Lluïsa Moret, fotografiada just després de l’entrevista amb el Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky
El Foment de Molins de Rei és l’escenari triat per Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona, viceprimera secretària del PSC i alcaldessa de Sant Boi, per rebre el Línia. És migdia i ha estat tot el matí visitant diversos municipis del Baix Llobregat, on ha volgut escoltar les necessitats dels ajuntaments. Moret reivindica en aquesta entrevista que l’ens provincial és molt més que una “repartidora de diners” i defensa la seva funció. De fet, acabem la conversa fotografiant-la davant d’un piano, un encertat símil de la multitud de tecles que toca diàriament.
Fa just mig any que va ser investida presidenta de la Diputació de Barcelona. És gairebé obligat començar preguntant-li quin balanç fa d’aquests primers sis mesos al càrrec. Ha pogut fer el que preveia en aquest temps?
El temps és relatiu. Mai n’hi ha prou. Però estic satisfeta, perquè tenim un equip de govern capaç de treballar plegat. I això era un repte, havent-hi quatre forces polítiques.
“Acompanyarem els ajuntaments en la regulació dels lloguers”
El govern de la Diputació el formen el PSC, ERC, díscols de Junts i els comuns. És més difícil de gestionar aquest executiu que el del mandat passat, que només estava format pel PSC i Junts? Era millor aquella fórmula?
No és comparable. Ni millor ni pitjor. Les diferents realitats ens permeten uns acords o uns altres. La coalició PSC-Junts del mandat passat va funcionar. Era una bona opció per reeditar, però el context polític actual és un altre. Sigui com sigui, estic orgullosa de l’actual govern, que també està funcionant.
Vostè va dir que volia trepitjar els 311 municipis de la província per conèixer de primera mà les seves realitats i necessitats. Avui n’ha trepitjat uns quants del Baix Llobregat, però aquí juga a casa… Quants n’ha pogut visitar ja de fora de la seva comarca? En porta el compte?
Aproximadament estem en una vintena, més o menys.
“El finançament municipal s’ha d’abordar des del consens”
Què li demanen quan fa aquestes visites? Quines són les urgències principals que li traslladen els municipis?
Hi ha de tot. Hi ha peticions comunes que tenen a veure amb la sequera i la xarxa en baixa. Hi ha municipis que no tenen recursos per garantir unes bones condicions d’aquesta xarxa de l’aigua. Les demandes també van vinculades a inversions en equipaments culturals o esportius, temes socials, transició energètica i xarxa viària.
Després parlarem d’alguns d’aquests temes. Però segur que també li parlen dels problemes de finançament dels ajuntaments. A finals d’any, la Diputació va aprovar un fons econòmic extraordinari per als municipis, i la seva vicepresidenta, Candela López, reclamava, en un article d’opinió al Línia, juntament amb l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, un nou sistema de finançament per als ajuntaments. Comparteix la seva petició?
Una cosa és la realitat conjuntural i una altra l’estructural; les dificultats de finançament municipal. Tot plegat s’ha vist agreujat per una situació conjuntural: la covid, el context geopolític, la inflació… Per tant, el finançament s’ha d’abordar des del consens i la feina conjunta de totes les institucions.
Lluïsa Moret, a l’entrevista amb el Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky
En el seu discurs d’investidura va dir que vol “apropar la Diputació a la ciutadania”. Això ja li sentíem dir a presidents anteriors com Núria Marín, Marc Castells o Mercè Conesa, però la Diputació, conjuntament amb l’AMB, continua sent de les institucions més desconegudes per la ciutadania, sobretot a l’àrea metropolitana. Què no s’està fent bé?
Per la mateixa naturalesa supramunicipal de la Diputació, aquesta qüestió és difícil. No és que els ciutadans no entenguin què fa la Diputació, és que moltes vegades tampoc entenen què fa la Generalitat o el mateix Estat. Els seus interlocutors naturals són els ajuntaments. Normalment, els ciutadans no entenen de competències; entenen de necessitats. I nosaltres entrem en contacte directe amb els ecosistemes locals, amb el teixit associatiu. Això és participació i proximitat. El rol de la Diputació es basa en la complicitat, la col·laboració i el suport.
Tot això va en la línia de trencar la idea que la Diputació és només una ‘repartidora de diners’ per als ajuntaments, no?
No volem ser i no serem només una repartidora de diners. El paper de la Diputació és el de dotar de recursos necessaris els municipis que no els tenen perquè puguin implementar les polítiques públiques. De vegades, això significa recursos econòmics, però també recursos tècnics o d’altres tipus, com ara facilitar la interlocució amb altres nivells institucionals.
“Reclamem les inversions acordades en el decret de sequera”
Ara que reflexionem sobre com fer pedagogia perquè es conegui la tasca de la Diputació, potser una bona opció seria parlar del que preocupa més els ciutadans, com per exemple l’habitatge. Tot i que no és de la seva competència, la Diputació estarà al costat dels ajuntaments a l’hora d’aplicar la nova llei de regulació dels lloguers?
Estarem al costat dels ajuntaments sempre. Hem de veure com es desplega aquesta llei i com s’implementa. Respectarem l’autonomia local i els acompanyarem en les seves decisions. I, en tot cas, ja els acompanyem en el marc ampli de les polítiques d’habitatge. Aquest és un àmbit estratègic, i per això hem creat una nova àrea de govern, la d’Urbanisme i Habitatge.
