Les noves masculinitats, sota la lupa

En una taula, quatre joves esmorzen. Tres nois i una noia. Parlen despreocupadament. Els tres homes, com si les dones fossin carn de mercat, expliquen quines noies del grup d’amics s’endurien al llit. Ella escolta i riu incòmoda. Quan la cosa no pot anar pitjor, la noia se’n va al lavabo i els comentaris misògins pugen de to. “Aquella té bon cos, però jo no podria tirar-me-la per la cara”, diu un i tots riuen. “A mi, posant-la d’esquenes ja em valdria”, diu un altre i tots riuen. Torna ella del lavabo i els pregunta de què parlaven. “De res”, afirmen encara amb llàgrimes als ulls. “Sou una mica masclistes”, acaba dient la noia, que no sap on ficar-se. “Que exagerada que ets!”, li responen.

L’escena, presenciada per qui escriu aquestes línies, fa preguntar-nos si la nostra societat està combatent adequadament el masclisme. Les xifres indiquen tot el contrari. En menys d’una dècada, 78 dones han estat assassinades a Catalunya a mans d’homes. El 2019, els serveis d’atenció a les dones van intervenir en 46.904 casos a l’àrea metropolitana de Barcelona. Fins al setembre d’enguany, 462 dones van denunciar haver estat violades.

Sovint la lluita per erradicar la violència masclista s’ha focalitzat en l’estratègia de les dones per autoprotegir-se. Amb tot, si assumim que la gran violència que provoca morts és la punta visible de tota una violència patriarcal submergida, caldrà començar a revisar les actituds masculines. Quin home no ha rebut bromes masclistes per WhatsApp? Qui no ha comentat el físic d’una noia d’una manera poc respectuosa?

Noves masculinitats

Aquests són alguns dels temes que es plantegen als anomenats grups de noves masculinitats. Una iniciativa que ha arribat al Vallès Occidental, on alguns col·lectius feministes fan jornades de reflexió en què es qüestiona la masculinitat hegemònica i la manera de fer i de pensar d’alguns homes.

L’Aleix va arribar-hi fa quatre anys. “Al principi hi tenia moltes resistències i vaig començar per curiositat”, explica. El que li va cridar l’atenció van ser els títols dels tallers que s’oferien en un centre cívic: No soc gelós, però… o Els homes no ploren. L’experiència li va agradar molt, perquè va sentir que es “treia botons” i que podia mostrar les seves emocions davant d’altres homes. És per això que ell i un parell d’assistents més van decidir crear un grup. “Alguns hi eren per canviar la seva relació amb les dones, altres que havien patit bullying de nens hi eren per aprendre a estar amb altres homes des d’un espai que no fos la masculinitat de sempre…”, relata.

Canvi o trampa?

Dins del mateix feminisme hi ha crítiques als grups de noves masculinitats. Moltes dones assenyalen que són espais on els homes fan un rentat de consciència. Un tema que, precisament, es va tractar en una de les xerrades fetes aquest 25N a Barberà. Una jornada durant la qual a gairebé totes les ciutats de la comarca es va llegir un manifest, que a Cerdanyola i Ripollet va anar acompanyat d’un programa ple d’actes amb actuacions teatrals,campanyes de sensibilització i concerts, organitzats pels mateixos ajuntaments i per entitats feministes, que en alguns casos es van allargar durant tot el cap de setmana.

Però, a banda d’aquestes activitats puntuals, Anna Boix, una de les responsables d’una cooperativa que ofereix cursos per a homes des d’una perspectiva crítica i feminista, recorda que els tallers de noves masculinitats és una manera de treballar diàriament per fer aquest canvi de mentalitat tan necessari. “Hi ha tallers que acaben sent un lloc on no assumir els privilegis i situar-se com a víctima i no com a agressor”, diu Boix. Un paper que el mateix Aleix reconeix que el fa patir i que el fa qüestionar l’educació patriarcal que ha rebut. I és que, segons Boix, cal crear espais per a homes on puguin respondre “de quina manera contribueixo a ser part del problema o de la solució”. “De quina manera les meves actituds quotidianes, la meva forma de relacionar-me a casa, a la feina, amb altres homes, contribueix a la cultura masclista?”, concreta.

Seguir amb el poder?

De vegades, aquests cursos són un subterfugi de la masculinitat per continuar exercint el poder. “És veritat que alguna parella m’ha dit: ‘Vas a un grup d’homes, però no et responsabilitzes afectivament de moltes coses’”, diu l’Aleix. Per la seva banda, el sociòleg i autor del llibre Masculinitats i feminisme, Jokin Azpiazu, considera que hi ha una reelaboració de la idea hegemònica de masculinitat que no és altra cosa que un canvi de careta. “A la meva època, els nois s’apoderaven del pati per jugar a futbol i, si algú es queixava, sovint s’emportava una pilotada. Ara els xavals ‘negocien’ de manera diferent l’espai: ‘Comprendreu que si vosaltres voleu fer un altre tipus d’activitat, hi ha més espais on fer-ho; però, per jugar a futbol, ​​només hi ha aquest; és lògic que el fem servir per a això, i a més, si voleu, us deixem jugar’”.

Veient tot això, cal preguntar-se si les noves masculinitats poden acabar amb les violències que maten les dones. “Un grup d’homes escoltant música suau i fent dinàmiques de teatre té poques possibilitats, però sí que pot obrir una escletxa des de la qual repensar-se”, creu l’Aleix. “Almenys, si em deixa la nòvia, no agafaré la moto i em posaré a 180 kilòmetres per hora perquè no sé gestionar les meves emocions, o si veig que en un grup de WhatsApp envien mems que denigren la dona, diré alguna cosa en contra”, sentencia el jove.