccabi, amb el qual va guanyar l’Eurolliga del 2014 essent l’estrella de la final contra el Madrid). Tots dos se sumen a jugadors il·lustres com Tomic, Perperoglou o Doellman.
Però és precisament Rice qui es postula com la clau d’aquest canvi que es busca. El nou entrenador blaugrana sempre s’ha caracteritzat per dotar els seus conjunts d’un base dominant i anotador (dos clars exemples els trobem en Spanoulis quan dirigia Olympiakos, i Delaney al Kuban). El base nord-americà simbolitza un estil diferent del de Satoransky (potser més sobri però també altament resolutiu). El txec va ser cabdal al Palau en les dues darreres temporades, però ha decidit provar sort a l’NBA igual que Abrines. Rice no estarà sol en aquesta tasca: el finlandès Koponen, també incorporat aquesta temporada, i Pau Ribas són alternatives igualment vàlides per a la direcció del joc. Sense oblidar el veterà Navarro com a solució d’emergència, o l’eventual aportació del jove base serbi del filial Stefan Peno. En qualsevol cas, Bartzokas té la idea que Rice sigui la seva extensió a la pista. Es tracta d’un jugador elèctric, amb capacitat de lideratge, amb molt bon u contra u i uns notables percentatges de tir. Pot erigir-se en el base i la base (valgui la redundància) d’una nova era al Palau, si troba regularitat en les seves actuacions. L’afició blaugrana necessita un líder i ha posat moltes expectatives en Rice perquè assumeixi aquest rol. El seu estil descarat i una àmplia experiència en el món del bàsquet fan sospitar que ho pot assolir. Ho anirem descobrint.
