El nou barri es construirà entre Cerdanyola i Sant Cugat i ocuparà 408 hecàrees. Foto: Incasòl
Era l’any 1976 quan a Cerdanyola es començava a preveure un canvi urbanístic, transformador i molt ambiciós per aquella època. Un projecte amb l’objectiu d’unir la ciutat amb Sant Cugat, tenint en compte que les previsions demogràfiques d’aleshores auguraven que la zona, avui dia, en comptes de tenir el milió i mig d’habitants que té, en tindria quatre.
Amb tot, però, les primeres accions no es van veure fins al 2008, amb la millora de la carretera de Sant Cugat i la preparació de parcel·les per acollir, entre d’altres, el Sincrotró Alba. El primer pas d’un projecte que avui dia s’ha batejat com a Pla Director Urbanístic del Centre Direccional i que precisament aquest 2022 es començarà a desenvolupar.
El seu objectiu és crear uns 5.000 nous habitatges, la meitat protegits, en els pròxims 15 anys a l’oest de la ciutat, entre el centre urbà de Cerdanyola i l’entrada a Sant Cugat. Una zona on fins fa poc governaven els camps de conreu i on ara hi ha instal·lades empreses com CaixaBank o Stradivarius, entre d’altres.
Però no només serà una zona residencial. També s’hi construiran 200 hectàrees de zona verda, equipaments i empreses. De fet, el Castell de Sant Marçal i el Sincrotró Alba quedaran dins del nou barri. Una acció que comportarà una inversió pública, per part de la Generalitat, de 450 milions d’euros en un total de 408 hectàrees.
L’interès de l’Incasòl
Però, per què fer tot això a Cerdanyola? La ciutat, des de fa temps, s’ha aixecat sota la influència de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Sincrotró, i s’ha convertit en una zona idònia per a la investigació i la recerca. De fet, la mateixa directora de l’Incasòl, Mercè Conesa, ho deia fa uns mesos a l’ACN. “És un sector estratègic a Catalunya, on generarem noves oportunitats per a les empreses tecnològiques”.
D’aquí l’interès de la Generalitat de crear un nou espai on es puguin instal·lar les companyies més potents d’Europa, atretes pel veí Parc Tecnològic del Vallès i el Parc de Recerca de la UAB.
L’interès municipal
Però, què guanya l’Ajuntament deixant que es faci això? La resposta és clara. Més habitatge i millors oportunitats. L’alcalde, Carlos Cordón, ho explicava a l’ACN. “Amb el pas dels anys, molts cerdanyolencs han hagut de marxar perquè els preus no eren assequibles, però amb aquest projecte es podrà donar resposta aquesta necessitat històrica”.
El pla contempla la construcció d’un barri amb 5.000 habitatges, empreses i serveis
A més, el Pla Urbanístic pretén millorar la connectivitat ferroviària amb la ciutat i fer una nova línia de Ferrocarrils de la Generalitat que s’enllaci amb Barcelona i també amb un tramvia. Tot això sumat a la construcció d’un espai comercial de 50.000 metres quadrats. A simple vista, tot d’avantatges per a la ciutat.
Veus en contra
Amb tot, però, aquest projecte no acaba de convèncer a un sector de la població que s’ha unit a través de les entitats Refem el Direccional, Plataforma Cerdanyola sense abocadors, Adenc, Plataforma Cívica per a la Defensa de Cerdanyola i les formacions polítiques ERC, En Comú Podem i Guanyem Cerdanyola, per fer un canvi de plantejament del pla. I és que la zona compta amb alguns inconvenients que, tot i que segons Conesa “se solucionaran en els pròxims vuit anys”, preocupen a alguns ciutadans. Estem parlant de la presència d’abocadors incontrolats, que fa un segle s’omplien de residus procedents de l’activitat industrial. Un fet que se suma a “la poca sensibilitat que el pla té amb l’entorn natural, sense garanties que es pugui protegir l’important connector ecològic entre els parcs de Collserola i Sant Llorenç de Munt”, diu el president de l’Adenc, Joan Carles Sallas, a l’ACN.
Per això, fa tan sols un mes aquest col·lectiu va presentar una demanda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.“Ja vam esgotar la via de les al·legacions, davant les quals no vam rebre resposta, i no ens quedava una altra sortida que aquesta”, diu el secretari de Refem, Àngel Gastón, a Línia Vallès. Una demanda que, segons explica, es va presentar amb informes tècnics que donarien validesa als seus arguments contra el Direccional i que obre un nou període de mobilitzacions “per donar a conèixer el que suposaria aquest nou macrobarri”, afegeix el cerdanyolenc.
El futur del pla
Encara que tot això, segons pensa el col·lectiu, “portarà un creixement urbanístic massiu i desproporcionat del municipi i tindrà conseqüències per a la salut per la presència dels abocadors”, Conesa està convençuda de tirar-ho endavant. De fet, a finals de l’any passat avançava que aquest 2022 es començaran a comercialitzar els espais verds on es preveu que s’instal·lin les empreses.
Un escenari que caldrà anar seguint i que, amb tot, continuarà generant polèmica perquè “els interessos especulatius que hi ha al darrere es contraposen als de prioritzar l’entorn natural i la salut dels ciutadans”, pensa Gastón. Tot plegat en un projecte que 46 anys després de plantejar-se, segueix suposant un mal de cap per a administracions i ciutadans.
