Albert Turon: “Esquerra és l’única alternativa al PSC que hi ha a Cerdanyola”

El president de la secció local d’ERC a Cerdanyola agafa el relleu d’Helena Solà després que aquesta decidís no repetir en les pròximes eleccions municipals. Albert Turon es converteix en el candidat d’ERC a l’alcaldia en uns comicis que poden suposar un pas més en el creixement que els republicans han fet a la ciutat els darrers anys.

Al maig hi haurà eleccions i ERC hi arriba amb un canvi després de tres mandats d’Helena Solà. Què creu que aportarà el seu nou lideratge?
ERC ha fet una evolució i un creixement molt important. L’Helena Solà va sortir per primera vegada amb dos regidors, a les següents eleccions eren quatre, el 2019 ja érem cinc i ara ERC és el principal partit de l’oposició, és una referència a Cerdanyola i és el partit que té el projecte més sòlid i més elaborat. L’ambició és de ser l’alternativa. De fet, som l’única alternativa possible al PSC.

Per tant, quin és ara l’objectiu? Es marquen una xifra o simplement busquen un escenari que permeti bastir una alternativa al PSC?
No és tant les xifres, sinó el fet de ser una alternativa en dos passos: primer, tenir el millor resultat possible i, segon, poder construir una alternativa de govern sòlida, fiable i que ens permeti tirar endavant el projecte electoral que tenim. Per tant, l’objectiu és fer efectiu el programa.

Per aconseguir aquesta majoria alternativa, creu que pot haver-hi de forma relativament fàcil un acord entre partits perquè la governabilitat no passi pel PSC?
No, fàcil no serà. Però sí que és possible. N’estem convençuts. S’han acabat les èpoques de majories absolutes per molt que el PSC respongui a una realitat social consolidada. Per tant, aquesta oportunitat hi és i treballarem per fer-la efectiva. Veurem qui surt i quines majories alternatives es plantegen. La que ens permeti fer efectiu el programa serà la que intentarem consolidar.

Des d’ERC han dit que “Cerdanyola és una ciutat encallada entre el populisme i el conformisme”. Sembla evident que és un missatge dirigit al PSC. Creu que ha fet polítiques populistes?
És un missatge no només dirigit al PSC. Moltes ciutats metropolitanes, i també Cerdanyola, van créixer en el context d’una transició on no hi havia una cultura política democràtica viva, amb dinàmiques que ara serien inacceptables. Això ja no és així, però arrosseguem aquesta herència perquè el PSC és l’hereu d’aquests ajuntaments de la transició. Per tant, hi ha un cert cofoisme i conformisme, perquè qualsevol cosa que no sigui una mala notícia ja els sembla bé.

“Amb el CAP Fontetes, la Generalitat mira les xifres amb un ordinador des d’un despatx”

Per tant, ha mancat ambició a l’hora de governar a la ciutat?
Ha mancat i en manca. Falta l’ambició de voler fer les coses millor, molt millor. Estem encallats en aquesta tradició d’anar solucionant els problemes a mesura que van sortint.

Passant a temes concrets, torna a estar sobre la taula la polèmica sobre si Bellaterra ha de continuar a Cerdanyola o no. En el seu moment, ERC s’hi va oposar. Per què?
Nosaltres tenim una proposta que creiem que és molt millor que la independència o l’annexió a Sant Cugat. Bellaterra té una identitat pròpia i, per tant, se l’ha de tractar amb singularitat. Per això, proposem fer un conveni semblant al de Valldoreix, que capaciti, que doni eines i recursos perquè es puguin gestionar.

Això sobta perquè el debat va esclatar en un dels moments àlgids del procés independentista i a nivell local sembla que no es veu tan bé la separació…
La contradicció que es pot veure és fàcil de resoldre. No és el mateix la independència d’un país que d’un poble perquè no és el mateix parlar dels drets i llibertats d’una societat que de la forma d’organitzar-se a nivell local. Nosaltres valorem quina és la millor forma de gestionar Bellaterra i creiem que no és la independència.

Una altra qüestió important és el projecte del Centre Direccional. ERC sempre s’hi ha mostrat en contra. Aquest model de creixement no és bo per a Cerdanyola?
Estem fent un barri on apareixeran 15.000 persones, on vindrà un munt d’indústria i on hi haurà un munt de mobilitat en vehicle privat. Això conceptualment és incorrecte. L’ocupació del territori ha de ser la mínima possible. No tots els municipis metropolitans poden gaudir del parc de Collserola o de Sant Llorenç. És importantíssim que els puguem mantenir perquè ens donen uns serveis. Per tant, creiem que s’hauria de fer d’una altra manera.

També hi ha el tema de l’abocador, que s’ha de tenir en compte.
Sens dubte. Durant moltes dècades es van fer moltes coses malament i ara en paguem les conseqüències. S’està treballant per una solució que no resol el problema. A llarg termini s’hauria de buscar una solució definitiva i l’Ajuntament, com a primer interessat, hauria de ser qui liderés aquesta recerca.

Sobre el projecte del Centre Direccional: “Conceptualment el barri és incorrecte”

Una altra reivindicació que porta cua és la del CAP Fontetes. Des de l’inici de la pandèmia, només s’ha fet servir com a punt de vacunació i per atendre malalts crònics. Per què creu que la Generalitat no té interès en recuperar a servei?
Hi ha explicacions tècniques que justifiquen la posició de la Generalitat. Però la nostra feina és fer-los veure la importància que té el CAP més enllà del nombre d’usuaris. A part, hi ha un cert col·lapse als altres ambulatoris de Cerdanyola i potser valdria la pena repensar la distribució. Però això s’ha de fer asseient-nos i buscant alternatives perquè les xifres que ens donen les estan mirant des d’un ordinador en un despatx.

Continuant amb les reivindicacions, segons la taula local de l’amiant, Cerdanyola és el municipi de Catalunya amb més fibrociment i això fa que erradicar-lo sigui difícil. No creu que històricament és un tema que s’ha afrontat amb molta lentitud?
És incomprensible que la ciutat que ha tingut la fàbrica Uralita, la fàbrica d’amiant més important d’Espanya i potser del sud d’Europa, no sigui la ciutat on es fan els estudis per erradicar l’amiant. En una ciutat on tots hem jugat en parcs on el terra no era grava sinó restes d’uralita. Hauríem de ser pioners en això.

Passem a parlar de la transformació de la carretera N-150. ERC sempre ho ha considerat un projecte clau. Podem dir que la pròxima legislatura del Parlament haurà de servir per començar a encarrilar la reforma?
Sens dubte. Aquest mandat s’ha treballat el tema des de l’àrea metropolitana i és molt esperançador. Ara bé, els terminis administratius són terriblement lents. Però creiem que aquest projecte té molt de potencial perquè permetrà fer créixer i millorar la ciutat en aquest eix.

Passant a parlar d’habitatge, Cerdanyola és un dels municipis catalans amb el lloguer més car. El preu mitjà és de 800 euros. De fet, en aquesta línia, l’any passat s’aprovava un pla local d’habitatge. Ara bé, considera que de vegades en matèria d’habitatge els ajuntaments es veuen sobrepassats i que cal una resposta global?
El preu mitjà és traïdor perquè la gent també es troba preus més cars o que fins i tot no hi ha pisos. I pel que fa al pla d’habitatge, vam ser molt crítics perquè no recull la quantitat d’infrahabitatge que tenim ni la sobreocupació. A més, no tenim una idea clara de quants pisos buits hi ha. Segons l’Idescat estem parlant de més de 3.000, però espero que no sigui veritat perquè seria una vergonya. I, a banda, sortim com la segona ciutat del Vallès amb els pisos més cars perquè ho deixem tot en mans del lliure mercat. Per tant, tenim pla d’habitatge, sí, però hem de fer polítiques reals i efectives.

Parlant de plans, fa poc van demanar un pla local de seguretat i que s’instal·lessin càmeres de videovigilància. Això vol dir que hi ha un problema d’inseguretat?
No, això vol dir que anem molt curts de recursos materials i humans. Fins fa un any no teníem un pla de protecció civil i teníem quasi tots els plans de seguretat caducats, i ara falta un de cada quatre agents. Això és un problema de seguretat? No, però necessitem solucionar-ho si volem que la seguretat sigui un servei públic. El pla local de seguretat és una proposta per determinar objectius i planificar.