L’entitat va pintar un banc de la ciutat al gener per reivindicar el feminisme. Foto cedida
Quan pensem en activistes feministes i en dones vinculades a aquest moviment ens acostuma a venir al cap la imatge de persones joves, o no gaire grans, que són les que es fan veure i sentir més durant les manifestacions i reivindicacions contra el patriarcat.
Això no vol dir, lògicament, que no hi hagi feministes séniors, de 60 anys en amunt. Un exemple el trobem a l’associació Braç a Braç de Barberà. Coincidint amb el 8M, Dia Internacional de la Dona, la seva presidenta i una de les seves integrants expliquen al Línia la tasca que fan, tenint en compte que el seu interès recau a ser una entitat una mica atípica.
Trajectòria
Braç a Braç naixia l’any 1990, ara fa 34 anys, com una vocalia del PSC de Barberà per intentar incorporar la dona al món de la política i participar en la vida social. “En aquells temps ens dedicàvem a fer tallers de dones, com per exemple de costura”, recorda Manoli Arriaga, la presidenta de l’entitat. “Era una manera de tenir el nostre propi espai, on compartir les nostres preocupacions, pensaments i maneres d’entendre les coses mentre fèiem alguna activitat”, afegeix. Però, inevitablement, en aquest ambient va anar naixent una mirada feminista que va fer evolucionar l’associació. “A poc a poc vam anar fent un gir per deixar de ser una associació que feia coses de dones i passar a ser una entitat que fa coses per a dones”, detalla Arriaga.
La Rosina, vocal de Braç a Braç, va entrar a l’associació perquè li va agradar “el seu tarannà feminista”. “Vaig veure la necessitat de tenir un espai on no només tingués el paper de mare o d’àvia, i aquí el vaig trobar”, assegura. “Un cop a dins, et sents molt ben acollida per la complicitat que hi ha entre totes i la companyia que ens fem, tenint en compte que, normalment, no existeixen aquest tipus d’espais per a la gent gran, malgrat que, com els joves, també necessitem sentir que pertanyem a un grup”, afegeix.
Trencar amb el patriarcat
La particularitat de Braç a Braç és que la seva trentena d’integrants són feministes, però totes elles s’han criat i han crescut en un context marcat per la dictadura i amb uns valors i una manera de pensar relacionats amb el masclisme. “A la majoria de nosaltres ens han inculcat que una bona dona és aquella que és una bona mestressa de casa, una bona mare i una bona muller”, diu Arriaga. “Però nosaltres treballem perquè les dones siguem molt més que tot això”, afegeix.
Segons la presidenta, la majoria de les dones de l’entitat, en ser totes grans, “estan acostumades a estar a casa, depenent molt dels seus marits, i molt lligades a les tasques de cures”. D’aquí la importància i la necessitat de “trencar amb el patriarcat inculcat en aquesta franja d’edat”, afegeix Arriaga.
“Vam deixar de fer coses de dones per passar a fer coses per a dones”
Per la seva banda, la Rosina assegura que, durant molt temps de la seva infantesa, joventut i fins i tot maduresa, s’ha sentit silenciada pel simple fet de ser dona. “En el fons, moltes hem sabut sempre que això no estava bé perquè, d’alguna manera, ja teníem una mentalitat feminista”, relata. “Però no t’acabes d’adonar de moltes coses fins que no t’impliques en una entitat d’aquest tipus i veus que tot el que has viscut no pot continuar sent així”, afegeix. En aquest sentit, assegura que “educar en la igualtat és molt important”.
Una entitat activa
Així doncs, amb la igualtat per bandera, a Braç a Braç organitzen diverses activitats, totes elles relacionades amb el feminisme i la figura de la dona. “Fem tertúlies literàries amb dones escriptores, xerrades sobre diferents temes també protagonitzades per dones i sortides culturals a exposicions o espais relacionats amb la temàtica feminista”, detalla Arriaga. Segons la presidenta, en aquestes sortides sovint hi conviden els seus marits per apropar-los també a ells la mirada feminista que l’entitat defensa. “Al final, el canvi cap al feminisme s’ha de fer per ambdós costats”, considera la presidenta. “I, per passar el temps entre nosaltres, setmanalment també fem classes de dansa i tallers d’autoestima i risoteràpia, perquè el que busquem és el desenvolupament de la dona en totes les facetes”, afegeix.
Tenint en compte que es tracta, doncs, d’una entitat molt activa i única al territori, en motiu del 8M Braç a Braç va preparar tota una programació especial que incloïa la presentació d’un llibre, la projecció d’un documental sobre les Sinsombrero –el grup de dones escriptores i artistes que va pertànyer a la Generació del 27– i una obra de teatre sobre l’evolució de la dona des de la dictadura fins a l’actualitat.
