Barberà porta anys adormida, hem assumit que som una ciutat dormitori i passen els anys i continuem perdent oportunitats que marxen cap a les ciutats del nostre voltant. Si parlem dels serveis sanitaris, preguntem-nos si d’aquí a deu anys encara haurem d’anar a Badia per a visites d’urgències en cap de setmana o a fer-nos radiografies, a Ripollet per a l’oftalmologia o ginecologia, i a Sabadell per ser visitats d’urgència a l’hospital.
Us proposo una reflexió: imagineu que podem avançar en el temps uns deu anys i veure quina ciutat tenim. Seria interessant veure en quin estat està Barberà. Potser seguirem com avui, amb unes infraestructures que necessiten ser condicionades per donar servei a la ciutadania, o havent de marxar a fer qualsevol cosa fora de Barberà. Continuarem dormint o haurem despertat?
Seguirem sense tenir el Castell obert a tothom, donant servei i podent ser gaudit per la gent, en comptes d’estar tancat i envellint-se sense ser aprofitat? Veurem les troballes arqueològiques que s’hi han trobat i que segurament encara estaran exposades a Sabadell en comptes de poder-les gaudir a la ciutat? Veurem si podem tenir un espai utilitzable per les entitats del poble, per a dependències municipals o qualsevol altre servei dels necessaris per a Barberà? També podrem veure si el Casal de Cultura ha estat remodelat integralment com fa tant de temps que demana Esquerra Republicana. El Mercat de la Romànica continuarà tancat també, degradant-se a cada dia que passa? I l’aeroport de Sabadell haurà ampliat pistes o haurà canviat el model cap a un de més segur, més saludable i més sostenible, com el que proposem des d’Esquerra Barberà?
Hem assumit que som una ciutat dormitori i passen els anys i continuem perdent oportunitats que marxen cap a les ciutats del nostre voltant
Potser tindrem una organització a l’Ajuntament capaç d’executar totes les inversions previstes en el capítol 6 dels pressupostos municipals per retornar els impostos de la ciutadania en forma de més valor cap a la ciutat. Serem capaços de donar resposta a les necessitats acadèmiques del nostre jovent en Formació Professional i oferir-li un oci adequat sense haver de marxar a altres poblacions? I en matèria d’habitatge, seguirem amb les mancances que tenim des de sempre?
Si fem aquest exercici de pensar com pot ser la Barberà del futur, hem de saber que l’edat mitjana és de 42 anys aproximadament. Això vol dir que, si en els darrers 20 anys hem augmentat la població major de 65 anys en un 123% i la de més de 85 anys en un 327%, d’aquí a 20 anys més, seguirem envellint-nos. Ho farem activament o continuarem adormits? Quines solucions donem a tots aquests reptes? Dignificarem la gent gran o continuarem pensant que qui dia passa any empeny? Està clar que hem de deixar de dormir, treure’ns la mandra i posar-nos a treballar de valent per donar a Barberà uns serveis a l’alçada de la seva gent, el millor actiu que tenim.
