Corren temps difícils. S’està observant un augment alarmant dels discursos d’odi. Aquest fenomen coincideix amb l’aprovació d’un pacte migratori a Europa que infringeix de manera significativa els drets humans establerts per les Nacions Unides. Els discursos xenòfobs, especialment centrats en la immigració, s’han intensificat en un context de conflictes bèl·lics, fam i un canvi climàtic incontrolable. Amb els efectes extrems que es preveu que certs països experimentin a causa del canvi climàtic, es pronostica un increment del 120% en els fluxos migratoris en els pròxims anys.
Avui dia, la realitat demogràfica de Catalunya s’ha establert ja en els 8 milions d’habitants. D’aquesta xifra és rellevant assenyalar que el 73% de la població resideix específicament a la demarcació de Barcelona. Aquest creixement demogràfic, conjuntament amb els reptes plantejats per factors comentats anteriorment, contribueix a conformar un panorama complex en què la diversitat de la població i les dinàmiques migratòries adquireixen una importància creixent.
Aquest panorama complex posa de manifest la necessitat de repensar les polítiques i actituds envers la immigració, abordant les causes subjacents i fomentant solucions més humanes i sostenibles.
El passat 10 d’octubre, el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya va presentar 70 mesures per una Catalunya lliure de racisme. Aquestes 70 mesures s’organitzen en tres eixos principals:
1) Accés equitatiu als drets i a les condicions materials de vida (32 mesures). Per garantir l’accés als drets i els serveis al conjunt de la població, sense cap mena de tracte discriminatori, posant al centre la dignitat de la persona i tenint especialment en compte les condicions materials de vida.
2) Memòria democràtica, coneixement del racisme i reparació (22 mesures). Per reconèixer el racisme, incloent-hi tant les arrels històriques com les expressions actuals, detectar-lo i generar mesures preventives, correctives i de reparació, amb acompanyament a les víctimes.
3) Transformació de les administracions (16 mesures). Per assegurar una actuació exemplar de les administracions públiques en el tracte a la ciutadania, en la planificació de les polítiques públiques i en la seva capacitat d’esdevenir agents de canvi social.
Les persones que han deixat els seus països d’origen a la recerca d’oportunitats laborals sovint es troben amb barreres invisibles que van més enllà de les seves habilitats i de l’experiència aportada
M’agradaria centrar-me en la mesura número 4 que es troba dins de l’eix d’accés equitatiu als drets i a les condicions materials de vida. Aquesta mesura implica el Departament d’Empresa i Treball i consisteix a reforçar les vies de denúncia de la Inspecció de Treball davant de situacions de racisme i d’explotació laboral, així com establir la col·laboració amb les autoritats estatals competents per engegar el procés de regularització previst a la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.
Val a dir que, malgrat el teixit dinàmic de la nostra societat i l’enaltiment del creuer d’experiències diverses i de talents procedents de totes les parts del món, i darrere de l’aparent harmonia laboral, s’amaga una realitat incòmoda i sovint ignorada: el racisme que es troben les persones immigrants procedents de “països que no són del denominat primer món”.
Les persones que han deixat els seus països d’origen a la recerca d’oportunitats laborals sovint es troben amb barreres invisibles que van més enllà de les seves habilitats i de l’experiència aportada.
Un dels principals reptes que han d’afrontar inicialment és durant el procés de selecció. Malgrat comptar amb qualificacions i habilitats destacades, les persones immigrants sovint han de combatre i enfrontar-se a prejudicis que poden influir en la decisió de contractació final.
Cal lluitar contra estereotips persistents i un tracte desigual que poden arribar tant per part de superiors com de responsables de Recursos Humans, o fins i tot dels mateixos companys. La discriminació continua molt present a l’àmbit laboral. Cal denunciar-ho per treure a la llum els tractes desiguals i, d’aquesta manera, a poc a poc fer pedagogia per revertir els patrons discriminatoris estancats.
El Ministeri de Treball del govern espanyol també ha posat en marxa una Oficina d’Inspecció de Treball centrada en la lluita per combatre la discriminació laboral. Segons el BOE, cada oficina d’Inspecció provincial de Treball i Seguretat Social haurà de tenir un inspector especialitzat en matèria d’igualtat, però la realitat és que, avui dia, encara ens queda un gran camí per recórrer, ja que no s’està vetllant per garantir l’objectivitat en el 100% dels casos denunciats, tal com lamenten diversos moviments antiracistes.
En conclusió, malgrat disposar d’òrgans i mesures per combatre el racisme a l’àmbit laboral, és essencial fomentar un diàleg obert sobre el racisme i estar disposats a escoltar les vivències de les persones immigrants i que han patit aquestes situacions a l’àmbit laboral per poder entendre els reptes que encara ens queden per endavant.
Jordi Callejo, exconseller del Districte de Ciutat Vella de Barcelona
