Una mà per sortir del pou de la violència masclista: “Sempre hi ha un bri d’esperança”

“Em feien sentir petita, però ara m’he fet gran: sempre hi ha un bri d’esperança”. Aquest no vol ser un espai per descriure la violència psicològica que va patir la María José per part de la seva exparella, sinó més aviat un altaveu per fer extensiu el missatge que de la violència se’n surt. És la idea que transmet aquesta administrativa que treballa a Ndavant, una empresa socialment compromesa amb les persones i que fa anys que s’esforça per identificar i actuar davant de casos de violència masclista que puguin patir les seves treballadores.

La María José fa un any que treballa a Ndavant, on va recalar ajudada per l’ONCE, organització de la qual forma part per la fibromiàlgia que pateix. Confessa que a la seva anterior feina no es trobava gens còmoda i que aquella empresa no l’ajudava a superar les dificultats que la vida havia posat al seu camí. “El dia que vaig trobar Ndavant va ser com si se m’aparegués un àngel”, assegura. “A Ndavant posem eines i mecanismes per donar suport i acompanyar les nostres treballadores que pateixen situacions de violència”, explica Montse Parés, delegada social de la companyia a Catalunya.

Sensibilització i formació

A més, Ndavant porta a terme formacions i accions de sensibilització per als seus equips per convidar a la reflexió i aprendre a identificar i actuar davant d’aquesta mena de violència. “La nostra voluntat és afavorir que elles puguin viure per si mateixes”, afegeix Parés, que posa èmfasi en la necessitat de garantir que aquestes dones tinguin una estabilitat econòmica i laboral. Així ho corrobora la María José, que reconeix que la feina a Ndavant li ha aportat “seguretat i tranquil·litat”. “Un mal de cap menys”, assenyala la treballadora. En el seu cas, ella venia d’una situació en la qual la feien sentir inútil. “T’ho acabes creient”, reconeix la María José, que celebra que ara, a Ndavant, estan “molt pendents” d’ella i de les seves necessitats.

Per posar de manifest aquest compromís social a favor de la igualtat i per l’erradicació de la violència envers les dones, Ndavant ha posat en marxa una campanya de conscienciació que consisteix en el repartiment d’unes postals, com aquelles que enviàvem fa dècades als familiars quan anàvem de viatge, perquè dediquem uns minuts a reflexionar sobre aquesta xacra social. I ho ha fet amb motiu del 25 de novembre, dia internacional per a l’erradicació de la violència envers les dones.

Les postals demanen construir un món sense violència contra la dona i permeten, al revers, escriure un missatge que es pot compartir a les xarxes socials amb el hashtag #UnaVidaSinViolencia. “La idea és pensar què diries a una dona que t’ha confiat la seva situació de víctima de violència”, detalla Parés, que considera que tots hi podem aportar alguna cosa, sigui oferint escolta a aquestes dones o ajudant-les a fer el pas per deixar enrere aquest suplici. “Aquestes dones estan invisibilitzades, i és per aquesta raó que cal prendre-hi partit. Ser activista i formar part de la solució real per a elles”, remarca la delegada social de Ndavant.

Més peticions d’ajuda

I és que encara hi ha feina per fer. Segons detalla Parés, des de principis d’any han notat un increment del 30% de les peticions d’ajuda de treballadores de l’empresa que estan vivint situacions de violència masclista. “Això vol dir que el missatge arriba a tota la plantilla”, celebra Parés, que indica que les ajuden a totes i cadascuna d’elles. “No en deixem cap enrere”, reitera.

I una d’elles és la María José, que ara mira el futur amb uns altres ulls. “Vaig estar a baix de tot, però si mires cap amunt sempre hi veus algun fil de llum, un bri d’esperança cap a on cal anar, perquè sempre hi ha una manera de sortir-se’n”, proclama. Acaba la conversa, doncs, com l’ha començat: insistint amb el seu missatge d’esperança amb un altaveu tan poderós que pot arribar al pou més profund i fosc.