21 dels 33 conflictes armats actius el 2017 van tenir lloc a països amb greus desigualtats de gènere, amb nivells alts o molt alts de discriminació. És a dir, el 75% dels conflictes armats per als quals hi ha dades disponibles sobre igualtat de gènere van transcórrer en contextos de desigualtat de gènere greu o molt greu, com destaca l’anuari Alerta 2018! Informe sobre conflictes, drets humans i construcció de pau de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. L’anàlisi del que portem de 2018 indica que no hi ha previsions de gaire millora enguany.
Com destaca Nacions Unides, els conflictes generen impactes específics de gènere sobre homes i dones, alhora que tenen lloc sobre contextos ja prèviament afectats per les dinàmiques i rols socials de gènere, sovint amb discriminació i desigualtat de gènere, que es pot veure agreujada per les guerres. Per tant, les aproximacions als conflictes –la manera en què els analitzem i ens mobilitzem al voltant dels conflictes actuals, incloent-hi la manera en què ens interessem als nostres barris i ciutats pels veïns i veïnes originàries de països en conflicte o la nostra exigència de polítiques públiques de prevenció de conflictes– requereix tenir en compte les dinàmiques de gènere. Com a part d’aquesta mirada, el Casal de la Prosperitat de Nou Barris va acollir al maig un cicle de diàlegs sobre conflictes i desplaçament forçat –organitzat per l’Escola de Cultura de Pau de la UAB i la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR)–, on veïns i veïnes van reflexionar conjuntament sobre les causes dels conflictes i els seus impactes, incloent-hi els de gènere.
Països en conflicte armat en l’actualitat i afectats per nivells molt greus de discriminació de gènere inclouen Txad, Egipte, Mali, Níger, Nigèria, República Democràtica del Congo, Síria, Somàlia, Sudan i Iemen, segons les darreres dades disponibles (informe Alerta 2018). Alguns d’aquests països es veuen afectats per més d’un conflicte armat. La violència sexual està present en una gran quantitat de conflictes armats actius. El seu ús, que en alguns casos formava part de les estratègies de guerra deliberades dels actors armats, va ser documentat en diferents informes, així com pels mitjans locals i internacionals. Entre els conflictes armats de 2017, cal assenyalar casos com Sudan del Sud i Myanmar, entre altres. Davant d’aquesta violència, moviments i xarxes de dones continuen portant a terme iniciatives de prevenció i denúncia i suport mutu. Al mateix temps, cada vegada es visibilitza més la violència sexual contra homes i nens perpetrada per altres homes, com va ser el cas d’homes i nens refugiats sirians.
D’altra banda, després de diversos anys de tendències positives en la participació de les dones en els processos de pau, s’han produït retrocessos que posen de relleu la fragilitat de la sostenibilitat dels progressos i els reptes encara pendents. Nacions Unides destaca que el progrés ha estat fràgil i fins i tot hi ha cert retrocés. En l’àmbit de la participació, per exemple, es va identificar que, durant el 2016, hi va haver un revés en la participació de les dones en càrrecs alts a delegacions negociadores, com també es va reduir el nombre de demandes d’assessorament especialitzat sobre igualtat de gènere en negociacions de pau amb mediació o comediació de l’ONU. També es va constar una reducció del nombre d’acords de pau que incloïen aspectes de gènere, passant del 70% el 2015 al 50% el 2016, segons les darreres dades disponibles. Tot i això, organitzacions i coalicions de dones a tot el món continuen mobilitzant-se per denunciar la violència, portant a terme iniciatives pròpies de construcció de pau i resiliència i de mediació a nivell local i exigint més participació en els processos formals de negociació.
