Arribava envoltada d’un clima d’incertesa. Ningú s’atrevia a assegurar que tornaria a ser un èxit. “La gent està cansada”, s’assumia col·lectivament. Però el carrer, un cop més, va respondre. I la Diada va ser, de nou, un clam independentista multitudinari.
Prop d’un milió de persones –800.000 segons les policies locals, més d’un milió segons els organitzadors– van concentrar-se aquest passat diumenge a Barcelona, Salt, Tarragona, Lleida i Berga sota l’eslògan ‘Endavant, República Catalana’. Concretament, a Barcelona, on també estaven cridats a mobilitzar-se els vallesans, 540.000 persones van omplir el passeig de Sant Joan de ‘batecs’ a favor de la República Catalana, entre ells l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà.
Sota un sol de justícia, els manifestants, una vegada més de totes les edats, van intentar executar una performance que, a diferència d’anys anteriors, va ser poc lluïda. Ni la metàfora –milers de punts bategant alhora– ni la música escollida van ajudar a aconseguir-ho. Al final, de fet, el tradicional crit d’independència va acabar funcionant millor, injectant èpica a una concentració que, això sí, va ser menys nombrosa –tot i que igualment multitudinària– que les d’anys anteriors.
Curiosament, la xifra d’enguany –prop d’un milió– s’assembla molt a la d’1,1 milions de persones que van protestar el 2010 per la retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, la manifestació ‘mare’ del procés. La d’enguany es presentava com la definitiva, la de la culminació del camí. De fet, molts manifestants van sortir al carrer diumenge esperançats que així sigui. “No estem cansats, estem impacients”, deien molts, recordant les cinc Diades massives que han tingut lloc en els últims anys.
“Estem a punt”, clamava el president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, en el moment dels parlaments finals. “El procés només pot acabar bé si acaba a les urnes. No dubtem que el Govern i el Parlament sabreu escollir el com i el quan”, afegia. El debat sobre si això s’ha de traduir en un referèndum o en unes eleccions constituents ja ha començat. I, mentrestant, la nova Diada multitudinària ja és història.
Les places, escenaris locals
de la celebració de la DiadaA Cerdanyola, la celebració de la Diada Nacional de Catalunya va tenir dos escenaris: la plaça de l’11 de Setembre i la plaça de Francesc Layret. A la primera van tenir lloc les ofrenes florals i a l’altra es van celebrar els actes institucionals.
Les ofrenes van anar a càrrec d’una vintena d’entitats de la ciutat, associacions i partits polítics i es van fer al monòlit de les Quatre Barres. I pel que fa a l’acte institucional, a la plaça Francesc Layret es va hissar la bandera, els castellers van fer un pilar d’honor i la coral municipal va interpretar el Cant de la Senyera. El manifest va ser llegit per un ciutadà, Francesc Vilaró. Després va haver-hi sardanes i es va cantar Els Segadors.
A Barberà l’ofrena floral es va celebrar a la plaça de la Vila, que va ser l’epicentre de tots els actes: el concert de la cobla Mil·lenària, la ballada de cavallets i gegants i la ballada de sardanes.
Per últim, Ripollet va celebrar els seus actes davant del monument en homenatge a Rafael Casanova i ERC va organitzar la primera marxa de torxes.
