Des del 31 de març les bosses de plàstic tenen els dies comptats als establiments comercials de la comarca i d’arreu del país. Ara fa dos mesos que va entrar en vigor la modificació de la llei que prohibeix donar bosses de manera gratuïta, amb l’objectiu de reduir els residus generats per aquesta pràctica.
La mesura afecta tots els comerços de Catalunya, que no poden donar cap tipus de bossa de plàstic –excepte les que estiguin fetes a partir de compost– i estableix que els botiguers les cobrin com a mínim a un cèntim, tot i que no fixa cap preu màxim. La mesura, segons l’Agència de Residus de Catalunya, suposa un repte més gran per al petit comerç que per a les grans superfícies, que ja les cobren voluntàriament des de fa temps. Aquesta seria una de les raons per les quals el consum de bosses per persona en un any va passar de 327 el 2009 a 156 el 2016.
Ara, doncs, el repte és fer extensiva la mesura al comerç de proximitat. “Donar una bossa és vist com un valor afegit en l’atenció al client i els comerciants ens han esperonat a prendre la mesura perquè no hagués de sortir d’ells”, expliquen fonts de l’Agència.
Per ara, la Generalitat no té previst intensificar les inspeccions per comprovar el compliment de la normativa. La llei preveu multes de 400 a 4.000 euros en cas d’incompliment, però les mateixes fonts de l’Agència detallen que en aquesta primera fase es vol fomentar les adhesions “voluntàries” per aconseguir una implantació “progressiva”.
I què en pensen els comerciants de tot plegat? El president de Cerdanyola Comerç i Serveis, Xavier Olivé, destaca que la majoria de botiguers “han acollit bé la mesura”, igual que els clients. Una situació deguda a la “conscienciació prèvia” que s’ha fet al respecte. “Entre tots, hem d’ajudar a preservar el medi ambient”, assegura Olivé.
UNA LLEI “MILLORABLE”
Des de la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable (ReZero) celebren l’entrada en vigor de la modificació de la llei, malgrat que creuen que és “millorable”. Marta Beltran, coordinadora de la campanya Catalunya Lliure de Bosses, impulsada per l’entitat el 2007, posa un exemple d’èxit. “A Irlanda, al 2002 es va reduir en tres mesos el 90% de les bosses gràcies a un gravamen ambiental de 20 cèntims”, explica. A més, diu, “els diners no van a parar a les grans superfícies o comerços, sinó que es deriven a campanyes de prevenció de residus”.
“En canvi, el plantejament aquí és un altre”, lamenta. A més, explica que, malgrat que és cert que des del 2007 s’han reduït les bosses amb nanses, “no passa el mateix amb les que no en tenen”. I és que fins i tot la normativa actual tampoc no inclou aquest tipus de bosses, les quals s’ofereixen sobretot a les seccions de fruiteria, carnisseria i peixateria dels supermercats i mercats. Es tracta d’una problemàtica que, segons diu Beltran, s’està començant a posar sobre la taula.
Davant d’això, Beltran posa èmfasi a dir que “la millor alternativa són les bosses reutilitzables de tela” i que “cal desincentivar les bosses d’un sol ús”. A més, alerta que “cal anar amb compte amb les bosses biodegradables i oxodegradables” –les quals ja es cobren–. Les primeres estan fetes de “bioplàstic” i les altres “tenen additius químics que es fragmenten en trossos petits, però estan fetes de polímer plàstic”. Segons diu Beltran, “la Comissió Europea està estudiant retirar-les”.
Sigui com sigui, la mesura intentarà reduir uns envasos que, segons els experts, poden trigar fins a 500 anys a destruir-se.
