Fa uns dies es van complir 40 anys de la primera gran manifestació pels drets de gais i lesbianes celebrada a Catalunya. Va ser a Barcelona, el 26 de juny de 1977, poc després de les primeres eleccions convocades des de la fi del franquisme. Quatre dècades més tard, les mobilitzacions a favor de la llibertat sexual s’han multiplicat, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional per l’Alliberament LGTBI (Lesbianes, Gais, Transgèneres, Bisexuals i Intersexuals), que se celebra arreu del món el 28 de juny.
Es tracta d’una lluita que, cada vegada més, compta amb el suport de la societat i les administracions, malgrat que encara queda molta feina per fer. Dos clars exemples són la creació ara fa un any de la Xarxa de Municipis LGTBI -en formen part Cerdanyola, Barberà i Ripollet, entre altres- i l’aprovació al Parlament de la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
Des dels municipis, els ajuntaments han volgut commemorar aquesta lluita i han organitzat diverses accions reivindicatives en el marc del Dia Internacional per l’Alliberament LGTBI. És el cas de Cerdanyola, que dimecres 28 de juny va preparar un programa específic d’activitats. Es va pintar l’Arc de Sant Martí en un dels bancs de la plaça de l’Església -que va aparèixer pocs dies després amb una pintada homòfoba- i el pas de vianants que hi ha davant l’Ajuntament. A més, es va portar a terme la performance Rebentem armaris, a càrrec de Danzària, al Casal de Joves, i Los Deskartaos van fer una batucada.
També es va llegir un manifest, durant el qual la regidora de Polítiques d’Igualtat i LGTBIQ, Elvi Vila, va recordar que “encara avui dia hi ha gent que no pot viure ni estimar com vol”. Vila també va dir que una lluita com aquesta “s’ha de fer cada dia” i va posar èmfasi en el “paper important” que hi han de jugar les administracions.
Vila va recordar que “encara hi ha molta feina per fer”, ja que hi ha 73 estats al món on se segueix perseguint i castigant les persones LGTBIQ. A més, en set d’aquests estats es condemna l’homosexualitat amb la pena de mort. A més de Vila, en l’acte van intervenir Laura Poch, representant del Consell de Dones, Assumpta Guzmán, del Casal de Joves, i l’alcalde Carles Escolà.
TREBALL A PEU DE CARRER
A Barberà, el 28 de juny la bandera LGTBI també va penjar del balcó de l’Ajuntament. Però, a més, tal com recorda la regidora de programes LGTB i altres col·lectius, Mireia Sánchez, “aquest any s’ha fet una activitat conjunta amb l’Esplai l’Esquirol i l’AEIG Sant Jordi adreçada a la infància i la joventut durant tot un matí” i, a més, “la ciutadania ha pogut gaudir de l’obra Limbo i de la pel·lícula i posterior debat amb La chica danesa”.
Sánchez remarca, a més, que malgrat que a Barberà no hi ha associacions LGTBI, “sí que s’ha treballat molts anys amb l’associació ACORD de Terrassa”. En aquest sentit, diu que es treballa més amb la ciutadania que en l’àmbit de l’associacionisme. Per exemple, estan implementant la “coeducació de forma progressiva a les escoles” i s’ha repartit una guia als centres per treballar la diversitat afectiva, sexual i de gènere.
PRIMERA REGIDORIA LGTBI
Un altre municipi molt conscienciat sobre la lluita pels drets dels col·lectius LGTBI és Ripollet. I és que l’Ajuntament d’aquesta localitat va ser, juntament amb el Barcelona, el primer a tenir una regidoria específica de polítiques LGTBI. El regidor al capdavant d’aquest àmbit, Fran Sánchez, va recordar que Ripollet té un extens programa d’actes fins al 22 de juliol, dia en què s’inaugurarà un monument per la lluita LGTBI.
