L’Amparo Cid Martín asseguda a l’scooter amb què es mou pel barri. Foto cedida
Amparo Cid Martín és veïna de la Prosperitat des de fa 48 anys. Ara, té 91 anys i ja en fa més de 20 que participa activament en la vida social del barri col·laborant de manera desinteressada amb persones que pateixen depressió. De fet, ha fundat les associacions de Gent Gran-Escola i Vida Sana Txi-Kung, i l’Associació Raig de Llum de Psicologia, Creixement Personal i Autoestima. Però de tot plegat, el que omple el seu dia a dia són les classes gratuïtes i diàries de Txi-Kung que fa cada matí a les 11 al Parc de Can Dragó.
L’Amparo explica que l’escola de Txi-Kung que ha anat formant al llarg de 20 anys és un exemple: “Vaig començar d’alumna i em vaig adonar que el que m’agradava també era ensenyar, així que després d’aprendre els exercicis, vaig començar a fer les classes”. I és que aquesta disciplina es basa a mantenir el cos actiu i “sortir amb més energia”, diu la veïna de la Prosperitat. A més, com bé insisteix ella mateixa, les classes es basen en el missatge de creixement personal i d’autoajuda. “Al principi érem poqueta gent fins que cada cop més i més. La gent parava a mirar què fèiem i ara ja som unes 100 persones cada dia a les classes”.
En aquest sentit, també col·labora amb el CAP Rio de Janeiro fent classes i tallers per a persones amb depressió i que pateixen malalties com el càncer. I és que, segons explica l’Amparo, els metges s’han interessat per la seva labor fins al punt d’anar a veure les classes de Txi-Kung i d’enviar específicament certs pacients als seus tallers del CAP. Però d’on surt la seva vocació per ajudar les persones amb depressió?
Dues pèrdues que marquen la seva vida
L’Esther Bezos, la filla de l’Amparo, explica que quan l’Amparo tenia 16 anys va perdre una filla, fet que la va fer entrar en una profunda depressió. “En aquella època ningú t’ajudava i jo ho vaig passar molt malament”, afirma l’Amparo. I això no és tot.
La seva filla continua explicant que el 2008 va perdre un segon fill, en aquest cas per culpa del càncer. Va ser en aquell moment quan es va adonar que el que necessitava “per ser feliç” era ajudar a les persones que patien la mateixa malaltia: “Vaig demanar al CAP si podia anar a fer xerrades per ajudar com fos als pacients, però d’entrada no va ser possible”, comenta Cid. El que sí que va començar a fer van ser tallers al Centre Cívic Can Verdaguer, i al cap de ben poc, va començar a combinar-ho amb el CAP, on finalment va començar a impartir tallers d’autoajuda.
Actualment, continua fent tot el que explica pel barri, però ja té més dificultats de mobilitat. És per això que es mou amb una scooter, vehicle que s’ha convertit en la seva marca personal per la qual tothom la reconeix.
Finalment, explica que mai l’han nominat a res en els 20 anys que porta ajudant a la gent, però que li sembla “molt bé” ser la persona nominada a la categoria femenina dels Premis Nou Barris.
La votació popular dels Premis Nou Barris està en marxa al web de Línia Nou Barris. Hi ha temps per votar fins al 27 d’abril.
