La puresa del futbol modest

Amb els cascos a les orelles i la resta de sentits pendents d’un matx de l’Esport Club Granollers és quan Emma Montané se sent plena. “Per a mi narrar els nostres partits a Ràdio Granollers és un privilegi i un plaer, i m’omple molt més que anar a estadis de Primera Divisió”, confessa, orgullosa, la cap de premsa del conjunt granollerí, fundat el 1913.

Montané descriu la passió i la puresa del futbol modest, el futbol de sempre, proper i familiar i, alhora, l’amor per una entitat esportiva: “Costa concretar amb paraules com t’estimes un club i un escut, i com pateixes i gaudeixes per i amb ell. Tinc fotos meves al camp del carrer Girona amb tres anys. El pare em va transmetre aquesta passió i l’avi ho va fer amb ell. El somni del futbol base és arribar al primer equip”.

La massa social de l’Esport Club Granollers està formada pels socis i sòcies de tota la vida, com els Montané i, sobretot, per les famílies i qui forma part del futbol base. En els partits del sènior masculí es reuneixen entre 300 i 350 espectadors, i en els del femení, que ha nascut aquest any, entre 100 i 120. El club té 102 socis.

Els horaris de la feina

És fàcil identificar-se amb els jugadors i jugadores de l’Esport Club Granollers: s’entrenen després de complir els horaris de la feina, juguen els caps de setmana i no viuen en una bombolla paral·lela. “Són molt propers amb la premsa i l’afició. El gran regal del futbol modest és poder abraçar els protagonistes, que vagin a celebrar amb tu un gol a la grada i fer-t’hi fotos després del partit. Això a Primera Divisió és impossible”, celebra la periodista esportiva, que des que és cap de premsa viu encara amb més intensitat l’amor pel seu club.

El CE Europa-UE Sant Andreu és el clàssic entre barris per excel·lència, i continua fent història, ara a la Segona RFEF, la quarta categoria estatal. El partit de la primera volta, disputat el passat 17 de setembre, és, amb 3.840 espectadors, el segon amb més públic des de la inauguració del Nou Sardenya, el 4 de maig de 1995. El matx amb més aficionats (4.032) també és d’aquest curs (primera eliminatòria de la Copa del Rey contra l’Elche CF).

El derbi barceloní de la segona volta, jugat el passat 28 de gener, és l’últim ple en la història del Narcís Sala, amb 6.531 espectadors (només hi havia 32 localitats lliures). Quan no s’havien posat seients a totes les graderies, s’hi havien reunit més de 15.000 persones en el partit definitiu per pujar a Segona Divisió, que es va endur el Barça Atlètic de Luis Enrique (curs 2009-2010) o també el dia que la UE Sant Andreu va pujar a Segona B contra el Mazarrón CF (temporada 2004-2005). La xifra encara va ser superior molts cops abans perquè l’aforament inicial de l’estadi, inaugurat el 1970, era de 18.000 espectadors.

El Cerdanyola FC té ara uns 300 socis, el doble de quan jugava a la  Tercera RFEF

El futbol modest és la resistència, l’univers de la naturalitat i la proximitat. “Els clubs d’elit s’han professionalitzat, han prioritzat convertir-se en grans marques internacionals i la majoria ja no són propietat dels aficionats. L’afició hauria de ser sempre el pal de paller dels clubs i que cada un dels membres d’un equip entengués la idiosincràsia de l’entitat. Estem orgullosos d’haver mantingut l’essència de l’esport i de competir al màxim nivell amb els equips masculins i femenins”, intervé Ramon Armengol, directiu de l’àrea social del CE Europa. D’adolescent, Armengol anava al camp de tant en tant, però va ser d’adult quan es va enamorar del club perquè era una entitat amb la qual s’identificava i que representava la seva manera de veure les coses.

Entre els nous socis del club gracienc hi ha persones “desencantades” amb el futbol modern, altres a qui mai els havia cridat l’atenció el futbol, altres que volen multiplicar o recuperar les seves arrels… Els socis de tota la vida transmeten l’estima pel CE Europa i els seus valors, que van lligats als del barri, que “històricament ha estat i és republicà, catalanista i majoritàriament d’esquerres”. El club es va declarar el setembre de 2021 com a entitat “antifeixista, antimasclista i antiracista, i que lluita contra l’homofòbia i l’assetjament escolar”.

