Fotos: Eduardo Corria

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ens rep en un octubre convuls. El també conseller d’Economia i Hisenda i mà dreta d’Oriol Junqueras a ERC afronta amb aparent tranquil·litat l’intens calendari polític que té per davant. Assegut al mateix despatx que ocupava Junqueras –on ha introduït alguns canvis en la decoració–, Aragonès se sent còmode parlant dels grans temes que afecten el territori metropolità. De seguida recorda el seu passat polític al Maresme i s’obre a tractar qüestions que escapen del seu dia a dia mediàtic.

L’àrea metropolitana és un territori complicat per a l’independentisme, tot i que els resultats d’ERC dels últims anys han anat a més. S’ha d’assumir que per fer més forat en aquesta zona calen anys de feina i que la majoria social per a la independència va per llarg?
A la part del país on es concentra la major part de la població, l’àrea metropolitana, l’independentisme hi ha de ser present i ha de ser majoritari. Els bons resultats d’Esquerra certifiquen que anem pel bon camí. Nosaltres no volem un país independent per canviar de bandera o pel que posa al DNI, sinó per donar més drets i oportunitats a tothom per aconseguir més llibertat col·lectiva. Si fos per mi, la independència ja la tindríem des de fa 20 anys, però cal anar aconseguint consensos socials i nosaltres treballem perquè arribin com més aviat millor.

Els progressos es van fent, però no al ritme que algun sector de l’independentisme voldria. Potser s’ha de deixar clar que requereixen més temps.
El debat que ha de fer l’independentisme no ha de girar entorn de què ens agradaria que passés, sinó de què hem de fer perquè passi el que volem. I el que hem de fer és seguir plantejant l’independentisme com un projecte obert. ERC ho fa i per això hem estat segona força a l’Hospitalet, Sant Adrià de Besòs o Cornellà, per exemple.

Precisament els alcaldes i alcaldesses d’aquestes ciutats que cita s’han queixat durant els últims anys que el procés ha afectat la gestió del dia a dia dels seus ajuntaments. Entén que hi hagi aquest malestar?
Crec que hem d’anar als fets. I els fets són que, d’ençà que hi ha consellers d’Economia d’ERC, el deute de la Generalitat amb els ajuntaments s’ha reduït un 94%. Hem obert estacions de metro, estem recuperant la inversió de la Línia L9, recuperarem el cofinançament de les escoles bressol… Qui genera inestabilitat és l’Estat amb la seva pròrroga pressupostària, que finança un 30% dels ingressos municipals. El PSOE tenia en safata un resultat electoral per fer un govern de progrés reconciliat amb una majoria de Catalunya, però ha tornat a convocar eleccions. En aquest sentit, la irresponsabilitat de Pedro Sánchez és absoluta.

“L’independentisme ha de ser majoritari a l’àrea metropolitana”

Per tant, tornant al paper de la Generalitat, creu que la gestió dels últims anys a l’àrea metropolitana ha estat bona.
Tot es pot millorar, i voldríem tenir tots els recursos d’un Estat per fer-ho millor. Hem sortit d’una crisi econòmica amb una situació de precarietat per a una part molt important de la població. Quan proposem un salari mínim de referència català, per exemple, és perquè el de l’Estat espanyol no ens serveix.

Últimament, a l’àrea metropolitana i també al Parlament, hem vist protestes contra el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, la Llei Aragonès. Hi ha entitats que denuncien que privatitzarà serveis públics. Sembla que de moment no està aconseguint el consens necessari per tirar-la endavant.
Necessitem una llei que pari els peus als oligopolis, perquè actualment les filials de l’ÍBEX-35 van a rebentar preus i se’ns estan posant a gestionar menjadors escolars, ludoteques… Serveis que des del tercer sector s’havien gestionat els darrers anys. Necessitem que els ajuntaments puguin introduir altres criteris en la contractació pública. Si aquesta llei no s’aprova, empreses com ACS, que s’han especialitzat en contractació pública, ens les trobarem fins i tot al llit. Crec que les crítiques no estan fonamentades i no aprovar-la seria un error.

I com s’explica l’oposició que ha generat, per tant?
Crec que hi ha un prejudici ideològic i no hi ha hagut una lectura del contingut de la llei. Cap grup va presentar una esmena a la totalitat de rebuig a aquesta proposta quan la vam entrar al Parlament. La CUP la critica però no ha presentat cap esmena. La llei no privatitza, protegeix.

“La sentència és una venjança”

La sentència és una venjança, una injustícia. Votar no és delicte. Els han condemnat a més de 99 anys de presó. Ens han sentenciat també a tots nosaltres. Avui [dilluns 14 d’octubre] la democràcia a l’Estat espanyol ha mort. Com diu la Carme Forcadell, cuidem-nos. Convertim la ràbia en fermesa, convicció i serenitat.

Paraules d’Aragonès a Twitter poc després de conèixer-se la sentència del Procés

Parlant d’economia, tant al Vallès Occidental com a l’Oriental s’ha patit durant els últims anys un degoteig d’EROs i tancaments de plantes i fàbriques. Tem que el nou alentiment econòmic que s’anuncia pugui castigar-los encara més?
Al costat d’aquelles situacions que ens han preocupat i que han provocat tancaments d’empreses o reduccions de plantilla hi hem de posar també les inversions noves que han arribat i el fet que tinguem centres mundials de multinacionals en aquest territori. Crec que és important posar en valor la part positiva d’aquelles indústries que han crescut, que han ampliat plantilla, que s’han obert a mercats exteriors…

No li diem que no, però també s’han viscut situacions molt dures.
La catalana és una economia internacionalitzada. I, per tant, quan l’economia a nivell internacional i la demanda global s’afebleixen, com és el cas d’ara, ho notem. Davant d’això, el que cal és ser competitius, no per lluitar contra altres ubicacions abaixant salaris, sinó tenint unes millors infraestructures, un cost de l’energia que no hauria de ser el més alt d’Europa, una col·laboració pública amb finançament a llarg termini a través d’un banc públic i una formació del capital humà d’excel·lència. Aquest és el camí. Competir amb salaris baixos ens portarà al no-res, perquè sempre trobarem algun altre país del món que tindrà un preu-hora molt més baix que el que nosaltres estiguem disposats a acceptar per a la nostra supervivència.

