Mostra de l’aigua residual que arriba a la depuradora de Mataró i de com queda després de la regeneració. Jordi Pujolar / ACN
L’aigua que fem servir regularment prové de quatre fonts principals: dels rius, dels pous, del mar o de la regeneració, és a dir, del reciclatge de l’aigua. Els rius depenen de la pluja i, per tant, de la climatologia. L’aigua dels pous, també coneguda com a freàtica, s’obté dels aqüífers, que són finits. En conseqüència, les úniques fonts inesgotables i a la vegada les que els humans podem alimentar són el mar, que exigeix un procés de dessalinització de l’aigua, i la regeneració.
Centrem-nos en aquestes dues últimes per observar detingudament de quines maneres es pot generar aigua de forma independent i lluitar així, no només contra la sequera, sinó també contra les conseqüències del canvi climàtic.
La regeneració
L’aigua regenerada és aigua reaprofitada, per dir-ho d’una manera planera, però amb totes les garanties per als diversos usos. El procés de regeneració comença a depuradores com la del Llobregat, ubicada al Prat, on arriben cada dia aigües residuals procedents dels municipis. Allà se sotmeten a un complex tractament biològic, però abans de considerar-les realment depurades han de passar per l’estació de regeneració d’aigües, annexa a les instal·lacions de la depuradora i on s’aplica un tractament addicional a l’aigua per millorar la seva qualitat.
Punt des d’on s’aporta aigua regenerada al riu Llobregat, a l’altura de l’assut de Molins de Rei. Foto: Generalitat de Catalunya
Després de passar per aquests dos processos, l’aigua ja es podria potabilitzar, però la llei no permet que es faci directament. Per tant, cal reintroduir aquesta aigua regenerada al cicle natural. Per fer-ho, es bomba l’aigua que surt de l’estació de regeneració i s’incorpora al riu Llobregat, en un punt situat aigües amunt, a l’altura de la petita presa de Sant Vicenç dels Horts i Molins de Rei. Aproximadament, s’afegeix una part d’aigua regenerada igual a la quantitat de cabal que baixa pel riu. Després continua el seu curs i arriba a la potabilitzadora de Sant Joan Despí, vuit quilòmetres més avall.
L’aigua regenerada s’incorpora als rius i passa per un procés de potabilització
Un cop allà, la planta capta l’aigua que porta el riu, fruit de la barreja de l’aigua regenerada amb l’aigua natural del Llobregat, i la fa passar per un tractament de potabilització. Quan s’ha verificat adequadament la seva qualitat, es destina a l’abastament de gran part de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Aquest complex procés de regeneració implantat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és una mesura pionera en l’àmbit europeu, ja que en altres països l’aigua regenerada només serveix per recarregar els aqüífers. En paral·lel, l’ACA també fomenta la reutilització directa d’aquest recurs, és a dir, la construcció de noves plantes i conduccions per portar aigua als usuaris que no necessiten aigua potable per a les seves activitats, com poden ser, per exemple, els agricultors o les indústries. Mitjançant acords de substitució, aquests consumidors substitueixen el recurs que estan utilitzant per aigua regenerada.
La dessalinització
La dessalinització és un procés que permet convertir l’aigua del mar, salada, en un recurs apte per al consum humà. A priori sembla la solució més fàcil i viable per obtenir aigua, però es tracta d’un procés llarg i complex que, a més, consumeix molta energia. És per això que les dessalinitzadores només incrementen la seva producció a mesura que disminueixen les reserves dels embassaments. En anys humits, la producció d’aigua dessalinitzada és del voltant del 20% de la capacitat de les plantes; en anys normals, aquesta ascendeix fins al 30%; i en cas que sigui un any especialment sec, la producció puja fins al 85%, segons l’ACA.
L’aigua procedent de les dessaladores ha de sotmetre’s a un estricte control de qualitat
En el cas de la dessalinitzadora del Llobregat, el procés comença captant aigua del mar mitjançant dues torres a 30 metres de profunditat i a 2,2 quilòmetres de la costa. Aquesta aigua arriba fins a una estació de bombament situada a la platja i després circula per una canonada de tres quilòmetres de longitud, que va paral·lela al mar i passa per sota del riu Llobregat, fins a la dessalinitzadora.
En aquest punt es fa un primer tractament que consisteix en una flotació, una filtració oberta per gravetat, una filtració tancada a pressió i, finalment, uns filtres de cartutx. A continuació, l’aigua entra en un procés d’osmosi inversa que la dessalinitza mitjançant unes membranes. Els residus del procés, una aigua amb elevada salinitat que anomenem salmorra, s’envia a una torre de la depuradora del Llobregat on es barreja amb l’aigua depurada que s’aboca al mar, a tres quilòmetres de la costa i a 60 metres de profunditat.
Però l’aigua procedent del filtratge i de l’osmosi inversa encara no està llesta per al consum. Per arribar als estàndards de qualitat per a l’aigua potable cal remineralitzar-la tot incorporant-hi els minerals que ha perdut. Això s’aconsegueix fent-la passar per uns llits amb carbonat càlcic.
A Catalunya hi ha actualment dues dessalinitzadores, la del Llobregat, al Prat, i la de la Tordera, al terme municipal de Blanes. La primera pot produir uns 60 hm3/any i la segona uns 20 hm3/any, sumant una producció total equivalent a l’embassament de la Llosa del Cavall. La de la Tordera, que està en fase d’ampliació, està previst que pugui arribar fins als 80 hm3 de capacitat anual, 60 hm3 més que ara.
