Des del juliol de 2010, que vam haver de sortir al carrer per dir que ja n’hi havia prou del tracte de menyspreu i de superioritat del govern espanyol, les cares de la gent han anat passant per molts matisos però sempre hi ha hagut un somriure darrere perquè sabem què volem.
Primer va ser la Via Catalana, després la V. En ambdues diades el poble va sortir al carrer content i amb ganes de reivindicar, el què tant era: independència, dret a vot, respecte…
I la cirereta del pastís va ser el 9N. Els dos milions que van anar a votar ho feien amb alegria, il·lusió i ganes de construir un nou país. Se’n deia la revolució dels somriures perquè estàvem declarant davant del món que som un país que vol decidir per ell mateix i que som capaços de fer-ho.
Després d’aquella data assenyalada a la història hem passat per uns mesos d’incertesa, de descans per recuperar forces i tornar al carrer i donar la cara amb els microlíders, al telèfon amb el Vot a vot, als casals de gent gran, a tots els racons per recuperar aquells somriures.
Amb Raül Romeva al capdavant s’ha recuperat aquesta alegria que a poc a poc s’està contagiant i que a partir d’ara mateix anirà in crescendo.
Falta menys d’un mes pel 27S i entre tots farem possible fer realitat la fita que crèiem que no aconseguiríem.
