El festival que converteix Nou Barris en la capital del flamenc

“La intenció del festival és intervenir en l’activitat cultural de la ciutat de Barcelona a través del flamenc”, explica a Cultura B Pedro Barragán, director del Desvarío Flamenco i també d’El Dorado, l’associació cultural que instrumenta aquest festival que va néixer a Nou Barris. Barragán apunta que l’edició d’enguany, que se celebrarà del 16 al 20 de juliol al pati de la seu del Districte, parteix de dues premisses: mostrar el flamenc actual, contemporani i divers, i tenir una àncora en el seu origen, al maig de l’any 2000, quan va irrompre sota l’antic nom de Flamenc a Nou Barris.

“Des de l’inici ja teníem artistes d’alt nivell… Oi que costa portar La Niña Pastori? Doncs amb el petit format que fèiem, durant l’època del regidor Manuel Pérez, ja venien grans noms del flamenc, fins i tot durant la Festa Major”, diu amb orgull Barragán. El director afegeix que, a més, el festival va contribuir a la recuperació de l’actual Pati de la Seu de Nou Barris i seu del Desvarío, i que al segle XX havia allotjat l’Institut Mental de la Santa Creu.

Però Barragán atribueix la consolidació del festival a l’arribada de Xavier Marcé a la regidoria d’aquest districte l’any 2021. “Com que ell coneixia El Dorado, i sabia el que fèiem, li va interessar la nostra proposta per tal d’estendre-la encara més a la ciutat, perquè en el fons nosaltres ja ho tractàvem amb aquesta mirada”, reflexiona. 

Així, es van consolidar les sinergies que el festival ja havia anat creant a poc a poc amb espais i actes de renom cultural, com La Virreina, el Festival GREC o el MACBA. Amb aquest últim, per exemple, des del Desvarío hi havien col·laborat amb La Nit Flamenca, una activitat que es va celebrar el 2014 i que tenia com a principal líder del fotògraf i artista Pedro G. Romero, qui continua sent una peça clau en el festival.

Molt més que flamenc

“Entenem el flamenc no com una suma de concerts, sinó com una cultura pròpia i que es desenvolupa en conferències, exercicis performatius i cursos”, reflexiona el director. Aquesta idea, de fet, es materialitza enguany amb una sèrie de debats titulats Líneas de fuga, que formen part del projecte de l’esmentat Pedro G. Romero, Lo que va por debajo, i que al mateix temps s’inclouen en la programació de l’exposició Una ciutat desconeguda sota la boira. Nova imatge de la Barcelona dels barris, que el MACBA organitza de juny a gener.

Les converses tracten, a grans trets, sobre el flamenc i la seva ubicació al districte de Nou Barris. “En cada taula de debat hi ha algú del món flamenc i altres que no ho són per fer evident que se’n pot parlar sense que sigui una conversa especialitzada, sinó que ho fem per crear una quotidianitat flamenca”, afegeix Barragán.

Però, evidentment, a part de les converses, el festival inclou sis concerts, dos per dia, de dijous a dissabte, i cada nit està dedicada a un gènere diferent. La peculiaritat del festival és que molts dels artistes que intervenen ja han actuat prèviament a El Dorado. D’aquesta manera i si consultem la programació, el dijous gira al voltant del flamenc-jazz, un estil que, com diu el director, comparteixen molts artistes. Aquell dia, doncs, el públic podrà veure al Pati de la Seu del Districte a Chano Domínguez, que actualment és l’artista amb major projecció nacional de piano flamenc. Més tard, actuarà el conjunt Caótico Bolita.

Espectacle “de primeríssim nivell”

El divendres és el dia del cant i la guitarra i l’ocasió en què el Desvarío Flamenco aposta pel petit format i també per la unió d’un artista jove i un de consolidat, ja que primer actuarà Antonio El Turri i després Manuel Moreno El Pele. Finalment, i pel que fa al dissabte, el director explica que es farà un espectacle “de primeríssim nivell” amb Alter Ego, que és la trobada a l’escenari dels ballarins Alfonso Losa, màxim exponent de l’escola madrilenya de dansa flamenca i Patricia Guerrero, Premi Nacional de Dansa del 2021. 

El director recomana en especial veure també aquell dia Bel Cante on, de fet, intervé el seu fill, que també es diu Pedro Barragán i és cantaor des de fa 20 anys. “Gaudeixo quan passen aquestes coses perquè jo el segueixo molt i he vist la seva evolució”, comparteix. El fill de Barragán posarà música a les veus d’Ana Brenes i Laura Marchal, les quals ja van actuar l’any passat. A Cultura B hem parlat amb Brenes dies abans de l’actuació.

“M’agrada participar del festival perquè hi han passat figures com Morente o Mayte Martín que són referents per a mi i, a més, penso que és important remarcar que el flamenc és part de la cultura catalana i que té més de 200 anys de tradició a Catalunya amb figures de renom com la Carmen Amaya, que era de la Barceloneta”, reivindica. 

Preguntada pel que veurà el públic a Bel Cante, ella expressa que es tracta d’una reinterpretació dels cantes dels anys 20 i 30. Brenes admira aquella època per la gran creativitat i llibertat estètica i literària que tenia el flamenc. A més, explica que el nom de l’espectacle es deu al paral·lelisme que han establert amb l’estil de cant italià Bel Canto, dels segles XVI i XIX. “En aquella època es donava molta importància a la capacitat del cantaire per compondre lletres i això també passava amb els artistes de flamenc de principis del XX, ja que, a més, es mullaven políticament i a mi això m’interessa encara ara perquè vull que els artistes diguin el que pensen”, afegeix.

Així, el darrer dia del festival el programa inclourà cantes tradicionals amb lletres que no han passat de moda, com el tanguillo El que viva en el año dos mil, de Chato de Las Ventas. “Com que la tria està feta per dues noies joves, hem fet la nostra interpretació i, a més, hem afegit cantes conjunts. És a dir, cantem plegades, una cosa que no és pròpia del flamenc, dominat pels solos”, afegeix la cantaora.

Finalment, Brenes reflexiona sobre la necessitat de reivindicar el flamenc, més enllà dels dies del Desvarío Flamenco, sigui del tipus que sigui, tradicional o modern, i sobretot, si està fet per joves: “Molta gent diu que el flamenc morirà si no és de tipus fusió, però jo per exemple faig els dos i altres joves també… Existeix una comunitat molt potent de jovent que adorem el flamenc, però el que passa és que necessitem més espais a la ciutat per mostrar el que estem fent i desenvolupar-nos”, conclou.