La polèmica pel Quart Cinturó (B-40) segueix latent al Vallès Occidental i al Vallès Oriental després que diversos ajuntaments dels municipis afectats pel projecte d’autovia hagin aprovat mocions en contra de la licitació d’un estudi informatiu anunciat pel govern espanyol el juny. Les mocions es basen en un text proposat per la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC). Cerdanyola, Barberà, Sabadell, Santa Perpètua, Granollers, Les Franqueses i Caldes de Montbui en són alguns exemples.
Mitjançant aquestes mocions, els plens d’aquests consistoris, doncs, han fet un pas endavant per instar el govern de l’estat espanyol a anul·lar la licitació de l’estudi del Quart Cinturó per al tram entre Terrassa i Granollers i la Generalitat a “iniciar les accions oportunes per aturar la licitació”. A més, defensen la titularitat catalana de les vies que es construeixin a les comarques vallesanes i demanen a la Generalitat reclamar la “competència plena” sobre “qualsevol nova infraestructura de mobilitat al territori, com es desprèn de l’Estatut vigent”. Ripollet, Terrassa i Castellar són alguns dels municipis que no s’han sumat a les demandes.
PLA DE MOBILITAT DEL VALLÈS
La Generalitat, a més, està impulsant la redacció del Pla de Mobilitat del Vallès. “No té sentit que l’estat espanyol decideixi sobre aquest àmbit”, afirma Toni Altaió, portaveu de la CCQC, en declaracions a Línia Vallès. El Pla té l’objectiu d’analitzar les estructures viàries i ferroviàries existents i previstes al territori per garantir una mobilitat sostenible. Davant d’això, Altaió celebra que “per primera vegada la Generalitat hagi fet un pas formal” i remarca que ho farà tenint en compte les institucions municipals i la CCQC.
Segons Altaió, la decisió del govern espanyol de reprendre el projecte respon a una estratègia electoral. “Saben que el Quart Cinturó pot generar tensions entre Junts pel Sí i la CUP”. “No té sentit reactivar-lo en un escenari de retallades”, sentencia.
De fet, el projecte de Foment per al Quart Cinturó entre Terrassa i Granollers va caducar el 2013, ja que el termini de 18 mesos que el govern espanyol tenia per tirar endavant el projecte va finalitzar. Ara, però, l’ha tornat a licitar.
La idea d’una ronda al Vallès
es remunta a l’època de FrancoLa idea d’impulsar un projecte de ronda al Vallès es remunta a l’època de la dictadura franquista, quan el 1966 es va posar sobre la taula una segona corona metropolitana des del Maresme (Mataró) fins a l’Alt Penedès (Vilafranca).
El projecte no va tirar endavant i el 1993 es va replantejar com a autovia paral·lela a l’AP-7. El 1995 es va inaugurar el primer tram: l’autopista Mataró-Granollers (C-60). El Quart Cinturó, però, ha comptat des dels inicis amb una forta oposició al Vallès, la qual ha estat tan punyent que va aconseguir aturar el projecte en el tram entre Granollers i Sant Celoni. Aleshores, es van projectar els trams de Terrassa-Abrera i Terrassa-Granollers.
Fins ara, però, només s’han portat a terme actuacions en dos trams: “s’han enllestit dos quilòmetres entre Abrera i Olesa de Montserrat, al Baix Llobregat, i s’ha fet un tram entre Terrassa i Viladecavalls, que en total sumen uns nou quilòmetres”, recorda Toni Altaió de la CCQC. “A principis d’aquest any també es van reprendre les obres del doble túnel al terme municipal d’Olesa, però els treballs van molt lents”, afegeix el portaveu.
