Sí, el crit d’“Hem votat!” ressonava arreu de la comarca, però, a més, el fet va ser quantificable: 31.780 veïns de Cerdanyola, Barberà i Ripollet van participar en el referèndum de l’1 d’octubre. El 83,46% dels vots de la zona van tenir el requadre esquerre marcat, el del Sí. És a dir, 26.525 persones van donar suport a la independència de Catalunya. Per contra, només 4.382 (13,79%) van marcar el requadre del No.
A Cerdanyola van ser més de 17.700 ciutadans els que van votar. Al voltant de les 11 de la nit, quan els recomptes ja estaven fets, l’Ajuntament va anunciar els resultats. Més de 15.000 (84,84%) cerdanyolencs van donar suport al Sí, mentre que el No superava per poc els 2.000 vots (12,18%).
A Ripollet gairebé 7.000 persones van participar en el referèndum d’autodeterminació. Més del 84% ho van fer pel Sí i només un 13% van votar No. Ho van fer als quatre col·legis electorals disponibles que, com va confirmar l’alcalde José María Osuna en la darrera edició de Línia Vallès, eren els punts habituals de votació del municipi.
Tanmateix, el background amb què Barberà encarava el referèndum era totalment diferent. L’alcaldessa Sílvia Fuster, de Plataforma Ciutadana Per Barberà (PCPB), no va permetre que se cedissin locals municipals. Va ser l’únic dels tres municipis en el qual la Generalitat va haver d’obrir instal·lacions pròpies. Concretament, els instituts Can Planas i La Romànica, i els CAP Barberà i Rosa dels Vents. Malgrat tot, més de 7.000 barberencs van dipositar els seus vots a les urnes. Això sí, va ser, de les tres localitats, la que menys suport va donar a la independència de Catalunya, amb un 79%.
JORNADA TRANQUIL·LA
Malgrat els incidents policials arreu de Catalunya, la jornada a Cerdanyola, Barberà i Ripollet va ser prou calmada, sense incidents remarcables. Ara bé, si hagués calgut, els seus veïns estaven preparats per fer-hi front. El Vallès Occidental va sortir al carrer des de la matinada de diumenge, no només per votar, sinó també per protegir els col·legis electorals de possibles requisaments d’urnes per part de la policia.
Talls a la C-58 en rebuig
a la repressió policialEl 3 d’octubre, milers de veïns de Ripollet i Cerdanyola van afegir-se a l’aturada de país. La protesta més multitudinària la van fer a la C-58, carretera que van tallar els manifestants i on van fer una marxa lenta en rebuig a la violència policial viscuda arreu del país el dia del referèndum.
Concentracions a banda, l’1 d’octubre i els dies posteriors han deixat notícies per a tots els gustos. Des de la causa oberta pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a uns Mossos d’Esquadra que van treballar l’1-O a Cerdanyola i als quals tres ciutadans van denunciar per “inactivitat” i per un “delicte de desobediència”, fins a la bandera de la discòrdia.
En aquest últim cas, diversos veïns de Cerdanyola van protestar contra la decisió de l’Ajuntament de treure la bandera espanyola del balcó durant els dies posteriors a l’1-O. El govern assegura que ho va fer “com a protesta per les més de 900 persones ferides per les forces de seguretat de l’Estat”. Dimecres 4 d’octubre, la bandera d’Espanya ja tornava a ser visible al costat de la catalana, l’europea i la cerdanyolenca.
