El camí cap a l’1-O va entrar el 20 de setembre en una nova fase. I és que l’ofensiva judicial i policial de l’Estat per frenar la votació va fer una escalada repressiva que va provocar que la Guàrdia Civil fes 14 detencions i 40 registres.
L’operació policial, que es va posar en marxa ben d’hora, va trobar de seguida resposta de la ciutadania. Milers de persones es van anar concentrant al davant de la conselleria d’Economia, l’epicentre de l’operatiu, per protestar contra el que estava passant. A mesura que anaven passant les hores la zona es va omplir de gent. En paral·lel, l’ANC i Òmnium feien una crida a la mobilització permanent. Quan la concentració ja era massiva el mateix vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va aparèixer per pronunciar un breu discurs davant dels concentrats, uns 40.000 segons la Guàrdia Urbana. Junqueras va fer una crida “a la serenitat i la calma, però també a la fermesa i la resistència”.
DETENCIONS I ESCORCOLLS
L’operació policial va ser ordenada, tal com va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel jutjat número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer. Tal com va avançar Catalunya Plural, l’ordre del jutge es va cursar d’ofici, cosa que significa que es va fer sense demanar un informe a la Fiscalia per tal que el ministeri públic valorés les detencions i els registres. Segons el mateix mitjà, fonts de la Fiscalia van explicar que el mateix ministeri públic, tot i no haver estat consultat pel jutge, no es va oposar a la decisió.
Entre els detinguts per l’operació policial hi havia dos integrants del cercle més proper al vicepresident Junqueras: el secretari general de Vicepresidència i Economia i Hisenda, Josep Maria Jové, i el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó.
EL REFERÈNDUM, ENDAVANT
Tot i que l’endemà dels fets, Junqueras, en una entrevista a TV3, va admetre que l’operació de la Guàrdia Civil per evitar l’1-O “altera” el referèndum i les seves “regles del joc”, poc després el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va assegurar que el Govern té “plans de contingència” per garantir-lo i va reiterar el que ha dit des d’un inici: l’1-O hi haurà col·legis i urnes.
En paral·lel, la mobilització ciutadana va continuar. En aquest cas, l’epicentre va ser el TSJC, on milers de persones van expressar el seu suport als detinguts. Convocats per Òmnium i l’ANC, entre els concentrats també s’hi van poder veure polítics, com ara la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; les conselleres Meritxell Borràs i Meritxell Serret i el primer tinent d’alcaldia de Barcelona, Gerardo Pisarello.
D’altra banda, set dels detinguts el dia abans van quedar en llibertat provisional. Eren Xavier Puig (responsable de l’àrea de tecnologia de la Generalitat), David Franco (cap de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions del CTTI), David Palancas (Afers Exteriors), Juan Ignacio Sánchez (assessor de Governació), Pau Furriol (propietari de la nau de Bigues i Riells on es van intervenir 10 milions de paperetes), Mercedes Martínez (vinculada a la impremta de Bigues i Riells) i Natàlia Garriga (directora de Serveis de Vicepresidència, Economia i Hisenda). Tot seguit, el Govern publicava la llista de col·legis on votar.
Un sol crit: “Votarem!”
Al calendari de mobilitzacions fins a l’1-O hi havia una data marcada, l’11 de setembre. Les expectatives es van complir i la Diada va tornar a servir perquè l’independentisme demostrés, un any més, la seva capacitat de mobilització. Un milió de persones van omplir el centre de Barcelona per reivindicar, de forma pacífica i festiva, el seu dret a votar el pròxim 1 d’octubre en una jornada on el crit més escoltat va ser el de “Votarem!”.
La jornada, com és habitual en les manifestacions convocades per l’ANC, va tenir com acte central una performance. Enguany, com marca el ritual, a les 17:14h quatre lones amb una urna, dos sís i un símbol de la pau van sortir de cada extrem de la creu formada entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó, per trobar-se a la cruïlla d’aquests dos carrers. A mesura que les pancartes anaven avançant la gent s’havia d’anar posant la samarreta d’aquesta edició, tot i que molts ja la duien des de feia estona.
A banda de la performance, la jornada va servir per reivindicar el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El president de l’ANC, Jordi Sànchez, va afirmar que “amb aquesta actitud no poden fer res ni fiscals, ni jutges ni guàrdies civils”. Per la seva banda, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va assegurar que “l’Estat ja no té cap autoritat sobre el poble de Catalunya”. Les paraules de Sànchez i Cuixart van arribar després que dos premis Nobel de la pau, Ahmed Galai i Adolfo Pérez Esquivel, explicitessin el seu suport al referèndum.
