Lucía Delgado

El passat 20 de setembre va tenir lloc, a la Fira Gran Via de l’Hospitalet, la segona edició del congrés internacional de fons d’inversió The District.

La sessió va començar amb el rebuig de diferents col·lectius d’habitatge a l’acte, que van escridassar els assistents titllant-los d’especuladors i de desnonadors, i reivindicant el dret a l’habitatge per sobre de l’ús inconstitucional que li donen bancs, fons d’inversió i alguns falsos petits propietaris.

I és que, a l’article 47 de la Constitució espanyola, en el seu moment s’hi va deixar ben escrit: “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics”.

Evidentment, no us faig cap spoiler explicant-vos que aquest article no s’ha complert mai, sinó al contrari: s’han posat catifes vermelles perquè caixes, bancs i ara fons d’inversió puguin especular amb un dret i guanyar el màxim de diners possibles en detriment d’aniquilar, literalment, una part de la població.

Però del que jo us volia parlar és d’un fet que m’ha tocat bastant. Volia escriure sobre com s’ha parlat de disturbis i d’incidents violents quan s’ha llançat pols de colors, anomenada pols holi, que és una pols fabricada amb components naturals i que s’utilitza en festes i festivals originaris de l’Índia, mentre que no es parla amb la mateixa intensitat i contundència quan hi ha un desnonament i els Mossos d’Esquadra i fons d’inversió deixen famílies al carrer per continuar guanyant més diners.

Alguns titllaran la comparació de demagògia. Fermament, crec que no ho és. Fermament, crec que aquestes notícies situen ciutadans de primera i ciutadans de segona. A uns no se’ls pot exigir responsabilitats pels seus fets, per haver estafat, enganyat i fet fora gent de les seves cases, quan són directius dels bancs i empreses immobiliàries més grans del món, i, en canvi, als altres els criminalitzen, culpen i exigeixen quan no poden pagar un habitatge perquè, tot i tenir dues feines, no arriben a final de mes. A aquests, per descomptat, se’ls pot insultar, vexar i menystenir, tant des de les administracions com des de la societat. Per què? Jo em nego al fet que sigui així. Reivindico posar-hi dades i informació per no caure en la imposició del capitalisme.

Ja ho deia Judith Butler al seu llibre Sense por: formes de resistència a les violències d’avui: “Les poblacions es divideixen sovint, massa sovint, entre aquells les vides dels quals són dignes de protegir-se a qualsevol preu i aquells les vides dels quals es consideren prescindibles”.

La pols holi no és una arma de destrucció massiva; que l’habitatge no sigui un dret sí que ho és

A l’informe Estat de l’exclusió residencial; impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta 2022 es detalla que, en matèria de salut, l’accés a un habitatge adequat és un factor determinant per garantir un bon estat de salut. Existeixen evidències científiques que demostren que l’habitatge pot repercutir en la salut física i mental de les persones adultes i dels nens que hi conviuen. A l’informe, l’avaluació de l’impacte en la salut de la Llei 24/2015 es planteja a través de l’evolució d’indicadors indirectes, com el nombre de desnonaments o de talls de subministraments, entre altres, respecte als quals hi ha abundants evidències sobre el seu impacte en la salut. Aquest tipus d’enfocament és l’habitual en l’avaluació de polítiques en l’àmbit de la salut pública, com en el cas de la llei del tabac.

L’impacte dels moviments socials, no obstant això, va més enllà de l’accés a la informació i aporta beneficis en la salut, en la vida social i en l’empoderament, com demostra el fet que el 90% de les persones enquestades afirmen que la participació en organitzacions els ha permès conèixer els drets residencials i de subministraments i el 74% diuen que aquest fet els ha ajudat a sentir-se millor de salut.

A més, l’informe també analitza l’estat de salut de les persones adultes i nens afectats per inseguretat residencial i pobresa energètica que han respost l’enquesta. Segons l’escala de benestar psicològic de l’OMS, tres de cada quatre persones adultes van presentar malestar psicològic i la meitat depressió, en valors molt més grans que els que s’observen en la població general. Malgrat ser una població molt homogènia (totes les persones es troben en una situació d’elevada vulnerabilitat), s’ha pogut observar una associació entre patir depressió i el nombre d’afectacions relacionades amb l’habitatge i l’energia (dificultats econòmiques relacionades amb l’habitatge, amb l’energia o amb tinences insegures). Així, com més inseguretats, més gran és la probabilitat de patir depressió. La magnitud de l’associació amb la salut és menor en les dones. Una hipòtesi és que això últim respondria a una resiliència més gran d’elles, així com pel rol de gènere, segons el qual són les principals responsables de la llar i no poden permetre’s enfonsar-se malgrat viure situacions molt complicades. Pel que fa als nens, un 15% van presentar mala salut general i un de cada tres nens i la meitat de les nenes una puntuació baixa en l’escala de qualitat de vida, totes dues situacions amb una proporció molt superior a la que s’observa en la població general.

Així que, amb aquestes dades a la mà, faig una crida als mitjans de comunicació, a les administracions i a la ciutadania en general. Tenim un problema d’Estat de salut pública que són els desnonaments. Milions de persones n’estan afectades. Algunes se suïciden (o algunes afirmem que les maten) pel camí per no poder suportar una càrrega emocional tan forta. Fem-hi alguna cosa. Prohibim els desnonaments per motius econòmics i donem una alternativa residencial. La pols holi no és una arma de destrucció massiva; que l’habitatge no sigui un dret sí que ho és. Queda clar?

Lucía Delgado, portaveu de la PAH