Una altra qüestió que sempre és font de polèmiques als Vallesos és el servei de Rodalies, amb unes línies que deixen molt que desitjar. Creu que la xarxa ferroviària és insegura per la falta de manteniment de l’Estat?
Jo crec que és una xarxa absolutament ineficient i que, si mirem totes les inversions que s’hi han promès fer, que es deien que eren necessàries i que no s’han acabat executant, és evident que actualment no està en les condicions òptimes.

Hi ha hagut incidents greus.
Bé, tampoc cal ser alarmista. Els usuaris del transport públic poden anar-hi confiats. No seré jo qui faci un crit d’alarma perquè no l’utilitzin. És una xarxa segura, però evidentment s’ha de millorar molt. Ha de ser competitiva perquè, sobretot en els desplaçaments obligats del dia a dia, la gent deixi el vehicle privat a casa i la utilitzi. Amb tot, calen millores, però el transport públic d’aquest país és segur. Si no fos així, nosaltres hauríem estat els primers a tancar-lo.

El transport públic ha de jugar un paper essencial en la lluita contra la contaminació. Ara s’impulsarà la Zona de Baixes Emissions, però les entitats demanen mesures més dràstiques, com ara un peatge. S’està sent prou valent per revertir la crisi climàtica?
De fet, davant la crisi climàtica, el Parlament va aprovar una llei del canvi climàtic que va ser impugnada pel govern del PP al Tribunal Constitucional. I el govern del PSOE, el del mateix Pedro Sánchez que se’n va a la cimera del clima de l’ONU a donar lliçons a tot el món, ha mantingut aquest recurs que ha acabat anul·lant alguns articles importants. Amb tot, en aquest àmbit hi ha una hipocresia del PSOE. La mateixa hipocresia que significa mantenir una execució de les inversions a la xarxa de transport públic que fa que un de cada tres euros pressupostats no es gasti. Del 2015 al 2018, les inversions de l’Estat a Catalunya, que fonamentalment són a Rodalies, no s’acaben executant.

Hi ha decisions que es poden impulsar malgrat aquest escenari que descriu.
Però no serviria de res posar barreres al trànsit rodat si no tenim una bona alternativa de transport públic. Perquè aleshores qui acabaria pagant el preu en termes socials i econòmics del canvi climàtic seria la gent treballadora i els autònoms que es desplacen cada dia. Per tant, necessitem mesures per reduir el nombre de cotxes, però…

… Mesures que s’han d’aplicar amb urgència.
Sí, però tenim unes infraestructures ferroviàries que, com els deia anteriorment, s’han d’actualitzar. I hem d’exigir-ho a qui n’és responsable. A qui ho pressuposta i no ho executa, que és l’Estat.

A la zona del Baix Vallès hi ha debat al voltant del Circuit de Montmeló. Es qüestiona que s’hagi de finançar amb diners públics i hi ha plataformes que s’oposen a la seva continuïtat, tot i que des del món polític i empresarial es defensa. Quina és la seva posició al respecte?
El que hem fet com a Govern és garantir que el 2020 hi hagi el campionat del món de Fórmula 1, que és l’element fonamental d’activitat del Circuit o el que té més impacte, també a nivell empresarial i de dinamització econòmica del Vallès Oriental però també de Barcelona i part del Maresme. En això ens hi hem compromès, però tenim un any de marge per poder trobar solucions.

Quines?
L’esforç no ha de ser només públic. Cal una implicació del sector privat. Si l’impacte positiu que té és repartit, també s’han de repartir les aportacions per fer-ho possible. La Generalitat assumeix la responsabilitat fins al 2020, però a partir d’aquest any això ha de ser diferent per poder-ho garantir en el temps. Perquè estem parlant de molts milions d’euros i hi ha altres alternatives de despesa pública que també són molt urgents. Amb tot, crec que el sector econòmic que defensa l’impacte positiu que té el Circuit també ha de ser corresponsable de garantir la continuïtat de la Fórmula 1.

“Competir amb salaris baixos ens portarà al no-res”

Alguns alcaldes de la zona es queixen que el Circuit sempre navega entre dues aigües. Se’l manté, però no s’hi acaba d’apostar fort.
Repeteixo. Qui hi ha apostat, fonamentalment, és la Generalitat, que és qui hi ha anat posant pràcticament en solitari els recursos.

Però ara obria la porta a replantejar la situació.
Perquè si seguim apostant-hi, necessitarem la implicació del sector privat. Si no, insisteixo que no serà sostenible. I crec que és raonable demanar-ho. Ho podem mesurar i fer-ho de forma gradual. No ha de ser exclusivament privat i hi pot haver una aportació pública, però el sector empresarial se n’ha de corresponsabilitzar.

Per tant, la situació actual és insostenible a mitjà termini.
Amb totes les alternatives que hi ha per destinar aquests diners a una altra despesa de la Generalitat, a una altra necessitat que tenen els ciutadans i ciutadanes del país, no ho podrem aguantar gaires anys. Fins al 2020 ho garantim, però aleshores haurem de tenir clar un nou model en el qual hi hagi una corresponsabilitat del sector privat.