Un altre dels principals neguits dels ciutadans és la sequera. Està preocupada per la situació que ens podem trobar d’aquí a poc temps? El PSC s’ha mostrat molt crític amb la gestió del Govern de la Generalitat al respecte…
En aquests moments és un dels problemes més greus que ha d’afrontar Catalunya. Continuarem reclamant que es facin les inversions acordades en el decret de sequera, per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), tant hídriques com hidràuliques. Des de la Diputació estem a disposició, des de la lleialtat institucional, per ajudar i sumar, per exemple, en aquelles inversions que han de fer els ajuntaments. Més enllà de les competències, estem a disposició dels municipis per ajudar.
“La salut mental és una prioritat que impacta molt en joves i gent gran”
La falta d’aigua està estretament relacionada amb el risc d’incendis. Tot i que som a l’hivern, ja hi ha hagut algun ensurt en forma de foc en alguns punts de la província. A l’àrea metropolitana preocupen espais com Collserola, des d’on avisen que un foc podria ser catastròfic. Estem prou preparats en cas que hi hagi un incendi en aquesta o qualsevol altra serra?
Hem de treballar per estar-ho. La Diputació té la responsabilitat de la gestió de 13 parcs naturals, i en aquesta responsabilitat estem ajudant els ajuntaments a fer franges de prevenció, un element fonamental. A causa de la sequera, cal tenir al dia tant les franges com la gestió dels residus forestals. Tot el que ens toca i ens demanen els ajuntaments ho estem fent.
Ara que parlem de medi ambient, no li voldríem deixar de preguntar per l’ampliació de l’aeroport del Prat, perquè les veus que demanen reprendre el projecte creixen. Vostè i el seu partit també ho defensen, però també diu que aspira a combatre, des de la Diputació, els efectes del canvi climàtic, així com potenciar les infraestructures verdes. Sembla contradictori…
No ho és pas. Com a presidenta de la Diputació i alcaldessa d’un municipi, Sant Boi, que està dins de la zona aeroportuària, sempre hem dit que és necessari tenir una infraestructura de primer nivell que ajudi la connectivitat del país si no volem perdre el rol rellevant com a regió europea de primer ordre. Aquesta transformació ha de sorgir des d’una comissió mixta on siguin presents tots els agents que hi tenen a veure. El govern de l’Estat ha estat respectuós amb la posició del Govern i del territori. I sense consens, un tipus de transformació d’aquesta envergadura no es pot posar en marxa. Necessitem una gran infraestructura que sigui coherent amb la sostenibilitat.
I com s’ha de fer?
Per a això hi ha els experts i els agents que han de participar en aquesta comissió, amb una mirada integral. Jo crec que no podem renunciar ni a una cosa ni a l’altra.
Lluïsa Moret, fotografiada davant del piano del Foment de Molins de Rei. Foto: Joanna Chichelnitzky
Canviant de tema, a l’inici del mandat va posar la salut mental com un dels principals eixos del seu govern a la Diputació, sobretot pel que fa als joves. Aquest és un tema que coneix de primera mà, sent alcaldessa de Sant Boi, un referent en aquest àmbit. Com està aplicant el model de Sant Boi a la Diputació pel que fa a aquesta qüestió?
A l’anterior mandat vam implementar ajuts i projectes adreçats als ajuntaments perquè poguessin desplegar polítiques de suport per aconseguir el benestar emocional dels adolescents, però tenien una mirada covid. Hem de superar aquesta mirada i deixar clar que la salut mental és una prioritat que impacta de forma més important en determinats moments vitals, especialment a l’adolescència i en les persones grans que estan vivint situacions de solitud no desitjada.
“Els ciutadans no entenen de competències; entenen de necessitats”
Veure una dona presidint la Diputació no és pas nou. Vostè, de fet, n’és la tercera. Quan va ser investida, va lloar el llegat de Mercè Conesa i de Núria Marín, les seves dues predecessores, i va situar la lluita per la igualtat entre homes i dones com una prioritat. Veient el que està passant últimament arreu de l’Estat, la preocupa que puguem anar enrere, en aquest sentit?
És un risc que sempre hem hagut d’assumir. En les últimes dècades hi ha hagut un avanç de les polítiques d’igualtat per desarticular tota classe de discriminació. Però també hi ha hagut una gran ofensiva de pensaments populistes que no tenen la igualtat com a prioritat.
Una enquesta recent apunta que el 44% dels homes se senten discriminats per aquestes polítiques d’igualtat…
Perquè hi ha hagut missatges populistes que han traslladat la idea que les polítiques d’igualtat van en contra dels homes. És un missatge políticament deliberat que ha calat en una part de la població. Això és una fal·làcia que no respon a la realitat. Ni s’ha perjudicat ni hi ha cap voluntat de perjudicar els homes.
“Mai hem d’oblidar la realitat quotidiana; estar al carrer”
Hem repassat tot un seguit de temes que requereixen dedicació. En aquest sentit, ja pot destinar tot el temps que voldria als dos càrrecs que ostenta?
M’he organitzat bastant bé. Per a mi, la ciutat de Sant Boi és una prioritat, però també el meu rol com a diputada i estar al servei dels municipis. Tinc sort, perquè tant en un lloc com en l’altre hi tinc grans equips, plurals i compromesos, que m’ajuden a complir els dos projectes. Estem complint. Estic complint.
Acabem tornant al discurs d’investidura, on va finalitzar dient que tenen “el deure de mirar sempre lluny i continuar treballant de prop”. Cap a on mira, a quatre anys vista? Quina serà l’empremta de Lluïsa Moret a la Diputació?
Pobre de mi [somriu]. Has de mantenir un equilibri entre l’estratègia i el fet quotidià. Mai hem d’oblidar la realitat quotidiana. Estar al carrer, amb la gent… Escoltar els problemes reals i les reivindicacions legítimes.
