Sens dubte el salari i els costos laborals en el seu conjunt són elements claus del tarannà del mercat laboral. Però ho és encara més l’estructura d’aquests salaris, és a dir, el guany brut anual per treballador/a classificat per tipus de jornada, sexe, contracte, activitat econòmica, tipus d’ocupació, edat o nacionalitat.
Intentarem analitzar de manera breu i concisa la recentment publicada Enquesta Anual d’Estructura Salarial. La complexitat d’aquesta enquesta provoca que les dades ens arribin amb un considerable retard. Tant és així que la darrera publicació, a finals del mes passat, fa referència a dades de l’any 2012.
Val a dir que cada vegada són més els organismes internacionals que es preocupen pels efectes de l’estructura dels salaris en la desigualtat. A més de l’Organització Internacional del Treball, que és un clàssic en l’anàlisi d’aquest assumpte, recentment l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha afirmat que “l’increment de la desigualtat està bàsicament determinat per canvis en la distribució dels salaris”.
De fet, l’OCDE calcula que els salaris representen el 75% de la renda de les llars a l’àrea euro, i que el 10% de treballadors i treballadores millor pagats han augmentat molt els seus guanys, mentre que els salaris del 10% pitjor remunerats han retrocedit. Aquesta major desigualtat salarial és conseqüència de la globalització del treball, l’estirabot del treball a temps parcial i temporal, especialment de les dones, l’augment de l’autoocupació, molt superior en les rendes més baixes, i el major increment de les rendes del capital en el total de les rendes.
Per tant, es pot afirmar que els salaris més desiguals són la conseqüència de la crisi de l’estabilitat en l’ocupació. O sigui, que a major flexibilitat precària, més desigualtat salarial.
per El Periscopi
