Com s’arriba a una situació de crispació i com s’hauria de poder resoldre?
Molts cops aquesta crispació resulta ser molt més entre polítics que no pas una crispació real que es visqui entre els ciutadans. En els casos que la crispació passa dels partits polítics a la societat, en general resulta de molt més fàcil solució, ja que al final es demostra que és més una qüestió d’ideologia que no pas de la realitat del dia a dia dels ciutadans.
En canvi, quan la situació és a l’inrevés, o sigui que la crispació dels nostres veïns i veïnes és resultat d’una mesura no prou explicada pel govern de la ciutat, és quan es fa de més difícil resolució i quan més tensions i desavinences sorgeixen.
A Ripollet ens trobem en una situació que, malauradament, hi encaixa perfectament. Fa uns mesos es va instaurar el sistema de recollida d’escombraries Porta a Porta a tota la ciutat. El fet que no s’escoltés, abans de la seva instauració, els avisos i crítiques que demanaven un procés d’informació previ molt més extens i que un cop realitzada la seva implantació sorgissin múltiples incidències, va provocar un greu enfrontament (molts cops incentivat per partits de l’oposició) entre veïns i veïnes amb l’Ajuntament, fins al punt d’haver-hi escraches a casa de l’alcalde i a altres regidors del govern.
S’ha de deixar de ser polítics i fer política, o sigui, estar al costat de la gent i treballar-hi frec a frec
Les manifestacions continuen setmanalment i a les xarxes socials és diària la seva denúncia i mostra de desacord amb el sistema. Pot ser que aquests siguin una minoria molt sorollosa, o potser no, però és innegable que no s’ha rebaixat la crispació, passant fins i tot a una polarització entre veïns i veïnes.
Normalment, aquesta crispació es va rebaixant amb el temps, ja que resulta molt difícil mantenir aquest nivell de tensió, i sembla que aquesta sigui l’estratègia del govern. Però la clau seria que la resta d’actors no en participessin i busquessin trobar solucions d’una manera raonada amb propostes concretes. Les formes importen i molt, tant d’una banda com de l’altra, si es vol arribar a una solució.
Tots volem una ciutat cohesionada que tiri endavant i, per tant, és responsabilitat de tots reconduir aquesta situació. Ignorar o tapar-se els ulls per no veure-ho no fa que desapareguin els problemes, sinó que hem d’entendre que la nostra ciutat i la societat en general es construeix amb l’esforç de molta gent diferent i, per tant, hem d’acceptar diferents visions i opinions per poder intentar arribar a un punt de trobada on tots estiguin còmodes. S’ha de deixar de ser polítics i fer política, o sigui, estar al costat de la gent i treballar-hi frec a frec.