Els historiadors asseguren que el CE Europa no havia tingut mai tants socis, uns 1.950, des de la inauguració del Nou Sardenya. A principis de la temporada passada n’eren 732 i, fa sis cursos, 392. Més enllà del derbi contra la UE Sant Andreu, la xifra més habitual d’espectadors del primer equip masculí és de 1.500. En certs matxs gairebé en són 2.000, i el femení, que competeix a la Primera RFEF (Segona Divisió), sol reunir més de 500 persones i, en certes ocasions, supera les 1.000. Xifres millors que les d’uns quants equips de la Liga F (Primera Divisió). Armengol té clar que la tendència ascendent de públic va començar la temporada 2013-2014, amb l’aparició d’Eskapulats, la grada popular del club, que “va fer que gent jove del barri tornés a anar al Nou Sardenya”.

“Som una entitat sense ànim de lucre que no té un arrelament històric”, diu el gerent del club

Gerard Álvarez, portaveu de la UE Sant Andreu, adverteix que qui va un dia al Narcís Sala, hi torna. “L’ambient que s’hi respira és espectacular, i els últims cursos hi ha molta canalla animant l’equip amb la samarreta de la UESA. El nostre gran tresor és l’afició i cada cop hi ha més joves a les grades. També ens ha beneficiat l’acord amb la marca Meyba. El club està fent una feina excel·lent”, exposa.

La xifra mitjana d’assistència als partits del sènior masculí és de més de 3.300 persones. “Ara estem centrats en el futbol formatiu femení, amb equips en diferents categories, i aquesta temporada no tenim primer equip”, matisa Álvarez, per a qui el citat partit d’ascens a Segona B contra el Mazarrón CF va suposar un “abans i un després”, i ja no ha deixat mai de seguir el club. Se’n va fer soci, més endavant va formar part de la ràdio de l’entitat, i, des del passat juny, és directiu i portaveu de la UESA.

El curs 2009-2010 la UE Sant Andreu tenia uns 1.700 socis i l’octubre de 2020 havia baixat a 670. El 2022 ja n’eren 1.134 i el passat Nadal, en els primers mesos a Segona RFEF, n’eren 3.110, i ara la xifra s’apropa als 3.500.

Un “home de club”

“Categories com la Segona RFEF conformen aquell futbol semiprofessional amb què molta gent se sent identificada i que està molt viu. El futbol de proximitat que, és clar, intenta millorar i professionalitzar les seves estructures”, intervé Miquel Bonamich, gerent del Cerdanyola FC. Es defineix com un “home de club” i es deixa l’ànima per l’entitat, on va aterrar fa deu anys.

El ZEM Les Fontetes reuneix unes 500 persones per veure els matxs del sènior masculí, que el curs passat en tenia 300 perquè formava part del grup cinquè i era l’únic equip català. El femení, a Preferent i amb entrada lliure, en té menys de 100.

El Cerdanyola FC té uns 300 socis, el doble de quan jugava a la Tercera RFEF, i el seu gran suport és el futbol base. Té un miler de jugadors i jugadores que estan creixent al club. El futbol base i les seves famílies conformen gran part de l’afició “d’una entitat sense ànim de lucre que no té un arrelament històric perquè es va fundar el 2006”.

També podem gaudir de la puresa d’aquest univers a 3Cat, amb la sèrie documental Futbol modest, que, en paraules del seu director, Albert Pons, no només està adreçada a qui segueix el futbol, sinó a qualsevol públic. “És més aviat un retrat d’històries i de persones en un context de futbol modest. No s’hi veu cap partit. Els testimonis, que ens han obert les portes de casa seva i ens han cuidat molt, ens han explicat els seus vincles amb els clubs. Hem compartit amb ells part de la seva vida familiar i al barri”, enraona. El primer capítol està dedicat al derbi entre la UE Sant Andreu i el CE Europa.

“El futbol modest té una funció social i política, i reuneix valors i respecte per un territori, com una associació cultural, per exemple. I aquesta sèrie també descriu una manera de cuidar-nos i respectar-nos com a societat”, tanca Pons.