Imatge d’arxiu del tramvia de Barcelona. Foto: Tram Barcelona
Era l’any 2002 quan la paraula TramVallès se sentia per primera vegada en el marc del Pla Director d’Infraestructures 2001-2010 de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Una proposta que llançava la Plataforma pel Transport Públic (PTP) i que feia referència a un estudi de tramvia entre Ripollet, Cerdanyola, el Centre Direccional i la Universitat Autònoma, però que va quedar en no res. Almenys fins que el 2006 la PTP la va recuperar i la va tornar a posar sobre la taula en les al·legacions al Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026. En aquest cas, ampliant la línia fins a Badia, Barberà, Sabadell i Terrassa, i posteriorment fins a Sant Cugat, Rubí i Montcada i Reixac, amb l’objectiu de cobrir els trams amb més demanda de la comarca.
Diversos partits com Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya Verds i Convergència i Unió van donar suport a la proposta, i també associacions de veïns i ajuntaments. De fet, el 2009 la PTP va arribar a reunir-se amb el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, per explicar-li la proposta, i a principis del 2010 es va licitar l’estudi del projecte. En concret, d’un tram de deu quilòmetres del TramVallès, entre Montcada i la UAB, passant per Ripollet i Cerdanyola.
Aquest pas, però, “no va portar enlloc”, segons diu al Línia Marc Taulats, delegat de la PTP al Vallès. “Això i res és el mateix, perquè un estudi d’aquesta mena no és cap declaració d’intencions, només serveix per veure la viabilitat del projecte”, explica. De fet, des de llavors no s’ha tornat a saber res més del TramVallès, ja que no va tirar endavant ni aquest tram de deu quilòmetres ni la xarxa de tramvia completa que reivindicava la PTP, de 52 quilòmetres. “Ara mateix està aturat i, tot i que hem anat traient el tema en diverses ocasions, no ens han fet gaire cas”, lamenta Taulats, que alhora recorda que avui dia encara no hi ha estudi informatiu, que seria el pas previ a l’execució del projecte.
Més transport públic
Tot i tractar-se d’un projecte encallat, el delegat de la PTP posa sobre la taula la necessitat de reprendre’l per millorar la xarxa de transport públic a la comarca. “Tenim problemes de mobilitat transversal i, a més, ens movem molt”, diu. Segons la darrera Enquesta de Mobilitat de l’ATM, entre el Vallès Occidental i Barcelona hi ha uns 377.000 viatges diaris, la majoria dels quals es fan en transport públic. Però els desplaçaments interns entre municipis de la comarca encara són més, ja que suposen el 85% dels desplaçaments diaris totals, i aquests, en canvi, es fan principalment en vehicle privat. “Això demostra que dins de la comarca tenim una oferta ínfima de transport públic i que en necessitem més”, lamenta Taulats.
Precisament per solucionar aquesta mancança naixia el projecte del TramVallès. “La nostra idea era aprofitar les estacions de Rodalies i ferrocarril per ampliar les connexions entre municipis”, diu el vallesà. Per exemple, entre ciutats com Sant Cugat i Ripollet, entre les quals hi ha “molt mala connexió”, detalla el delegat. “Però molts consideren que per fer el TramVallès cal una obra faraònica i de gran dificultat a causa de la densitat de població i de la quantitat de polígons que hi ha, i pensen que no valdrà la pena una despesa tan gran per a la demanda que tindrà”, afegeix.
Per aquest motiu, Taulats avança que des de la PTP estan pensant a llançar un projecte d’autobusos “ràpids i eficients”, que cobreixin les mancances de mobilitat interurbana que hi ha. “Si els omplim i demostrem que hi ha una demanda real per moure’s entre municipis, després podrem traspassar aquest projecte al tramvia i tindrem més motius per continuar insistint en la creació del TramVallès”, assegura.
El futur del TramVallès
Tot i que el Departament de Territori de la Generalitat no ha respost les preguntes que li ha traslladat aquest mitjà sobre si continua havent-hi voluntat de tirar endavant aquest projecte o no, a l’ATM sembla que encara el tenen present.
I és que, el 2020, l’ATM va aprovar el Pla Director d’Infraestructures 2021-2030, que inclou la creació del tram de deu quilòmetres que es va treure a licitació el 2010. Segons aquest pla, podria aprovar-se la seva construcció l’any 2029.
Segons Taulats, “és positiu que aquest tram estigui planificat”. “Ara bé, això no vol dir que es faci, perquè hi ha un munt de projectes que es planifiquen i que no s’acaben executant mai”, afegeix. Per això, assegura que caldrà anar seguint el projecte per veure si acaba sent o no una realitat. “Si això es fes, després seria més fàcil continuar reivindicant la xarxa sencera del TramVallès”, conclou Taulats.
