La plaça del Nord de Gràcia. Foto: Ajuntament
Una mica allunyada de les places populars més conegudes de Gràcia hi ha la plaça del Nord, un punt de trobada que ha passat per moltes històries i uns quants noms. Encara manté la fesomia i l’autenticitat de les places de poble: conserva la sorra, està envoltada d’arbres i és una de les places més tranquil·les de la vila.
Per descobrir-ne els orígens cal remuntar-se a mitjan segle XIX quan els llavors propietaris dels terrenys, Ramon Martí i Pau Vilaregut, van encarregar-ne la urbanització a l’arquitecte i urbanista Antoni Rovira i Trias, autor de bona part de la urbanització de la vila. Posteriorment, al llarg del segle passat, es va remodelar diverses vegades, sense perdre mai el caràcter de plaça del poble.
Tot i que històricament se la coneix com la plaça del Nord, durant la Segona República Espanyola va prendre el nom de Joan Fusté, en honor del militant d’Estat Català mort en els primers dies de la Guerra Civil. També és coneguda amb el nom d’una de les institucions més conegudes del barri, els Lluïsos de Gràcia, una associació sociocultural i esportiva històrica fundada el 1855 i que encara avui té més de 1.300 persones associades.
Durant l’última reforma, l’any 2000, es va definir l’espai actual, entre parc i jardí, amb dos nivells, barreja de paviment i sorra, envoltats de tipuanes amb parterres de gespa en un dels costats. Tanmateix, si sou curiosos, trobareu, mig amagat en una font ubicada en una columna dòrica, un relleu de l’antic escut de la vila, quan Gràcia era un poble independent de Barcelona.
Contingut elaborat amb la col·laboració de:
