Una protesta de la PAH de Cerdanyola el 24 de gener. Foto: PAH

El passat abril, el govern espanyol prohibia els desnonaments durant la crisi sanitària. El novembre, amb la nova aplicació de l’estat d’alarma es tornava a fer efectiva la prohibició. Com demostren les xifres de desnonaments publicades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però, en l’acord hi havia lletra petita, ja que algunes famílies segueixen sota l’amenaça de perdre la casa tot i la pandèmia.

Durant l’any 2020 el jutjat de Cerdanyola va efectuar 72 desnonaments. Certament són molts menys que en l’any anterior (120) o que en l’any 2013 (226). “Desnonar en qualsevol cas és inhumà, però encara ho és més en situació de pandèmia”, declara Antonio Rosado, de la PAH de Cerdanyola-Ripollet. “Va contra els drets humans”, assevera.

Dels 72 desnonaments practicats l’any passat, el 13% van ser de famílies que tenien una hipoteca, el 53% de persones que estaven de lloguer i el 6% d’altres tipus. Això suposa un canvi en la tipologia de desnonaments que es viuen a Cerdanyola respecte de fa cinc anys. El 2015, el 33% dels llançaments eren hipotecaris, mentre que aquesta xifra s’ha reduït fins al 18% el 2020. El 2019 arribava fins al 39%. Això significa que cada cop són més comuns els desnonaments de persones que lloguen pisos.

Per a Antonio Rosado, la manca de voluntat de les administracions és un dels motius que expliquen que els desnonaments segueixin. “En molts casos les taules d’emergència no funcionen i costa que les famílies hi entrin”, diu per afegir que la solució passa per l’habitatge social. En aquest sentit, l’Ajuntament de Cerdanyola presentava a principis de març el Pla Local d’Habitatge. La iniciativa té com a objectiu “satisfer les necessitats d’habitatge generades en el context econòmic actual”. Va quedar aprovat amb l’abstenció del PP, Guanyem i ERC. Els republicans no hi van votar a favor en considerar-lo insuficient.