El Govern de la Generalitat va anunciar el passat 9 de juny que l’1 d’octubre és la data escollida per a la celebració del referèndum que ha de permetre als catalans decidir si volen la independència o prefereixen continuar formant part d’Espanya. Un cop fixada la data, arriba el moment de fer campanya i els partidaris de la independència desembarcaran el pròxim 14 de juliol a Nou Barris.
L’espai escollit pels organitzadors de l’acte, que són l’ANC, Súmate i Esquerres per la Independència, és la plaça Virrei Amat. Sota el nom de ‘El canvi ets tu’, hi haurà diferents representants de la classe política independentista i de la societat civil. En l’àmbit polític, intervindran Jordi Turull, president del grup parlamentari Junts pel Sí; Joan Tardà, portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats; i una diputada de la CUP que està pendent de definir. A banda dels tres representants polítics també hi seran Antonio Baños, exdiputat de la CUP i actualment portaveu de Súmate, i Chema Clavero, sindicalista i membre de la sectorial de jubilats de l’ANC.
L’acte també tindrà el seu costat més festiu gràcies a l’actuació de Peret Reyes. Reyes és actualment el màxim exponent de la rumba catalana d’arrel i és considerat una llegenda viva. És germà de Ramon Reyes ‘Ramonet’ i fillol de Peret ‘El Rei de la Rumba’ Pubill Calaf.
“OBJECTIU IRRENUNCIABLE”
El camí cap a la celebració del referèndum, però, no serà gens fàcil. El passat 27 de juny es va conèixer que el Govern va declarar desert el concurs per a la compra d’urnes, ja que les dues empreses que optaven a fabricar les 8.000 urnes no van superar els tràmits previs a l’homologació del Govern. La notícia arribada després que uns dies abans es fessin públiques les dificultats que poden tenir per votar els catalans que viuen a l’estranger.
Tot i aquest entrebanc, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va afirmar l’endemà, durant la sessió de control a l’executiu, que el referèndum és un “objectiu irrenunciable” i va rebutjar les crítiques de l’oposició. De fet, la qüestió de les urnes es podria resoldre amb un pla B, ja que la llei preveu que, un cop el concurs ha quedat desert, el govern pot apostar per escollir directament l’empresa que subministrarà les urnes.
