L’edifici neoclàssic destaca al barri de Sants-Badal. Foto: Ajuntament
La dictadura de Primo de Rivera va suprimir l’any 1924 el Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri d’Instrucció Pública, però això només va retardar el projecte de construcció de sis grups escolars a la ciutat per als fills i filles de la classe treballadora, amb l’objectiu de garantir la igualtat d’oportunitats. Una d’aquestes escoles era el Grup Escolar Lluís Vives, que no es va poder inaugurar fins al 29 de març de 1931, pocs dies abans de la proclamació de la Segona República, i gràcies a la lluita dels veïns i les famílies, que es van coordinar per mantenir viva la demanda d’un equipament educatiu per al barri.
L’edifici s’ubica al número 107 del carrer Canalejas, al costat de la plaça de l’Olivereta, i no només és important com a escola sinó també com a obra arquitectònica. D’estil noucentista i obra de Josep Goday i Casals, presenta una arquitectura amb façanes simètriques i esgrafiats que li atorguen un caràcter solemne i majestuós. L’estructura és d’estil clàssic noucentista i els esgrafiats envaeixen les façanes simètriques, que donen a uns patis amples i diàfans, seguint les idees pedagògiques de l’època.
L’escola Lluís Vives va ser, a més, pionera pel que fa a la renovació pedagògica. L’educació era mixta i el currículum educatiu incloïa l’observació de la natura, les passejades fora del centre escolar, un hort, l’estudi en català, etcètera. Tot aquest projecte es va estroncar amb la dictadura de Franco, però el record de l’edifici i la voluntat renovadora romanen molt vigents encara avui.
Contingut elaborat amb la col·laboració de:
